NAMASTE

El potencial dels sòls per segrestar carboni (C) constitueix una estratègia clau per mitigar el canvi climàtic. Els sòls forestals són especialment rellevants, ja que emmagatzemen prop del 40 % del carboni orgànic terrestre. Els aportaments subterranis, com les arrels, són més eficaços per estabilitzar el carboni orgànic del sòl (COS) que els aportaments superficials, com la fullaraca. El COS és essencial per a la salut del sòl, el reciclatge de nutrients i la productivitat dels ecosistemes.

L’emmagatzematge de COS depèn d’un equilibri entre els aportaments de carboni i les pèrdues per activitat microbiana, un balanç que es veu alterat per activitats humanes com l’escalfament global i els desequilibris nutricionals. Això és especialment crític en sòls limitats en nitrogen (N), on la capacitat de retenir aquest nutrient i aprofitar-ne la disponibilitat addicional és fonamental per mantenir o incrementar les reserves de carboni. Històricament, el N ha estat el nutrient més limitant per al creixement vegetal, en particular en boscos amb associacions ectomicorríziques. Tanmateix, les activitats humanes han incrementat notablement els aportaments de N reactiu, superant les fonts naturals i provocant eutrofització, acidificació i canvis en l’estructura dels ecosistemes.

Tot i que l’addició de N influeix en el cicle del carboni, el seu efecte sobre l’emmagatzematge de COS en boscos continua sent incert. La saturació crònica de N per deposició prolongada pot inhibir la descomposició de la matèria orgànica del sòl (MOS). En condicions de fertilització amb N, l’assignació de carboni tendeix a desplaçar-se cap a la part aèria, reduint els aportaments radiculars i alterant la dinàmica microbiana. Aquests canvis poden desestabilitzar la MOS o, per contra, alentir-ne la descomposició, afavorint l’acumulació de COS. La fauna edàfica també exerceix un paper clau en la transformació i descomposició de la matèria orgànica, afectant tant les comunitats microbianes com la meteorització mineral. Les interaccions entre els trets aeris i subterranis, les comunitats biològiques del sòl i els processos de segrest de carboni són complexes i encara poc conegudes.

El marc conceptual emergent considera el COS com un continu de biopolímers orgànics transformats per l’activitat microbiana i estabilitzats mitjançant interaccions amb minerals i agregats del sòl, incloent-hi la matèria orgànica associada a minerals (MOAM) i la matèria orgànica particulada (MOP). Investigacions recents subratllen la importància d’ambdós compartiments en el segrest de carboni, i suggereixen que l’enriquiment en N pot augmentar l’eficiència microbiana en la formació de MOAM, sempre que el pH del sòl es mantingui estable.

El projecte NAMASTE es basa en dos experiments de llarga durada (10 anys) sobre addició de N: Cansiglio (Nord d’Itàlia) i Prades (Nord-est d’Espanya), recolzant-se en resultats previs prometedors. Aquests boscos representen escenaris contrastants: Cansiglio, un faig, es troba proper a la saturació de N, mentre que Prades, un alzinar mediterrani, es caracteritza per una marcada limitació de N al sòl. La hipòtesi general planteja que l’estat nutricional del sòl condiciona la quantitat i qualitat dels aportaments a la rizosfera, promovent comunitats microbianes i faunístiques actives i eficients, i influint en els trets, la dinàmica i l’abundància radicular. Aquestes interaccions, mediades pels aportaments d’arrels, l’activitat de la fauna i els processos microbians, impulsen la producció de necromassa microbiana, residus de fauna i subproductes relacionats, processos que poden conduir a un augment del segrest de carboni.

PROYECTO CREAF-NAMASTE FINANCIADO POR: