Què passa quan plou després d'un incendi forestal?

Quan es crema un bosc el paisatge canvia radicalment. En alguns casos el canvi és tan impactant que el foc "destapa" elements del paisatge que abans no es veien, com antigues terrasses o murs de pedra seca. La vegetació desapareix, el sòl es queda nu i sense protecció, i com a conseqüència, es torna molt més vulnerable a l’erosió. Entre tot el mar de dubtes que deixa un foc, n'hi ha un que preocupa especialment quan s'apropa la tardor. Què passarà si plou amb molta intensitat en els propers dies o mesos?

Quan plou amb molta intensitat en un bosc cremat, hi ha risc que el sòl s'erosioni i les conseqüències afecten tot l’ecosistema. Per una banda, el fet que quedi totalment exposat sense vegetació fa que sigui més vulnerable a l'impacte de les gotes de la pluja, que en desagreguen les partícules i redueixen la porositat. Per altra banda, el sòl nu no pot infiltrar tota l'aigua de la pluja i, per tant, aquesta circula per la superfície en forma d'escorriment superficial. Això encara s'accentua més si l'incendi ha assolit temperatures molt elevades, ja que la calor altera les propietats del sòl i pot generar una capa hidròfoba, és a dir, una capa que repel·leix l’aigua i n'impedeix la infiltració. A més, l'efecte d'escorriment també és més intens en zones amb pendents pronunciats.

En aquestes condicions, l’aigua de la pluja arrossega una part important de la capa més superficial del sòl, la més rica en nutrients i matèria orgànica i on s’acumulen grans quantitats de cendres, sediments i partícules de sòl. En conseqüència, el sòl perd fertilitat i la capacitat de retenir aigua i nutrients, però també se'n veuen perjudicats els organismes que viuen en aquest part, com fongs, bacteris i invertebrats, però també les plantes, que perden el substrat on arrelen i s’alimenten.  

I com a impactes addicionals, el procés erosiu es pot endur les llavors d'algunes plantes que havien quedat soterrades i que acostumen a germinar després del foc, com per exemple les estepes (Cistus spp.). A més, també pot arrossegar els pinyons que han quedat dipositats a la superfície del sòl després de sortir de les pinyes durant l'incendi i reduir la capacitat de regeneració natural de la vegetació queda encara més en risc.  

Després d'un incendi és necessari diagnosticar l’estat del sòl i del bosc. En aquest fase, normalment duta a terme per l'administració, es poden detectar les zones més vulnerables a l’erosió, ja sigui pel tipus de sòl, per l’orografia del terreny, o per la severitat de l’incendi, és a dir, en quin estat ha quedat afectada la vegetació pel foc.  

Així, quan hi ha risc d’erosió, cal actuar ràpid abans que arribin les pluges i fer una gestió post-incendi adequada que en minimitzi el risc. Aquestes actuacions s'emmarquen dins del que s'anomena "fase d'emergència", que se situa durant el primer any després del foc.  

Durant aquesta fase, les intervencions han d'estar molt ben planejades perquè no provoquin l'efecte contrari, ja que el sòl és especialment vulnerable i no convé introduir maquinària pesant o introduir la pastura d'animals de manera immediata. A més, s'han de prioritzar les zones amb pendents o les que estan més afectades per la severitat del foc, pel seu major risc d'erosió. Al final, l'objectiu principal és doble: evitar que el sòl es degradi per erosió i, alhora, ajudar que l'ecosistema es recuperi. 

