El CREAF assisteix a la Convenció de les Nacions Unides contra la Desertificació i ja és entitat observadora de les tres cimeres ambientals globals

Aquest 2026 el CREAF s’ha proposat fer un pas endavant en la seva estratègia de ciència cap a les polítiques públiques i diplomàcia científica ambiental: ser entitat observadora de les tres convencions ambientals clau de les Nacions Unides. Tres cimeres batejades amb el nom de Trio de Rio (doncs es van proposar a la Convenció de Rio l’any 1992): la COP sobre clima que organitza la UNFCCC, la COP sobre biodiversitat que organitza la CBD i la COP sobre desertificació que organitza la Convenció de les Nacions Unides per la Lluita Contra la Desertificació (coneguda com a UNCCD per les seves sigles en anglès). Donat que la COP del clima es celebra cada any i que les altres dues ho fan cada dos anys, la celebració de les tres convencions només coincideix cada dos anys, i aquest 2026 era una oportunitat que el CREAF ha volgut aprofitar.

La primera d’elles es va celebrar a Ulan Bator, Mongòlia, del 17 al 28 d’agost de 2026, i és la COP17 per la Lluita contra la Desertificació. Fins allà s’hi va desplaçat el CREAF gràcies a l’Anna Carles, tècnica de relacions internacionals del CREAF que treballa a l’Àrea de Relacions Institucionals i Interacció Política del centre. La convenció, que aquest any defensava l’eslògan “Restaurant la terra, restaurant l’esperança”, ha comptat amb la participació de 197 països, centres de recerca, empreses, associacions, ONGs i persones locals. L’objectiu del CREAF en aquesta convenció era principalment de prospecció, veure com funciona la conferencia més petita i desconeguda de les Nacions Unides, entendre el rol d’aquesta convenció en relació a les altres dues, fer connexions amb actors clau en l’àmbit de la desertificació i veure oportunitats on la ciència del CREAF pot ser útil.

Tant la COP del clima com la de biodiversitat tenen un òrgan específic que aporta evidencia científica en forma d’informes. Aquests documents són una base important que després es tenen en compte durant les negociacions dels països que succeeixen durant les convencions. En la del clima ho fa el reconegut Panell Intergubernamental del Canvi Climàtic, l’IPCC, que elabora els informes d’avaluació cada sis anys i altres temàtics o metodològics, i en el segon cas, ho fa el cada cop més rellevant Panell Intergovernamental per la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics (IPBES per les seves sigles en anglès), que també fa un informe d’avaluació global i altres informes temàtics.

Gràcies a converses properes a l’organització ens han confirmat que l’assessorament científic els arriba a través d’un espai de relació o interfase ciència-política específic, que també elabora informes quan se’ls hi requereix i que fa crides per incorporar nous membres científics segons l’informe que ha de fer. No son un panell, perquè tenen una estructura més simple i no tenen un procés de revisió tan exhaustiu”, comenta Anna Carles, “ara el nostre objectiu serà contactar amb alguns autors i autores i valorar la possibilitat que persones expertes del CREAF en formin part si ho desitgen”, conclou.

Una de les fites d’aquesta primera visita a una COP de la UNCCD ha estat el fet de poder participar en un esdeveniment paral·lel. El centre de totes les COP son les negociacions entre els diferents governs en torn a una agenda compartida i prèviament pactada de temes, però també hi ha espais públics on es programen esdeveniments al voltant de les temàtiques proposades i on es pot, per tant, influir i aportar coneixement al públic assistent. El CREAF ha estat present a l’esdeveniment organitzat pel projecte europeu MONALISA, on hi participa com a soci. Aquest projecte fa tot just un any que ha començat i té l’objectiu de testejar diferents estratègies per combatre la desertificació a Europa. El cas pilot en el què treballa el CREAF està provant diferents tecnologies per poder frenar el declivi de les deveses espanyoles a Extremadura, concretament a Los Pedroches, i assegurar la continuïtat d’aquest ecosistema clau en aquest ambient tan àrid.

