16/11/2026 Notícia

Els votants espanyols, units en l'exigència que es prenguin mesures davant dels fenòmens meteorològics extrems

Tècnic/a de comunicació

Andrea Arnal Martín

Graduada en Periodisme per la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid i  especialitzada en comunicació científica i, més específicament, en canvi climàtic. Com a periodista del clima, m'interessa molt saber

La gran majoria de la població espanyola comparteix la preocupació pels fenòmens meteorològics extrems i dona suport a mesures per fer-hi front, com ara el desenvolupament de sistemes d'alerta primerenca. Així ho mostra l'enquesta Attitudes towards extreme weather events in Spain, que demostra que l'acció climàtica connecta votants de diferents partits, independentment del perfil ideològic del votant. L'anàlisi és representativa de la població adulta espanyola segons l'edat, el gènere, el nivell d'estudis, la comunitat autònoma i el vot el 2023. La va dur a terme Climate Opinion Research Exchange (CORE) amb una mostra de 5.027 persones enquestades, per encàrrec d'Esfera Climàtica, un projecte d'innovació periodística coordinat des de l'àrea de comunicació del CREAF.

L'estudi assenyala que el 87% de les persones enquestades està preocupada o molt preocupada per la possibilitat de veure's afectada per un fenomen meteorològic extrem. Aquesta inquietud es manté en tots els perfils ideològics: arriba al 89% entre les persones que se situen a l'extrema esquerra i al centreesquerra, al 87% al centre, al 85% a la dreta i al 84% a l'extrema dreta.

L'ansietat també s'estén a les seves conseqüències econòmiques i ambientals, i ho fa de manera generalitzada en tot l'espectre polític, com ara la por que la sequera provoqui un augment dels preus dels aliments (un 86% de les persones enquestades) o que es destrueixin els nostres paisatges naturals, boscos i zones rurals (un 87%). Així mateix, hi ha consens entre la població espanyola que aquests esdeveniments podrien encarir les factures de la llum i el gas i les primes de l'assegurança de la llar, si bé aquesta preocupació varia en funció del nivell de renda.

Més de la meitat de la població espanyola diu haver experimentat un fenomen meteorològic extrem, el més comú dels quals són les onades de calor, que han afectat 9 de cada 10 persones enquestades. Les segueixen les sequeres (57%), les tempestes intenses (51%), les inundacions (43%) i els incendis (42%). Segons els resultats, l'experiència d'aquests episodis presenta poques diferències entre perfils ideològics i és molt similar arreu d'Espanya.

ESFERA CLIMATICA

Els esdeveniments extrems, una preocupació compartida.

El retardisme resta vots

Les dades de l'enquesta apunten que hi ha un gran consens, no només en relació amb els perills, sinó també sobre com fer-hi front. El 86% de les persones enquestades considera que aquests episodis constitueixen una qüestió de seguretat nacional i que Espanya ha d'estar preparada per protegir les famílies, l'agricultura i l'economia.

L'enquesta també mostra que la gran majoria de la població espanyola espera accions concretes per part de qui governi. El 88% dona suport a l'enviament d'alertes primerenques als telèfons mòbils per avisar de possibles emergències, i nou de cada deu persones, sigui quin sigui el seu perfil ideològic, pensen que cal invertir en els serveis de resposta.

També hi ha un ampli acord sobre la necessitat d'ajudar econòmicament les persones que pateixen les conseqüències d'aquests episodis: el 85% creu que els responsables polítics haurien de garantir compensacions a les persones afectades per desastres. El suport és consensuat, ja que oscil·la entre el 86% a l'extrema esquerra i el 84% a l'extrema dreta.

Els resultats demostren que la majoria de la societat espanyola vol una persona conscienciada amb el canvi climàtic al capdavant del govern. En el conjunt de la mostra, el 69% afirma que probablement o definitivament no votaria un polític que no volgués preparar-se per afrontar els fenòmens meteorològics extrems i el canvi climàtic.

La xifra arriba al 81% entre les persones que s'identifiquen amb el centreesquerra i se situa en el 57% entre les que s'identifiquen amb l'extrema dreta.

ESFERA CLIMÀTICA

Les mesures climàtiques que més recolza la ciutadania

La transició energètica, també des de l'economia i la seguretat

El desplegament de renovables compta amb un suport més gran quan es presenta com una manera d'aconseguir més sobirania energètica. Així, el 70% considera que la transició dels combustibles fòssils a les energies renovables és una oportunitat per reduir la dependència energètica d'altres països.

La creació d'ocupació i la reindustrialització constitueixen un altre argument favorable a les renovables: el 66% de la població les identifica com una oportunitat en aquest àmbit. El percentatge arriba al 75% al centreesquerra i al 72% a l'extrema esquerra, mentre que se situa en el 64% a la dreta, el 62% al centre i el 60% a l'extrema dreta.

Les diferències ideològiques no desapareixen en tots els aspectes de la percepció del canvi climàtic. L'estudi assenyala que les percepcions del risc estan relacionades amb l'orientació política, tot i que l'experiència dels fenòmens extrems és relativament transversal. Per això, els resultats permeten distingir entre els desacords sobre determinades interpretacions del problema i el suport compartit a mesures pràctiques de prevenció i resposta.

Un terreny comú per a la comunicació climàtica

Per a Andrea Arnal, coordinadora d'Esfera Climàtica, els resultats mostren que hi ha punts de trobada des dels quals abordar la conversa pública sobre el canvi climàtic. «Identificar aquestes preocupacions compartides permet comunicar el canvi climàtic a partir de qüestions que afecten la vida quotidiana, com ara la seguretat, el preu dels aliments o la protecció de les llars i els territoris, i obrir converses més enllà de les diferències ideològiques», afegeix.

Tanmateix, explica, l'enquesta també ens indica «en quins temes cal intensificar els esforços en comunicació de la crisi climàtica. Per exemple, només un 55% pensa que els combustibles fòssils contribueixen a empitjorar els impactes dels fenòmens meteorològics extrems, tot i que l'evidència científica estableix des de fa dècades una relació directa entre la crema de petroli, gas i carbó, i el canvi climàtic». Per tant, conclou, millorar la comunicació d'aquesta relació és una tasca que «clarament les comunicadores i els periodistes hauríem de prioritzar».

L'enquesta va ser realitzada per Norstat entre el 21 de juliol i el 3 d'agost de 2026, amb la participació de 5.027 persones majors de 18 anys. L'enquesta està dividida per comunitats autònomes, edat, gènere, nivell educatiu i de renda. També pel vot escollit el 2023 i pel perfil ideològic autopercebut. Segons CORE, que va dur a terme el processament i l'anàlisi dels resultats, l'enquesta té un marge d'error teòric nacional de ±1,39 punts percentuals, tot i que «els desglossaments tenen marges d'error més elevats que les dades sobre el públic general».

L'enquesta, que es va dur a terme a través d'un panell en línia, va preguntar sobre fenòmens extrems com les onades de calor i els incendis, just durant un dels estius en què s'han cremat més hectàrees i en què ha fet més calor des que van començar els registres, el 1869.