• No remoure el sòl cremat: just després d'un incendi pot semblar que cal retirar els materials cremats o la cendra, però no és recomanable. Les cendres estan fetes de sals minerals i nutrients de la vegetació cremada, com el calci, el potassi, el magnesi, el fòsfor, oligoelements i minerals, de manera que poden nodrir les primeres plantes que creixen durant el procés de regeneració. També el nitrogen, tot i que en menor mesura i a curt termini perquè es perd ràpidament amb la combustió. A més, les restes vegetals parcialment cremades, com les acícules dels pins o les fulles , formen un “mantell natural” que protegeix el sòl de l'impacte directe de la pluja i frena l’escorriment.
• Cobrir el terreny amb materials naturals: una de les tècniques més utilitzades és crear una capa protectora sobre el sòl, coneguda com a encoixinats o mulchings. Consisteix a escampar palla, estella de fusta o altres materials vegetals de la mateixa zona, que permeten mitigar l'escorrentia i evitar que la pluja s'emporti les capes més superficials del sòl.
• Retirar alguns arbres cremats quan sigui necessari: els arbres molt malmesos es poden trencar i caure, cosa que pot posar en risc les persones, sobretot si és una zona freqüentada.
• Utilitzar els troncs i restes de capçada per estabilitzar el terreny: els arbres cremats que es talen es poden col·locar als pendents en forma de feixes i així actuar com a petites barreres que alenteixen el pas de l'aigua i retenen possibles sediments d’erosió a cotes més elevades. A més, la fusta cremada aporta nutrients mentre es descompon, crea un microclima favorable per a les plàntules, les protegeix dels herbívors i serveix de refugi per a animals dispersors de llavors. A més, afavoreix una recuperació més ràpida del bosc i de la seva capacitat de capturar carboni.
• Construir barreres per frenar l'aigua: a banda de col·locar els troncs dels arbres a terra, es poden afegir petites estructures com parets, dics o marges de pedra seca per frenar l’aigua i retenir sediments. 

No tots els sòls reaccionen igual després d'un incendi. Per una banda influeix la composició. Els sòls llimosos o argilosos són més sensibles a l'erosió perquè estan compactats, poc esponjats i amb poca matèria orgànica. Això fa que l’aigua de la pluja no es pugui infiltrar tan ràpid i circuli per la superfície. En canvi, els sòls sorrencs i els argilosos amb bon nivell de matèria orgànica, generen espais porosos per on l'aigua pot infiltrar-se i quedar retinguda, amb més capacitat de resistir l'arrossegament dels sediments.

El relleu també hi té un paper important. En zones amb pendent, l'aigua circula amb més velocitat i té una major capacitat d'arrossegar partícules del sòl, formant solcs, xaragalls o fins i tot petits barrancs després d'episodis de pluja intensa.

Finalment, la intensitat de l'incendi també és un factor clau. Els focs més severs poden consumir gairebé tota la vegetació i la capa de restes orgàniques que protegeix el sòl. Com més exposat queda el terreny, més vulnerable és als processos erosius. 

Després d'un incendi, les pluges poden arrossegar sòl i cendres i entrar com a sediments a rius i embassaments, fent-la tèrbola i alterant-ne la qualitat de l'aigua. A més, l'arribada massiva de nutrients també pot provocar processos d'eutrofització, és a dir, una proliferació excessiva d'algues que redueix l'oxigen disponible a l'aigua per a altres organismes.

A més, els efectes no es limiten a la zona cremada. Com que els boscos formen part de conques hidrogràfiques connectades, els sediments arrossegats per la pluja poden arribar a zones allunyades i, fins i tot, contribuir a la colmatació de rius i embassaments, és a dir, a l'acumulació progressiva de sediments al seu fons, cosa que en redueix la profunditat i la capacitat d'emmagatzemar aigua.

De manera general, la legislació estableix limitacions per evitar que els incendis es puguin utilitzar com a eina per forçar canvis d'ús del sòl. En concret, la Llei 43/2003, del 21 de novembre de Montes, a l’article 50 “Mantenimiento y restauración del carácter forestal de los terrenos incendiados” especifica que se’n prohibeix el canvi d'ús forestal durant 30 anys.

Durant aquest període, la zona ha de conservar el seu caràcter forestal i les activitats permeses han de ser compatibles amb la recuperació de l’ecosistema i ajustats a la normativa autonòmica. Per exemple, es poden fer les actuacions pròpies del pla de restauració o determinats aprofitaments forestals, sempre que no comprometin la regeneració del bosc i compleixin la regulació vigent.  

D'altra banda, l’ús recreatiu no acostuma a estar prohibit, tot i que es pot restringir temporalment per motius de seguretat. De la mateixa manera, el pasturatge es pot permetre al cap d'uns anys o limitar segons la comunitat autònoma i les necessitats de recuperació de la zona, especialment quan hi hagi el risc que dificulti la restauració de la vegetació i del sòl.

