El foc és un dels factors que ha modelat més el paisatge mediterrani en el curs de la història. Tot i això, l’impacte humà i el canvi climàtic han modificat el règim d’incendis sense parar. Entre 1960 i 2000, el nombre anual d’incendis i la superfície anual cremada van créixer de manera alarmant, després això es va estabilitzar, amb daltabaixos, però va aparèixer un nou repte, un fenomen relativament recent: els grans incendis, aquells que escapen del control dels mecanismes d’extinció, que es propaguen a gran velocitat, de forma virulenta i que tenen una gran capacitat de generar focus secundaris i situacions de risc per a la població. Els 252 grans incendis ocorreguts a Espanya entre 2002 i 2012 van costar prop de 100 vides i can calcinar gairebé 1 milió d’hectàrees, una superfície equivalent a la tota la província de Lugo.
Segons les previsions podria semblar que en un futur l’augment de temperatures i la sequera acabin reduint la biomassa dels boscos més secs i amb ella la probabilitat d’incendis. En canvi, els boscos d’alta muntanya, actualment més humits i salvaguardats del pas de les flames, serien els que amb tota probabilitat es veurien més afectats per aquesta pertorbació.
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
Dona't d'alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
PATRONAT
DISTINCIONS
MEMBRES DE
AMB EL SUPORT DE