El grup participant és clarament internacional, amb realitats investigadores plurals i especialitats de coneixement diversificades i això enriqueix l'intercanvi.
Els serveis ecosistèmics són el fil conductor de l'ESP Summer School 2026, que en aquesta edició han co-organitzat el CREAF i l'Ecosystem Services Partnership (ESP), i que ha aplegat 25 doctorands d'arreu del món amb trajectòries acadèmiques heterogènies. A partir d'especialitats com ara l'ecologia, les finances, els sistemes d’informació geogràfica, la presa de decisions polítiques i les ciències socials, els participants han contribuït a classes teòriques, sessions pràctiques i grups de treball amb l'ecologia com a paraigua temàtic, a més de participar en una visita de camp. Sota l'enunciat 'Modelització de serveis ecosistèmics i indicadors de biodiversitat', el principal objectiu d'aquest fòrum és la transferència de coneixement, sobre una base d'intercanvi i treball en equip, segons explica l'investigador Felipe Siqueira Campos, impulsor des del CREAF de l'edició 2026 d'aquest fòrum internacional. La connexió entre ciència i acció política és un denominador comú de l'activitat de l'ESP, amb una presència rellevant a l'escola d’estiu 2026.
La importància de l'ecologia ha sigut, probablement, el segell diferencial del CREAF en concebre la segona edició de l’escola d’estiu. Siqueira Campos explica que, en rebre la proposta de co-organitzar el certamen el 2026, va suggerir a l’ESP posar el focus en els indicadors de biodiversitat, en part per complementar la temàtica d'avaluació econòmica i transferència de l’edició anterior. "La meva proposta és que l'ecologia dels serveis ecosistèmics i els indicadors de biodiversitat constitueixin una base sòlida de l'edició 2026, per ampliar l'abast respecte a edicions anteriors", explica, mentre admet que aquesta és la seva àrea científica d'expertesa i, per tant, on pot aportar més valor. Per part de l'equip del CREAF hi han intervingut com a ponents Mireia Banqué, Burcu Berk i Javier Retana.
Ampliar i reforçar la xarxa internacional de contactes és l'altre gran propòsit d'aquesta trobada internacional que té lloc anualment. Felipe Siqueira Campos explica que s'han rebut 57 inscripcions de persones que representen 33 països i 4 continents: "el grup és clarament internacional, amb realitats investigadores plurals, especialitats de coneixement diversificades i això enriqueix l'intercanvi". Aquesta és la segona edició d'aquesta escola d'estiu, mentre que la primera es va celebrar a Aveiro (Portugal), i ha comptat amb la col·laboració de la Foundation for Sustainable Development (Països Baixos), la Universitat d'Aveiro (Portugal) i la Wageningen University (Alemanya).
Eines, metodologia i sessions magistrals
A la sessió inaugural hi ha intervingut el científic Luis Inostroza, del comitè executiu de l'ESP, investigador de la Medel University de Brno (República Txeca) i co-president del capítol Spatial Planning and Ecological Connectivity Assessment de l'IPBES. Inostroza destaca fins a quin punt és significatiu que la recent acabada edició hagi rebut 57 candidatures, de les quals se n'han hagut d'escollir 25, alhora que posa èmfasi en la transcendència de posar el coneixement i la metodologia a disposició de generacions més joves. "Les exposicions de la sessió inaugural han sigut molt oportunes i enriquidores, com ara la recopilació d’eines disponibles per processar i analitzar serveis ecosistèmics de Burcu Berk, o la presentació magistral sobre connectivitat del paisatge, agricultura regenerativa i àmbit forestal de Javier Retana".
Des de la Foundation for Sustainable Development, Vince van't Hoff posa en valor que l'esdeveniment és interdisciplinari: "és engrescador conèixer les diferents perspectives que aporten especialistes en economia, ecologia, professionals d’entitats financeres i empreses que treballen per integrar la natura als seus processos de presa de decisions. Perquè, al capdavall, cal que tothom hi participi per tenir un impacte i prendre millors decisions per a la natura i per a la societat". També formen part de l'equip directiu Solen le Clech, de la Wageningen University, i Carlotta Quagliolo de la Universitat d'Aveiro.