Aquesta connexió europea a Mongòlia ha donat lloc a contactes interessants amb Itàlia i França, dos països amb els que compartim reptes quant a desertificació, sobretot per la banda mediterrània. Pel que fa a la delegació espanyola, anar a la COP ens ha permès reforçar les relacions amb el Ministerio para la Transición Ecológica, amb el que col·laborem molt en temes de biodiversitat, ja que s’ha valorat la possibilitat d’aportar el nostre coneixement científic sobre sòls a través de la Aliança Internacional per a la Resiliència davant de la Sequera (coneguda per les sigles en anglès com a IDRA, per International Drought Resilience Alliance). IDRA és una coalició global de països impulsada originalment per Espanya i el Senegal durant la Cimera del Clima COP27 el novembre de 2022. La seva meta principal és preparar el món per a un futur amb sequeres cada cop més severes, una temàtica en la que el CREAF hi pot aportar molta informació rellevant.

Sobre les negociacions en si, el CREAF també fa un seguiment de com avancen i després trasllada aquesta informació als actors amb els que col·labora i es manté al dia de l’estat de la qüestió. En aquesta COP, però, la principal novetat fins a dia d’avui ha estat que Rússia i els EUA, entre d’altres països, han posat traves a l’agenda presentada pel secretariat fins al punt de quedar completament bloquejada. L’agenda, que portava a debatre amb membres dels 197 govern temes variats com són les qüestions de gènere, les sinèrgies amb altres crisis, el finançament o, precisament, les eines per informar les polítiques amb dades científiques.  “Tots aquests  temes han quedat bloquejats i a dia d’avui encara ho estan. Nosaltres marxem avui, però esperem que els propers dies es desencalli aquesta situació, sabem que la UE ha fet molts esforços per mirar de desbloquejar l’agenda, però els esforços han estat en va. El que passi aquí afectarà les properes dues COP, fent pensar que es puguin repetir situacions com aquesta”, conclou l’Anna Carles.

Per últim, ens quedem amb les sensacions viscudes a Ulan Bator per conèixer més aquesta convenció. “L’ambient que es respira en aquesta COP és bastant més distès que a les negociacions climàtiques, molt més estressant i polític, i menys tècnic, si ho comparem amb les de biodiversitat, així el focus del què passa està més relacionat amb com funcionar millor i quin marc és més útil per fer que sigui una convenció cada cop més rellevant. A més, a diferencia de les altres COPs, aquí hi predominen els països africans i asiàtics, pel que l’ambient també canvia”, comenta Anna Carles.  

En general, des del CREAF es valora de manera molt positiva aquest primera experiència que ens permetrà, un cop hagin passat les tres COPS, tenir una visió cada cop més holística i global. Volem que la nostra ciència sigui cada cop més útil i per això cal tenir en compte els nexes i proposar solucions que ataquin de manera consecutiva el tres reptes globals.  

“La crisi ambiental sense precedents que ens afecta actualment és en realitat un conjunt de diferents crisi - l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació, etc.- que s'interconnecten i interrelacionen. Tot i que és comprensible que des del punt de vista polític es treballin per separat, des del punt de vista científic no podem treballar només en una, sinó que les hem de contemplar com un sistema. És per això que el CREAF a partir d’ara tindrà presència i farà seguiment dels tres processos de governança internacional principals per temes ambientals, precisament per poder aportar la visió científica de manera agregada i sense contribuir a la creació de sitges.”, Alicia Pérez-Porro, Cap de Relacions Institucionals i d’Interacció Política del CREAF.

I això és només el principi, la COP17 d’Ulan Bator és només una de les tres grans cites internacionals de les Convencions de Rio que aquest 2026 posen el focus en els grans reptes ambientals globals. A l’octubre, el CREAF serà present a la COP17 de Biodiversitat, a Yerevan (Armènia), del 19 al 30 d’octubre, i al novembre, a la COP31 de Canvi Climàtic, a Antalya (Turquia), del 9 al 20 de novembre. Hi serem amb una delegació més àmplia, per compartir coneixement científic i contribuir, des de la recerca, a connectar les respostes davant la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic i la degradació de la terra.