L’objectiu del BiomoonWeek ha estat mobilitzar experts i projectes europeus per facilitar col·laboracions, reduir duplicitats en la informació i fer-la accessible per a la presa de decisions. Treballem molt a prop amb la Comissió Europea.
El CREAF, un actor clau en la primera conferència europea sobre monitoratge de biodiversitat
La primera edició de la European Biodiversity Monitoring Week (BioMonWeek 2026), el nou congrés europeu dedicat a millorar i compartir les eines de seguiment de la biodiversitat, ha reunit a Europa centenars d’experts en biodiversitat, dades i polítiques ambientals en un format pioner que combina recerca científica i presa de decisions. El CREAF hi ha tingut un paper destacat com a part del consorci del projecte BioAgora, un dels co-organitzadors de la trobada.
La BioMonWeek, celebrada al centre de congressos Le Corum de Montpeller, França entre els dies 4 i 8 de maig de 2026, s’ha concebut com un espai de treball i intercanvi entre perfils molt diversos: investigadors, responsables polítics a escala europea, nacional i regional, sector privat i especialistes en gestió i ús de dades de biodiversitat. S’ha organitzat des del projecte BioAgora, juntament amb Biodiversa (dos projectes amb participació del CREAF), el GBIF, MarcoBOLO i Nature Alliance.
Maria Blasi
La investigadora subratlla que la trobada “no ha estat una conferència científica convencional, sinó un espai d’intercanvi real entre actors molt diferents, perquè afrontar la pèrdua de biodiversitat requereix col·laboració entre tots ells”.
Així mateix, la Gloria Casabella, que dona suport al BioAgora com a CREAF, i també treballa a prop del partenariat Biodiversa+ , ens explica la seva experiència:
A nivell personal, com a part de l'organització de l'esdeveniment, és emocionant trobar-te amb les persones amb les que portes mesos parlant per videotrucades i comprovar que la feina que heu fet conjuntament és rebuda de forma positiva, especialment en una primera edició com és aquesta.
Gloria Casabella
Per ella, el BioMonWeek és una iniciativa especial dins de tota la resta de congressos i esdeveniments que hi ha, pel fet que es centra a fomentar i ajuntar tota la comunitat de monitoratge a escala europea. Els científics es troben de primera mà amb la realitat i les necessitats de les polítiques, les visions i els interessos del sector privat, i altres tipus d'actors amb els quals potser no estan tan acostumats a compartir experiències, però que treballen amb objectius no tan diferents als seus tot i des de prismes diferents.
A més, és una oportunitat molt bona per connectar experts de tots àmbits, com la comunitat marina, terrestre i d'aigua dolça, que en molts casos treballen més aviat aïllades, i que en el BioMonWeek, i en el Cluster event, una sessió organitzada des de CREAF, han trobat l'oportunitat de compartir i crear nous camins conjunts. Casabella, per últim, ressalta la participació dels més joves, que han estat molt involucrats en les diferents sessions i que en vàries ocasions van intervenir per alçar la veu (a vegades davant de més de 400 persones) en defensa del futur de la nostra biodiversitat i la necessitat d'una comunitat unida i l'acció conjunta. “Això ens dona encara més forces per continuar impulsant aquest tipus d'espais, que cada vegada són més necessaris”, conclou.
Ciència i política, en un mateix espai de treball
Ciència i política, en un mateix espai de treball
Un dels focus principals del CREAF ha estat afavorir la connexió entre la recerca i la presa de decisions, especialment en el marc de polítiques europees com la Llei de Restauració de la Natura.
En aquest context, el Monitoring Knowledge Exchange Network (una xarxa d’experts co-liderada pel CREAF dins BioAgora) ha organitzat una sessió interactiva que ha reunit més de 40 projectes europeus i representants de la Comissió Europea, amb uns 70 participants de diferents àmbits (terrestre, aquàtic i marí).
Equip científic mostrejant a la Lagoa da Lomba de Flores, Illes Açores. Imatge S. Giralt
Durant la sessió s’han abordat qüestions clau com la recollida i harmonització de dades, els costos dels sistemes de monitoratge, l’ús d’infraestructures compartides i, sobretot, la continuïtat dels projectes un cop finalitzen.
“Una de les grans preguntes era qui s’encarrega de garantir la continuïtat de la recollida de dades quan els projectes acaben. Si no hi ha cap mecanisme establert, què podem fer per resoldre-ho?”, resumeix la Maria Blasi, que ara treballa en l’elaboració d’un informe amb els resultats de la sessió.
Mirades des del CREAF
Mirades des del CREAF
A banda de la representació institucional, diverses investigadores del CREAF han participat també com a ponents en la conferència i han compartit experiències des de diferents línies de recerca.
La investigadora Sara Fraixedas destaca el valor de l’intercanvi científic i humà: “Més enllà de conèixer de primera mà les iniciatives de monitoratge de la biodiversitat a Europa, BioMonWeek també ha estat una oportunitat per sortir del meu àmbit habitual i ampliar la mirada cap a altres formes d’entendre el seguiment de la biodiversitat."
El més especial ha estat retrobar-me amb col·legues que avui són a l’avantguarda del monitoratge europeu. Malgrat els resultats sovint descoratjadors sobre l’estat de la biodiversitat, veure aquest compromís dona esperança
Sara Fraixedas
Per la seva banda, Ester Prat posa l’accent en la diversitat metodològica i de dades: “Vam presentar els observatoris de ciència ciutadana de fenologia RitmeNatura i FenoCat, comparant diferents aproximacions de recollida de dades i resultats. També vam conèixer iniciatives de ciència ciutadana, ús de dades d’observació de la Terra i processos d’estandardització."
Ha estat molt profitós i ens ha permès entendre millor els reptes i oportunitats del monitoratge a diferents escales.
Ester Prat
Un espai per reforçar aliances
Un espai per reforçar aliances
La participació del CREAF a BioMonWeek 2026 consolida el seu paper en la connexió entre coneixement científic i polítiques públiques en biodiversitat. La trobada ha servit per reforçar aliances europees, identificar reptes compartits i impulsar noves col·laboracions en un moment clau per a la conservació de la natura.
En paraules de l’equip participant, el repte ara és transformar aquest intercanvi intens en eines concretes que garanteixin la continuïtat i l’ús real de les dades de biodiversitat en la presa de decisions a Europa.
La propera edició de la BioMonWeek ja té data i ubicació confirmades: se celebrarà del 15 al 19 de maig de 2028 a Turku, Finlàndia.
