Biodiversitat

La nostra recerca se centra en entendre com les poblacions d'espècies i les comunitats naturals responen a canvis com el canvi climàtic i la intervenció humana. Analitzem les respostes de les espècies per veure com es poden adaptar o si estan en perill d'extinció, sobretot en els ecosistemes mediterranis i zones de gran biodiversitat.  A més, monitoritzem la biodiversitat i les espècies interactuen entre elles per comprendre millor els ecosistemes i predir futurs escenaris.  

L’objectiu és pensar estratègies d'adaptació i conservació efectives per conservar la biodiversitat i els serveis ecosistèmics que ens ofereixen i gestionar els recursos naturals de manera sostenible.  

Les principals línies de treball del CREAF en aquest camp són:

• Característiques funcionals i trets adaptatius: Analitzem com els trets funcionals i la plasticitat fenotípica influeixen en les respostes demogràfiques al canvi climàtic i altres canvis globals.
• Variabilitat genètica i genòmica: Estudiem la variabilitat genètica i genòmica relacionada amb els trets funcionals i la seva influència en les respostes demogràfiques.
• Dinàmica de comunitats i reconstrucció del passat: Investiguem les respostes de les comunitats a les alteracions ambientals i reconstruïm les dinàmiques poblacionals a llarg termini basades en canvis ambientals històrics. 

La gran diversitat de microorganismes, animals i plantes que viuen al planeta Terra són el resultat de milions d’anys d’evolució. Entendre els processos ecològics i evolutius, així com la seva interacció, és essencial per comprendre els orígens d'aquesta diversitat biològica i desenvolupar models predictius dels efectes del canvi climàtic aquesta biodiversitat. Sabem que els trets adaptatius poden evolucionar molt més ràpidament del que es pensava, en resposta al canvi global, així que hi ha un fort vincle entre ecologia i evolució, dues perspectives que combinem des del CREAF. Per fer-ho, treballem amb una varietat d’organismes, des de plantes i petits cucs fins a ocells i mamífers.  

Les principals línies de treball del CREAF en aquest camp són:

• Genètica i evolució de trets adaptatius: Analitzem la base genètica dels trets adaptatius en plantes, així com l'impacte de les expansions sobre la diversitat genètica i l'evolució dels trets vitals.
• Models predictius i canvi global: Integrem informació demogràfica, ecològica i evolutiva per millorar les prediccions sobre els efectes del canvi global.  
• Diversificació adaptativa i intel·ligència animal: Investiguem el paper del comportament en la diversificació adaptativa i analitzem l'evolució de la intel·ligència animal i l'impacte de les espècies invasores. 

Avui el canvi climàtic i l’impacte dels humans, altera la fenologia i la distribució de les espècies, canvia la manera com les espècies s’organitzen i interactuen. Quins efectes pot tenir una caiguda prematura de les fulles? Com afecta al cicle del carboni? I si la sortida de les flors no coincideix amb el dels pol·linitzadors?

Analitzem aquests canvis, monitoritzem la biodiversitat i estudiem la resiliència dels ecosistemes i la seva capacitat d’adaptació. L’objectiu és desenvolupar eines per anticipar-nos, per conservar la natura i els serveis ecosistèmics i mantenir així un planeta habitable.  

Les principals línies de treball del CREAF en aquest camp són:

• Canvis en composició i estructura dels boscos: Caracteritzem els canvis recents per millorar la modelització de la seva resposta als canvis ambientals.
• Límits fisiològics i distribució de la vegetació: Estudiem els límits fisiològics de les plantes enfront de l'estrès i com els canvis ambientals afecten la distribució de la vegetació.
• Influència dels gradients ambientals: Analitzem com els gradients ambientals (altitudinals, climàtics, de paisatge) impacten la distribució i la fenologia dels organismes.
• Genètica de poblacions, espècies exòtiques i pol·linitzadors: Desenvolupem models de distribució per preveure els efectes del canvi climàtic sobre l'estructura genètica de les poblacions, avaluem la capacitat invasiva d’espècies exòtiques i els seus impactes, i estudiem la variabilitat i les interaccions de les comunitats de pol·linitzadors. 

Les espècies interaccionen entre elles de formes molt diverses, com son l’herbivoria, la depredació, el parasitisme, amb relacions mutualistes (pol·linització, dispersió de llavors), etc. Les interaccions formen xarxes que poden arribar a ser molt complexes. Així, al CREAF analitzem l’estructura i la robustesa de les xarxes d’interaccions en front a diferents factors de canvi global (canvi climàtic, canvis d’usos del sòl, intensificació agropecuària, espècies exòtiques invasores). Ho fem en organismes del sòl, ecosistemes de muntanya, de sistemes lacustres, i per moltes funcions, dispersió de llavors, pol·linització, cicles biogeoquímics, expansió dels boscos, etc.

Les principals línies de treball i experteses del CREAF en aquest camp són:

• Cicles biogeoquímics i compostos volàtils: Estudiem les interaccions biòtiques amb els cicles biogeoquímics i l'impacte dels compostos orgànics volàtils en les relacions entre plantes, microorganismes i animals.
• Microartròpodes i xarxes tròfiques: Analitzem les interaccions tròfiques dels microartròpodes del sòl i les xarxes tròfiques en ecosistemes lacustres.
• Insectes, fongs i xarxes ecològiques: Mesurem les interaccions tròfiques d’insectes i fongs amb tècniques de metabarcoding i avaluem la resistència de les xarxes ecològiques de muntanya davant les espècies invasores.
• Pol·linització i vegetació: Investiguem les xarxes planta-pol·linitzador i la seva funció, així com la interacció entre vegetació i comunitats microbianes del sòl.