Els incendis forestals de gran escala són cada cop més freqüents i devastadors arreu del món, i dificulten la recuperació dels boscos

Els incendis forestals s’han tornat molt més freqüents i intensos arreu del món, especialment els de gran escala, que són els més destructius. Aquesta tendència ha provocat canvis importants en l’estructura i el funcionament dels boscos, cosa que fa que triguin més temps a recuperar-se i siguin més sensibles a la severitat del foc. Aquestes són les conclusions d’un estudi internacional publicat a la revista Nature Ecology & Evolution que ha analitzat 3.281 grans incendis arreu el món al llarg de dues dècades, i ha comptat amb la participació de Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF.  

Les dades evidencien que a partir del 2010 és quan es detecta que els incendis són més severs i afecten àrees més extenses, sobretot a les regions àrides i a les boreals, entre altres motius, perquè aquest any marca un punt d’inflexió en l’acceleració del canvi climàtic, amb més calor, sequeres i esdeveniments extrems. Els “punts calents” o les regions del planeta que tendeixen a patir incendis d’aquestes magnituds són la regió oest de Nord-Amèrica, el sudest d’Austràlia, el nord de Sudamèrica, el sud d’Àsia, i la regió centre-est del nord de Sibèria. 

“Amb els resultats veiem, per una banda, que els ecosistemes cada cop estan patint incendis més greus i, per l’altra, que triguen més a recuperar-se. ”, destaca Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF i un dels coautors.

Els boscos normalment triguen de mitja 4 anys a recuperar-se. Segons els resultats de l’estudi,  aquestes regions necessiten entre 4 i 5 mesos addicionals per recuperar la densitat de vegetació, ja que aquesta depèn de la taxa de supervivència de les llavors: com més sec i calorós és un ecosistema, menys supervivència. D’altra banda, per recuperar l’estructura del dosser forestal, que és la capa superior del bosc formada per les copes dels arbres, els boscos necessiten entre 3 i 4 mesos més, entre altres motius perquè pateixen més escassetat hídrica i creixen més lentament. Per últim, necessiten entre 3 i 4 anys més per recuperar la productivitat primària bruta, que és l’energia total generada per les plantes mitjançant la fotosíntesi abans de gastar-ne una part en respirar, “si baixa aquesta productivitat, també es perd capacitat perquè un bosc emmagatzemi carboni atmosfèric”, alerta Josep Peñuelas.  

Per descobrir-ho, el treball analitza tres indicadors de teledetecció —densitat de vegetació, dosser forestal i productivitat primària bruta— per veure com s’ha recuperat la vegetació en 3.281 incendis de gran escala, amb més de 10 km² de superfície cremada, ocorreguts entre el 2001 i el 2021 a diferents regions del planeta. 

Una de les troballes més rellevants és que la intensitat dels incendis té un impacte molt més gran en la recuperació forestal que no pas les condicions climàtiques posteriors. Com més greu és l’incendi, més lenta és la regeneració o fins i tot pot estancar-se. Entre els motius assenyalen, que els incendis més intensos destrueixen no només les capçades sinó també les llavors, els plançons i bona part del sòl orgànic, “cosa que redueix molt la capacitat de regeneració natural”, explica Josep Peñuelas.  

Això passa especialment en boscos boreals, on de manera natural ja són boscos que triguen més a recuperar-se, i amb aquests tipus d’incendis el procés es fa encara més lent. De fet, els boscos de coníferes perennes, típics a ecosistemes boreals, en són els més afectats: menys d’un terç es van recuperar completament en set anys, mentre que els boscos tropicals humits de fulla ampla van mostrar una recuperació més ràpida, “ja que les coníferes tenen un creixement més lent i menor capacitat de rebrot després d’incendis severs.

L’estudi també destaca que com més humit és el sòl, més s’afavoreix la regeneració dels boscos després dels incendis perquè aporta l’aigua que necessita la vegetació per tornar a créixer, “aquest és un dels motius pels quals els ecosistemes tropicals es recuperen més ràpidament”, afegeix Josep Peñuelas. Pel que fa a la temperatura, en canvi, les dades mostren que a partir del 2010 juga un paper en contra perquè perjudica les plàntules, els arbres joves que creixen just després de la germinació i que són molt més vulnerables als canvis ambientals que els adults.

Aquestes troballes són essencials per entendre millor els mecanismes de recuperació forestal, estimar la seva capacitat com a embornal de carboni i planificar estratègies post-incendi més eficaces. A més, l’estudi alerta que molts models climàtics actuals no tenen en compte els canvis en el temps de recuperació, cosa que pot provocar una infraestimació del seu impacte a llarg termini.

Amb la previsió que la incidència global dels incendis de gran escala augmenti un 14% el 2030 i fins a un 50% a finals de segle, els autors fan una crida urgent a implementar mesures de restauració ecològica i reforestació per accelerar la regeneració forestal i preservar el paper dels boscos en la lluita contra el canvi climàtic.  

Referència de l’article: Lv, Q., Chen, Z., Wu, C. et al. Increasing severity of large-scale fires prolongs recovery time of forests globally since 2001. Nat Ecol Evol 9, 980–992 (2025). https://doi.org/10.1038/s41559-025-02683-x