El CREAF i l’Institut Humboldt de Colòmbia units per impulsar la biodiversitat global

El CREAF ha realitzat una visita institucional a l’Instituto de Investigación de Recursos Biológicos Alexander von Humboldt, a Bogotà, els dies 20 i 21 de maig de 2026, amb l’objectiu de consolidar una aliança estratègica en biodiversitat i reforçar la col·laboració en la interfície entre ciència i política pública. La recepció institucional va ser liderada per Hernando García, director de l’Institut Humboldt, juntament amb Wilson Ariel Ramírez, gerent del Centre de Solucions Basades en la Natura, i Sandra Perdomo Medina, gerent de Política Pública i Cooperació, entre d’altres membres de l’equip. Per part del CREAF, la comitiva estava formada per Joan Pino, director del CREAF, Alicia Pérez-Porro, cap de Relacions Institucionals i Interacció Política i Anna Ramon, cap de Comunicació.  

La visita culmina un procés de construcció de relació bilateral entre ambdues institucions, que s’ha formalitzat amb la signatura d’un Memorandum d’Entesa (MOU). Aquest acord estableix un marc de cooperació estable que inclou el desenvolupament de programes acadèmics conjunts, estades científiques, seminaris d’investigació i l’impuls compartit de l’agenda científica en ecologia i biodiversitat. També preveu avançar conjuntament en la interfície ciència-política, especialment en el nexe biodiversitat–canvi climàtic, així com l’intercanvi de bones pràctiques en gestió institucional. De fet, durant la trobada hem pogut veure de primer mà un element especialment destacat del model de l’Institut Humboldt, la Direcció de Relacionament, una estructura estratègica i relativament recent que té el mateix pes que l’àmbit científic i que està dissenyada per garantir que el coneixement generat arribi de manera efectiva a la societat i als espais de decisió. Aquesta direcció articula la incidència en política pública, la cooperació internacional i la generació d’experiències de transferència i comunicació, actuant com un pont actiu entre científics, administracions, empreses i comunitats.

La visita ha comptat també amb la participació del delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres Andines, Antoni Vicens Vicens, reforçant així la dimensió institucional de la trobada. Aquesta col·laboració s’emmarca en la nova estratègia del Govern de Catalunya per a Amèrica Llatina, que identifica Colòmbia com un país clau per consolidar aliances en àmbits prioritaris com la sostenibilitat i la biodiversitat. En aquest context, el CREAF treballa en coordinació amb el Departament d’Afers Exteriors per contribuir a aquesta estratègia des del prisma de la ciència orientada a polítiques públiques ambientals, reforçant el paper de la recerca catalana en l’escena internacional. 

La visita ha inclòs una sortida de camp de dos dies al Parc Natural de Chingaza, un dels ecosistemes de páramo més emblemàtics de Colòmbia. Aquest entorn d’alta muntanya tropical, clau per a la regulació hídrica, ha permès a l’equip del CREAF observar de primera mà una biodiversitat singular, amb espècies com orquídies adaptades a condicions extremes, colibrís s especialitzats o grans mamífers com l’ós andí.

Més enllà del valor ecològic, el páramo ha servit com a espai de reflexió sobre reptes compartits entre contextos aparentment molt diferents. La gestió de l’aigua, en un ecosistema que actua com una autèntica esponja natural, els efectes de la sequera, la necessitat de millorar el seguiment de la biodiversitat o la gestió d’espècies exòtiques són qüestions que connecten directament amb els desafiaments dels ecosistemes mediterranis.

La visita ha posat també en relleu la importància de la connectivitat ecològica i de la governança del territori, especialment en zones on la conservació conviu amb pressions socials i econòmiques. En aquest sentit, el páramo de Chingaza s’ha convertit en un exemple viu de com la recerca científica, la gestió del territori i les polítiques públiques han de treballar conjuntament per garantir la sostenibilitat dels ecosistemes.

En conjunt, la visita reforça els vincles entre el CREAF i l’Institut Humboldt i obre noves oportunitats de col·laboració internacional, posant en valor el paper de la recerca catalana en la construcció d’aliances globals per afrontar la crisi de la biodiversitat. 

En l’àmbit científic, la visita ha permès conèixer un model que integra recerca, dades i incidència per orientar decisions en contextos de gran complexitat ambiental i social.

Un dels elements centrals és l’ús intensiu de dades per entendre l’estat dels ecosistemes. Colòmbia, amb més del 50% del territori cobert per boscos, concentra una enorme riquesa biològica, però també pressions molt fortes, especialment a les zones andines. Davant d’això, l’Institut desenvolupa eines per analitzar la degradació, la integritat i la connectivitat dels ecosistemes, que permeten prioritzar accions de conservació i restauració i donar suport directe a la presa de decisions públiques.

Aquest enfocament es complementa amb la integració de grans volums d’informació procedents de monitoratge ecològic, col·leccions científiques i ciència ciutadana, que es tradueixen en models de distribució d’espècies i plataformes obertes amb milions de registres accessibles. En paral·lel, en l’àmbit de la restauració, el Humboldt impulsa una aproximació basada en resultats, centrada a avaluar l’impacte real de les intervencions en biodiversitat, carboni i benestar social, més enllà d’indicadors purament quantitatius com el nombre d’arbres plantats.

Aquest model es basa en una forta cultura de col·laboració amb universitats i comunitats locals, i en la capacitat d’abordar la incertesa per donar resposta a les necessitats de la política pública en temps real. També destaca l’impuls de línies emergents com la biodiversitat urbana, a través del concepte de “biodiverciutats”, que integra la natura en la planificació urbana per millorar la qualitat de vida i la resiliència al canvi climàtic.