Per fer-ho possible, l'equip es reunirà amb persones coneixedores de les fonts d’aigua del municipi, algunes abandonades; amb investigadors del Departament d'Arqueologia de la UAB que estan elaborant un mapa dels canals medievals, la majoria actualment en desús; amb pagesos; amb la comunitat de regants, amb entitats locals de diversos àmbits, com el cultural, el turístic i l'econòmic; i amb les institucions públiques implicades en la gestió de l'aigua.
Tot i que, segons l'equip, l'ús d'aquesta tecnologia encara diverses incògnites. Qüestions com ara si aporten realment beneficis respecte del coneixement tradicional; si la bretxa digital existent entre el món rural i l'urbà pot dificultar-ne l'adopció; si la connectivitat d'aquests territoris és suficient per utilitzar aquest tipus d'eines; o moltes altres qüestions relacionades, són precisament les que TERRAE intenta respondre.
El projecte inclou que altres ajuntaments o entitats públiques puguin replicar el pilot. "En aquest sentit, estem segurs que les lliçons apreses a Àger i als altres pilots del projecte serveixin per augmentar la resiliència de les regions rurals i de muntanya de Catalunya davant els reptes que el canvi global els posa", finalitza Claramunt.
El consorci està format per la Fondazione Bruno Kessler com a entitat coordinadora; la Universitat de Deusto, l’Institute for Rural Development Research (IfLS), el CREAF, University of Leicester, Agricultural University of Athens i University of Ljubljana; Q-PLAN International Advisors, Fondazione ICONS, FundingBox Accelerator and FundingBox Communities; NILEAS i Fenland Soil; la Província Autònoma de Trento, l’Ajuntament d’Àger i l’Ajuntament de Črna na Koroškem; i l’European Association for Innovation in Local Development (AEIDL).