Els boscos mediterranis emeten un compost associat al trànsit durant les onades de calor i la sequera

El toluè, un compost orgànic volàtil conegut principalment per la seva relació amb el trànsit, podria convertir-se en un nou indicador de l’estrès ambiental als boscos mediterranis. Aquesta és la conclusió d’un nou estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i el CREAF, que ha detectat emissions significatives d’aquesta substància en alzinars mediterranis, especialment sota condicions climàtiques extremes com les onades de calor i la sequera.

L’estudi, publicat a la revista Environmental Science Atmospheres, es basa en dades recollides durant els estius de 2021, 2022 i 2023 al Parc Natural del Montseny, coincidint amb un dels episodis de sequera més intensos registrats a Catalunya en les darreres dècades. Durant aquests períodes, l’equip investigador va observar increments recurrents de les concentracions de toluè en zones forestals, especialment després d’episodis de calor extrema.

L’anàlisi estadística va revelar que aquests episodis estaven ben definits. En concret, la temperatura era uns 5 °C superior a la dels dies sense onades de calor i l’aire era significativament més sec, fet que indicava una situació d’estrès hídric per part de la vegetació.

La troballa obre la porta a utilitzar el toluè com un possible traçador de l’estat fisiològic dels boscos mediterranis. La investigadora indica que els pròxims passos consistiran a comparar aquests resultats amb els d’altres boscos mediterranis, com els de Marsella o Xipre, per avaluar si aquest patró es repeteix en diferents regions.

“Si confirmem el mateix comportament en altres ecosistemes, el toluè podria convertir-se en una eina útil per monitorar l’estrès climàtic dels boscos”, assenyala l’investigador de l’IDAEA i coautor de l’estudi, Roger Seco.

El toluè forma part dels compostos orgànics volàtils (COV), un grup de substàncies químiques fonamentals en la formació d’ozó troposfèric i de partícules en suspensió, especialment durant l’estiu. L’ozó no sempre és beneficiós: a l’estratosfera forma la capa d’ozó que protegeix la vida de la radiació ultraviolada. Tanmateix, a la troposfera, la capa més propera a la superfície terrestre, es comporta com un contaminant que pot irritar les vies respiratòries, danyar la vegetació i actuar com a gas amb efecte d’hivernacle.

Per tant, un augment dels compostos orgànics volàtils a l’atmosfera, com el toluè, contribueix a la formació d’ozó i pot agreujar els episodis de contaminació estival. En zones com el Montseny, aquests compostos volàtils reaccionen amb els òxids de nitrogen procedents del trànsit urbà i afavoreixen la formació d’ozó. "Fins ara, el toluè es considerava majoritàriament un contaminant antropogènic emès pel trànsit i la indústria", explica Joan Llusià, investigador del CREAF i un dels coautors de l'estudi. 

En aquest sentit, la gran majoria dels compostos orgànics volàtils no estan regulats de manera específica. Tanmateix, atesos els resultats d’aquest estudi, els investigadors coincideixen en la importància d’incloure’ls en les estratègies de qualitat de l’aire pel seu paper rellevant en la química atmosfèrica.

L'article també el signen l'investigador del CSIC al CREAF, Josep Peñuelas; i els investigadors del CREAF Iolanda Filella i Marcos Fernández-Martínez. 

• Article de referència: A. M. Yáñez-Serrano, M. Lampadariou, I. Filella, J. Llusià, R. Seco, M. Fernández-Martínez, M. Portillo Estrada, N. Mihalopoulos, J. Massagué, N. Pérez, M. Savadkoohi, M. Pandolfi, J. Peñuelas, X. Querol and A. Alastuey. Toluene early morning peaks as potential biogenic stress signals of Mediterranean forests. Environmental Science Atmospheres, 2026, DOI: 10.1039/D5EA00168D