Crida conjunta de la ciència per preparar els Pirineus per un possible augment del risc de megaincendis

Les 46 entitats que formen part del projecte Life Pyrenees4Clima, liderat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), han fet una crida conjunta a totes les administracions públiques, mitjans de comunicació i ciutadania pirinenca per accelerar l’acció davant els riscos creixents que amenacen les zones de muntanya. En el marc del 43è Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), celebrat a Tolosa, s’ha presentat el primer dictamen tècnic sobre riscos naturals climàtics als Pirineus, que alerta de l’increment de megaincendis, sequeres extremes i altres fenòmens hidroclimàtics adversos. La recerca del CREAF, a través dels investigadors Eduard Pla i Diana Pascual, ha alimentat de manera decisiva el contingut del dictamen.

Aquest document de posicionament posa a disposició del territori coneixement científic, experiència tècnica i 16 recomanacions concretes resultat de molts anys de cooperació transfronterera entre Espanya, França i Andorra.

Després de més de 10 anys de recerca i proves pilot a la muntanya, els resultats obtinguts en projectes de recerca com el Life MEDACC, el Life MIDMACC i el SUDOE MONTCLIMA han servit per demostrar els beneficis reals de diverses pràctiques de gestió del territori i demostrar la seva eficàcia per reduir el risc d’incendi i augmentar la resiliència del paisatge pirinenc.

“Amb reculls com aquest dictamen, veiem que les línies que vam començar a provar fa més de 10 anys, avui es plantegen com una eina de gestió a escala de paisatge”, expliquen Pla i Pascual, “algunes de les recomanacions del dictamen parteixen de propostes co-dissenyades amb ramaders, gestors i tècnics en aquests tres projectes i ja s’han convertit en mesures prioritàries per activar el sector agro-silvopastoral.”

Entre les aportacions destacades del CREAF al dictamen hi ha:

• La necessitat de recuperar els paisatges en mosaic per frenar la propagació d’incendis. Per això cal una planificació a escala territorial àmplia, aprofitant les diferents peces de mosaic que queden i, en alguns casos, que cal recuperar (boscos, prats i conreus).
• La importància de reactivar l’activitat agro-silvo-pastoral amb una perspectiva regenerativa i adaptativa (per exemple la pastura extensiva), especialment en zones abandonades, per reduir la càrrega de combustible.
• La defensa que les pastures sota arbrat siguin reconegudes en la PAC com a superfície subvencionable, un element clau per la viabilitat econòmica de la gestió agroforestal i que implica la modificació dels CSP (Coeficient de Subvencionabilitat de Pastures).
• L’evidència que una gestió forestal adaptativa i selectiva redueix el risc d’incendi alhora que manté els valors naturals del territori.

El dictamen confirma que els Pirineus s’han escalfat 1,9 ºC des del 1960, un ritme un 30% superior al global. Aquest augment accelera la probabilitat de macroincendis, onades de calor consecutives i sequeres severes, agreujades per la continuïtat del bosc que comporta l’abandonament rural. A més, les dades recollides per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) i les entitats del projecte apunten a estacions de risc cada vegada més llargues, amb condicions més extremes i una major acumulació de combustible als boscos. Aquest escenari incrementa la probabilitat de focs de gran intensitat i de comportaments no habituals fins ara als paisatges de muntanya, com els incendis de capçada o els focs de propagació ràpida afavorits per vents forts i episodis secs.

La comunitat científica alerta que els incendis de sisena generació, incendis convectius i molt difícils d’aturar, poden esdevenir més freqüents si no es transforma de manera estructural el paisatge pirinenc.

El dictamen recull 16 mesures prioritàries, concretes i a diferents escales, per prevenir i gestionar els riscos naturals climàtics, entre les quals destaquen:

• Prioritzar el paisatge en mosaic i recuperar activitats agro-silvo-pastorals.
• Desenvolupar un Protocol Pirinenc d’Emergències Forestals amb interoperabilitat transfronterera.
• Adaptar els calendaris de vigilància i extinció a noves temporades de risc abans i després de l’estiu.
• Reconèixer professionalment la tasca de pastors, silvicultors i brigades rurals.
• Impulsar Solucions Basades en la Natura per recuperar sòls i reduir erosió i escorrenties.
• Implementar programes oficials d’educació ambiental i formació tècnica.
• Consolidar una governança multinivell que connecti ciència, territori i ciutadania.

Segons Pla i Pascual, moltes d’aquestes recomanacions ja estan alineades amb les necessitats i coneixements dels gestors catalans i les dificultats no són conceptuals, sinó econòmiques, administratives i de planificació. Amb això, el dictamen vol ajudar a superar aquestes barreres amb criteris compartits i una visió transfronterera.

“Aquest dictamen és una iniciativa positiva de consens entre la comunitat científica i tècnica a banda i banda dels Pirineus, tot i les diferències polítiques, administratives i de gestió, entre estats i regions. Hi ha una problemàtica comuna que cal atendre, perquè el risc és molt rellevant als Pirineus”, conclouen.