[Informació redactada a partir de l'informe sobre COP30 elaborat per Alicia Pérez-Porro i Anna de las Heras Carles, de l'àrea d'Interacció Política i Relacions Institucionals del CREAF]
L'adaptació als impactes del clima ha sigut una de les àrees de negociació amb major seguiment a la COP30 celebrada a Belém (Brasil), en un context mundial marcat per la intensificació de l'escalfament i les dificultats per transformar els plans en accions concretes. La conferència ha representat un punt d'inflexió en l'agenda internacional pel que fa a com ens adaptem als canvis del clima, especialment els països i territoris més vulnerables, i ha coincidit amb els 10 anys de l’Acord de París.
Un dels principals resultats de la cimera ha sigut adoptar els anomenats 59 Indicadors d'Adaptació de Belém, que constitueixen el primer punt de referència compartit per fer seguiment del progrés cap a l'Objectiu Global d’Adaptació (GGA). El document inclou mètriques organitzades en 7 àrees temàtiques —l’aigua, l'alimentació, l'agricultura, la salut, els ecosistemes, les infraestructures i els mitjans de subsistència— i en les diferents fases del cicle d'adaptació, des de l'avaluació de riscos fins al seu seguiment. La decisió reconeix explícitament que l'adaptació té lloc a escala nacional, subnacional i local, la qual cosa reforça l’oportunitat d’aquests indicadors per a governs regionals i locals.
Malgrat el seu valor polític, diversos països i observadors han advertit que alguns paràmetres necessiten definicions més precises i metodologies més clares per poder-se aplicar de manera efectiva. Per això, les parts han acordat continuar ajustant el marc en el context de la visió Belém-Addis, amb una revisió prevista abans del proper balanç global. La utilitat pràctica dels indicadors dependrà, en gran mesura, de la disponibilitat de dades climàtiques i de vulnerabilitat, així com de la capacitat institucional per integrar-les en els processos de planificació i seguiment.
Els resultats de la COP30 tenen implicacions directes per als governs sub-nacionals i per a regions altament vulnerables com ara la Mediterrània, per l'escassetat d'aigua, els episodis de calor extrema, els incendis forestals i la degradació dels ecosistemes.
Alicia Pérez-Porro
Els resultats de la COP30 tenen implicacions directes per als governs sub-nacionals i per regions altament vulnerables com ara la Mediterrània, on els riscos associats a l'escassetat d'aigua, els episodis de calor extrema, els incendis forestals i la degradació dels ecosistemes són intensos i evidents. Els nous indicadors d'adaptació i les orientacions dels NAP ofereixen contextos útils per planificar i fer seguiment de l'adaptació a escala territorial. Però el seu impacte real dependrà d'una millor coordinació multinivell, d'un accés reforçat a dades climàtiques fiables i d'un suport financer més gran i previsible que permeti traduir els avenços polítics en accions concretes sobre el terreny.
Plans Nacionals d'Adaptació, el gran aliat
A la cimera mundial també s'han aprovat orientacions actualitzades sobre els Plans Nacionals d’Adaptació, que reafirmem principis clau com ara la planificació basada en la ciència i en els ecosistemes, els enfocaments participatius i amb perspectiva de gènere, així com la integració del coneixement indígena i local. Alhora, la decisió reconeix barreres recurrents per posar en marxa accions planificades, com per exemple el finançament insuficient i imprevisible, les llacunes en la informació climàtica i les limitacions per avaluar riscos a mig i llarg termini. Alguns observadors independents han posat sobre la taula aspectes a millorar, com ara els riscos creixents de mala adaptació i l'aparició de límits estrictes a l'adaptació en algunes regions especialment vulnerables.
En paral·lel als resultats tècnics, la presidència de la COP de Bélem ha impulsat el Paquet Mutirão, una iniciativa política d'alt nivell destinada a acelerar l'acció climàtica a tots el sectors i nivells de governança, concebuda com un senyal per reforçar la implementació de l'acció climàtica i fomentar la cooperació internacional. Pel que fa a l'adaptació, aquesta acció ha contribuït a mantenir el tema al centre del debat polític i ha encoratjat l'objectiu de triplicar com a mínim el finançament de l'adaptació per al 2035, si bé sense establir compromisos operatius ni vies clares d'implementació. També s'ha anunciat l'Accelerador d'Implementació Global, orientat a facilitar l'intercanvi de coneixement i el suport per posar en marxa les Contribucions Determinades a Abast Nacional i els Plans Nacionals d'Adaptació.
El finançament de l'adaptació segueix sent un dels punts més crítics de la conferència. El Fons d'Adaptació ha rebut 127,9 milions de dòlars en promeses de contribucions, una xifra molt inferior al seu objectiu anual, mentre que segueixen pendents aspectes de governança que afecten la predictibilitat i l'accés directe als recursos. A escala més àmplia, el full de ruta de Bakú (COP29) a Belém (COP30) ha establert el procés cap al Nou Objectiu Quantificat sobr finançament climàtic (NCQG), que s'haurà d'adoptar a la COP31 (prevista a Turquia el 2026), en un context d'incertesa sobre la seva ambició final.
