12/11/2026 Notícia

La medusa xinesa d'aigua dolça es detecta al Solsonès, però encara no es considera invasora a Catalunya

Foto: © Natalia Rojas-Estevez, iNaturalist (CC BY-NC).
Responsable de premsa

Ángela Justamante

Graduada en Biologia i comunicadora científica, actualment responsable de premsa del CREAF, també té experiència en projectes europeus i de divulgació científica.

La medusa xinesa d'aigua dolça (Craspedacusta sowerbii) és originaria de la conca del riu Yangtsé, a la Xina. Normalment habita en aigües continentals amb poc corrent  com ara embassaments, basses i estanys. A Catalunya, aquesta espècie  es va detectar per primera vegada l'any 1968 al pantà de Sau, on probablement va ser introduida de forma accidental  a través del transport de plantes aquàtiques ornamentals. Des de llavors, se n'ha registrat la presència puntual en 27 localitats, segons les dades d'EXOCAT, la plataforma de seguiment d'espècies exòtiques a Catalunya. En el cas d'Espanya també s’han detectat exemplars de manera esporàdica a diversos punts, de fet, els darrers dies el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO), ha avisat de la seva presència a un embassament d'Àvila.  

Recentment, el Cos d'Agents Rurals també n'ha detectat exemplars a l'embassament de la Llosa del Cavall, al Solsonès. Actualment, aquesta espècie exòtica encara es troba en una fase inicial d'establiment i, per tant, de moment, no es considera invasora ni a Catalunya ni a Espanya. 

Joan Pino Vilalta

En aquesta fase, anem trobant l'espècie de tant en tant, però encara no ha desenvolupat una gran capacitat reproductiva ni de dispersió necessàries per classificar-la com a invasora. La part positiva és que aquesta etapa prèvia a la invasió és clau per prevenir-ne l'expansió

Joan Pino, director del CREAF i coordinador d'EXOCAT

Com es transporta i com prevenir-ne l'expansió? 

La medusa xinesa d'aigua dolça té un cicle vital complex, amb diferents fases que no sempre són visibles. A més de la fase de medusa, que és la que es pot observar nedant a l'aigua, passa bona part del cicle en forma de pòlip, un organisme diminut que viu fixat a superfícies dures com ara roques, fustes o altres substrats. El transport accidental de pòlips o altres formes de resistència adherides a embarcacions i material nàutic és una possible via de propagació entre masses d'aigua. "Per això cal vigilar que les activitats de lleure que es fan als embassaments, com ara el caiac, i desinfectar embarcacions perquè no contribueixin a dispersar l'espècie. També és important que la ciutadania avisi quan en detecti exemplars", afegeix Pino.  

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

Cargol poma (Pomacea maculata), invasora localitzada al delta de l'Ebre. Foto: Jess Van Dyke, Wikimedia Commons.

Què és una espècie invasora?

Una medusa diminuta que apareix sobretot quan fa calor

La medusa adulta és molt petita, la seva mida varia entre 20 i 25 mm de diàmetre i té al voltant de 400 tentacles, dividits en tentacles llargs -per a sostenir-se en l'aigua- i curts -per alimentar-se-. La seva presència en fase de medusa és especialment visible durant els mesos càlids, sobretot a finals d'estiu i principis de tardor. Quan arriba el fred, els exemplars adults desapareixen, però l'espècie pot continuar present a l'ecosistema en forma de pòlips. Els pòlips viuen fixats al substrat i poden formar podocists, unes estructures de resistència que permeten superar condicions ambientals desfavorables de fred i 'esperar' fins que arribin condicions més càlides un altre cop. "Amb l'augment de les temperatures que estem experimentant, podria ser més fàcil que hi hagués una proliferació més massiva en la seva fase de medusa", adverteix Pino. 

Aquesta espècie s'alimenta principalment de zooplàncton, com ara petits crustacis i altres invertebrats. Així que una proliferació important podria alterar les xarxes tròfiques de l'ecosistema i reduir la disponibilitat d'aliment per a altres espècies autòctones.  "En qualsevol cas, cal tenir present que els embassaments ja són de per sí ecosistemes amb una gran alteració humana responsable de la rarefacció -pèrdua d’abundància- de moltes espècies natives i de la proliferació de moltes espècies exòtiques", destaca Pino.  

La xarxa de seguiment d'invasores a Catalunya

EXOCAT és una xarxa de seguiment d’espècies exòtiques i invasores que impulsa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i que coordina el CREAF. Aquesta plataforma ha permès recollir nombroses dades sobre les invasions i oferir manuals i iniciatives per a la seva gestió. 

Els científics i científiques d'aquesta xarxa aposten per fer un seguiment actiu de les exòtiques que s’han introduït a Catalunya i les que potencialment podrien arribar-hi. Qualsevol persona que detecti una espècie exòtica, com ara aquesta medusa xinesa, pot reportar-ho a través d'aquest formulari.