No obstant, hi ha algunes excepcions on el canvi de sòl és viable cap a un ús agrícola, especialment si el canvi d’ús és destinat a crear paisatges més resilients als propis incendis forestals. Per exemple, des del CREAF s'ha treballat en diferents projectes per crear espais oberts destinats a l'ús agrícola amb pràctiques per afavorir la coberta herbàcia i conreus de llenyoses. Tot plegat, té l'objectiu de construir el paisatge mosaic, una combinació d'espais forestals i agrícoles intercalats que funciona com a tallafocs natural. Un dels projectes és el The Green Link, en què es va actuar a la zona d'Òdena cremada el 2015 aplicant la tècnica Cocoon per replantar la zona amb olivera i alzina. Un altre projecte en curs és RESTARC, una iniciativa conjunta amb l'Agència Catalana de Residus, que té l'objectiu de promoure l’ús d’esmenes i residus orgànics en la restauració de sòls degradats. 

Els grans incendis forestals són cada vegada més freqüents i intensos i la conseqüència principal és que cada cop tindrem boscos menys capaços de recuperar-se de l'erosió. Segons un estudi del CREAF i el CTFC, si les tendències actuals es mantenen, l’any 2050 la pèrdua de sòl forestal a la regió mediterrània podria augmentar fins a un 150%. Això significa passar de les 15 o 16 tones de sòl per hectàrea que es perden actualment cada any a més de 40 tones per hectàrea i any.

El mateix estudi advertia que la pèrdua del sòl també té efectes directe sobre el clima. Després d'un incendi forestal el paper del sòl es pot revertir i passar de ser un magatzem de carboni a ser-ne un emissor. El motiu és que un sòl erosionat perd part de la seva capacitat d’emmagatzemar carboni i pot arribar a alliberar-ne una part a l’atmosfera en forma de CO₂. Així, un ecosistema que abans ajudava a frenar el canvi climàtic passa a contribuir-hi. Aquest efecte pot desencadenar un cercle de retroalimentació, ja que l’augment d’emissions afavoreix un clima més càlid i extrem, que al seu torn incrementa el risc de nous incendis i fenòmens meteorològics intensos. 

Un cop ha passat alguns anys després de l'incendi i s'han aplicat les mesures necessàries per reduir l'erosió del sòl, es poden fer altres actuacions que ajudin a la vegetació a regenerar-se més ràpid, com la selecció de rebrots, aclarides selectives en plançonedes o fer repoblacions en el cas de que sigui necessari per compensar la manca de regeneració natural.  

La bona notícia és que els boscos mediterranis han evolucionat convivint amb el foc i moltes de les seves espècies estan adaptades a regenerar-se després d'un incendi. És el cas de les espècies rebrotadores, com l'alzina, que poden tornar a créixer a partir de les arrels o de la soca poques setmanes després de l'incendi, o de les espècies germinadores, com el pi blanc, qui pot emmagatzemar un banc de llavors protegides en les pinyes de les capçades que es dispersaran i germinaran després de l’incendi.

Tot i això, si els arbres es poden recuperar en anys o dècades, el sòl necessita molt més temps. Per exemple, el Servei de Conservació de Sòl d'Austràlia fixa un valor estàndard que calen aproximadament 100 anys per formar un centímetre de sòl, tot i que aquesta velocitat pot variar molt segons el clima, el tipus de roca i les característiques del terreny, i pot arribar fins a 1000 anys. En alguns indrets, amb roques toves, clima humit i temperat, el procés és més ràpid, però en d'altres pot allargar-se durant més de mil anys si són materials durs i climes àrids o freds.  

L'èxit de la recuperació, però, no sempre està garantit. El temps de regeneració d'un bosc dependrà de la severitat del foc i de les condicions ambientals posteriors. En un context de canvi climàtic, amb sequeres més freqüents, temperatures més elevades i episodis de pluja torrencial més intensos, augmenta el risc que els sòls degradats continuïn perdent-se abans que es puguin regenerar. Per això, protegir el sòl després d'un incendi és tan important com recuperar la vegetació.