Molses: què són i per què són importants pels ecosistemes

En què penses, quan penses en les molses? Catifes esponjoses, roques cobertes de verd, camins de pedra relliscosos i, quan arriba l’hivern, pessebres al racó del menjador. Però, què en sabem d’aquestes mini plantes? Sense elles, els paisatges serien ben diferents.   

Les molses són plantes amb estructura molt simple. Vol dir que a diferència d’altres plantes, no tenen sistema circulatori per transportar aigua i nutrients, ni tampoc tenen arrels profundes o teixits llenyosos com la fusta. Per això, tècnicament es classifiquen com a plantes no vasculars.  

Les molses són les plantes que més s’assemblen a les primeres que van colonitzar els ambients terrestres. Tot i haver evolucionat com la resta d’espècies vegetals, continuen sent les més properes a aquelles que, fa uns 500 milions d’anys, van sortir de l’aigua per adaptar-se a viure en terra ferma. De fet, un estudi del CREAF revela que les molses actuals són com una autèntica relíquia evolutiva: el pont que connecta les algues planctòniques amb les plantes terrestres. 

En el llenguatge científic, les molses formen part del grup dels briòfits, que inclou també les hepàtiques i els antocerotes. Les molses es poden classificar en 8 classes diferents.

Tenen un aspecte de planta suculent o carnosa. Són la peça clau de les torberes i tenen molta capacitat per absorbir aigua.  

Típiques de zones fredes que acostuma a créixer a sobre de roques silíciques. Tenen un color fosc o vermellós, i destaquen per tenir unes càpsules en forma de fanalet.  

Són les més grosses que hi ha, amb una estructura vistosa i complexa. 

Són petites i fràgils, descobertes a segle XIX a l’Himàlaia. 

Té els òrgans sexuals en plantes diferents, el que s’anomena com a espècie dioica. 

Són dues classes de molses molt rares i escasses. Se n’ha trobat a zones fredes d’Amèrica i Euràsia. 

És el tipus més abundant i inclou el 95% de les espècies de molses que coneixem.  

Les molses tenen un paper essencial en els ecosistemes perquè tenen diversos funcions. Per una banda, són reguladores de la humitat del sòl. Les molses són com esponges perquè poden absorbir molta aigua de la pluja i mantenir-la en diferents parts.  

També tenen una funció molt important de regular la fertilitat del sòl, sobretot en els hàbitats de torberes, on tenen un paper fonamental per retenir matèria orgànica i capturar diòxid de carboni i facilitar que hi creixin altres vegetals. En terrenys forestals cremats, les molses també hi tenen un paper molt important perquè són les primeres a colonitzar el sòl quan es comença a regenerar.

Les molses també són importants perquè són l’hàbitat de moltes espècies, sobretot microorganismes com bacteris, algues microscòpiques o diatomees, així com invertebrats com els nematodes o els tardígrads.  

D’altra banda, són organismes bioindicadors. Com que la seva distribució depèn del clima i del tipus de substrat i són molt sensibles a les condicions ambientals, fa que siguin molt bones indicadores de la qualitat de l’ambient i de l’aire, tal com fan els líquens.

Des de fa anys, el CREAF ha realitzat diversos estudis per entendre millor la funció ecològica de les molses i el seu paper en l’equilibri dels ecosistemes terrestres. Per una banda, l’equip de recerca Elemental Diversity and Macroecology (EDM), liderat per l’investigador del CREAF Marcos Fernández, estudia com la composició elemental o “elementoma” dels briòfits –els elements químics com el carboni, el nitrogen, el calci o el fòsfor– determina la seva manera de funcionar, d’utilitzar els recursos de l’ambient i de relacionar-se amb altres espècies dels ecosistemes.

Actualment, el grup treballa en el projecte BRYOELEM per estudiar com canvia la composició d’elements dels briòfits quan competeixen amb altres espècies i quan es troben en diferents ambients, des de llocs secs fins a l’alta muntanya. Un dels treballs ja publicats demostrava que les molses emeten compostos químics volàtils per defensar-se de l’estrès ambiental. 

Les molses necessiten aigua i humitat per sobreviure, ja que no tenen arrels profundes ni sistemes vasculars per transportar nutrients. Per això, solen créixer en ambients frescos, ombrívols i amb aigua disponible. Tot i així, són molt flexibles i es poden adaptar per colonitzar des de fonts fins a roques i zones fredes. 

Les fonts són un refugi d’alta biodiversitat, ja que mantenen humitat constant fins i tot en climes mediterranis. Actuen com a illes refugi, creant condicions molt diferents de l’entorn sec que les envolta. A Catalunya, les fonts estan ben repartides i reflecteixen la diversitat de climes i substrats del territori, cosa que les converteix en llocs ideals per estudiar briòfits. Per exemple, a la Garrotxa, una de les zones més plujoses, és on el CREAF ha trobat més espècies. 

Les molses són pioneres en colonitzar roques i sòls pobres, on altres plantes no poden viure. Gràcies als seus rizoides, una estructura semblant a una arrel, s’adhereixen a les superfícies dures i contribueixen a la formació de sòl.  

Els boscos ombrívols i humits són un hàbitat ideal per a les molses. Creixen sobre troncs, fullaraca i sòls rics en matèria orgànica, ajudant a retenir humitat i protegir el sòl de l’erosió. Si heu anat a collir bolets, sabreu que les molses són els llits perfectes per a molts camagrocs. 

En zones àrtiques i d’alta muntanya, les molses tenen un paper clau en la formació i manteniment del permafrost, ja que actuen com a aïllant tèrmic i retenen humitat. Aquestes comunitats són essencials per a la biodiversitat en ambients extrems. 

El canvi climàtic planteja grans reptes per a les molses perquè depenen molt de la disponibilitat d’aigua i humitat, els escenaris previstos apunten que molts hàbitats on viuen les molses poden canviar dràsticament. Un exemple el documenta un estudi realitzat pel CREAF, on es constata que les fonts mediterrànies s’estan assecant.

Als ecosistemes polars també es fa recerca amb briòfits. La investigadora Mariana García Criado, beneficiària d’una beca Marie Skłodowska-Curie al CREAF, estudia els canvis temporals en briòfits i líquens de l’Àrtic i l’Antàrtida, així com la seva capacitat potencial d’adaptació davant el canvi climàtic. Els resultats del seu projecte BIPOLAR ens ajudaran a entendre millor els efectes directes de les variacions de temperatura i precipitació sobre aquestes petites —però essencials— espècies en zones polars. 

La molsa sempre ha estat atractiva per a fer-ne decoració, però actualment hi ha diverses normes que ho restringeixen. Les molses tenen una funció molt important en els diferents ecosistemes on viuen, per això recomanem evitar agafar-ne.  

La Generalitat de Catalunya disposa d’un mapa públic que indica a quines zones no pot collir molsa. Com a norma general està prohibit collir molsa en espais naturals protegits, també a les fonts, en aigües continentals o en terrenys forestals que hagin patit un incendi en els darrers 10 anys.