20/11/2026 Notícia

Els arbres tenen reserves d’aigua i un experiment investiga com les utilitzen quan hi ha sequera

Responsable de comunicació social

Marina Torres Gibert

Biòloga ambiental especialitzada en comunicació científica. M’apassiona explicar la ciència a la societat de manera atractiva i entenedora.

El canvi climàtic està posant a prova la capacitat dels boscos per sobreviure. Les sequeres seran cada vegada més freqüents i intenses i afectaran directament al creixement de la vegetació, amb més risc d'incendis i vulnerabilitat a malalties i plagues. Els arbres, però, patiran encara més la falta d'aigua.  

En el seus conductes interns transporten aigua cap a les parts superiors de l'arbre de manera contínua a través del xilema. Quan hi ha sequera, però, aquesta columna d'aigua es trenca i es creen buits o bombolles d’aire, un fenomen anomenat cavitació que pot provocar la mort de l'arbre.

Una estratègia d'emergència basada en reserves

Per superar aquesta situació crítica els arbres disposen de mecanismes per mantenir-se hidratats. Als seus teixits tenen unes reserves d’aigua que poden mobilitzar cap a diferents teixits durant els episodis de sequera. Aquest procés s’anomena capacitància hidràulica, però la ciència encara té preguntes per resoldre: quant de temps duren aquestes reserves? Es poden recarregar quan s’esgoten? És diferent segons l’alçada i l'espècie de l’arbre? Respondre aquestes incògnites és l’objectiu del projecte CapaciTree, coordinat per les investigadores del CREAF Trinidad Torres i Teresa Gimeno.

Woman with glasses smiling, wearing a rust-colored cardigan.

Volem estudiar com els arbres gestionen aquestes reserves d’aigua per predir com respondran els boscos mediterranis al canvi climàtic. A més, aquest coneixement es pot incorporar als models de risc de mortalitat forestal.

Trini Torres, investigadora del projecte

Tècnics analitzant l'activitat fotosintètica dels pins. Imatge: Galdric Mossoll

Tècnics analitzant l'activitat fotosintètica dels pins. Imatge: Galdric Mossoll

Tècnica agafant mostres de sòl. Imatge: Galdric Mossoll

Tècnica agafant mostres de sòl. Imatge: Galdric Mossoll

Hivernacle experimental on es controla el creixement dels pins. Imatge: Galdric Mossoll

Hivernacle experimental on es controla el creixement dels pins. Imatge: Galdric Mossoll

Com es mou l’aigua dins dels arbres?

En una primera fase, el projecte té en marxa un experiment als hivernacles amb més de 200 exemplars joves de pi blanc (Pinus halepensis), una espècie representativa dels boscos mediterranis. L’objectiu és estudiar com es mou l’aigua a l’interior de l’arbre tant en condicions normals com en situacions de sequera, i en arbres de diferents mides.

Per esbrinar-ho, utilitzen una tècnica avançada basada en aigua enriquida amb isòtops, una mena de colorant invisible que permet rastrejar-ne el recorregut. Després de regar els arbres amb aigua enriquida amb isòtops d'hidrogen i d'oxigen, els mateixos elements que formen l'aigua, les anàlisis de laboratori permetran saber quanta aigua procedent de les reserves internes utilitzen durant la sequera i en quins teixits de l'arbre s'emmagatzema.

En una fase posterior, aquests experiments es duran a terme en un bosc real experimental situat a Can Balasc, a Collserola, per estudiar-ho amb pins madurs, roures i alzines com a espècies típiques del mediterrani i d'altres punts d'Europa, i així poder comparar les estratègies de cadascun. Els resultats ajudaran a construir models més realistes del funcionament dels boscos durant la sequera i a orientar les mesures de gestió més adequades per fer-hi front.

La investigadora Trini Torres ens explica l'experiment en aquest vídeo: