Europa té dades de biodiversitat, però encara li costa convertir-les en polítiques de conservació

Un nou estudi, publicat a npj Biodiversity del grup Nature ha identificat els ‘colls d’ampolla’ que hi ha en els actuals programes de seguiment de la biodiversitat a Europa. Es tracta de punts on ens encallem a l’hora d’obtenir la informació necessària per donar resposta a les polítiques ambientals. Tot i que l’estudi es centra a nivell Europeu, els resultats també contribueixen a complir amb els compromisos mundials de conservació de la biodiversitat, recollits al Marc Mundial de Kunming-Montreal amb les seves 23 fites i que s’han avaluat recentment durant la COP17 a Erevan, Armènia. La feina d’aquest estudi s’ha liderat des del CREAF dins els projectes europeus EuropaBON i BioAgora.

Un dels colls d’ampolla que ha detectat l’estudi és la dificultat d’arribar a tot arreu dins d’Europa. Per això, el continent segueix tenint espais naturals, ecosistemes o regions que no s’estan seguint, o perquè són de molt difícil accés, o perquè no s’hi destinen prou esforços.  Seria el cas del  medi marí, on ens falten dades continues donat que els programes de seguiment han quedat fragmentats,  sobretot al sud i l’est d’Europa, on hi ha poca disponibilitat de dades. L’estudi també fa constar que hi ha grups d’espècies als que no es dedica tanta atenció com d’altres. En són exemples el zooplàncton d'aigua dolça, els líquens, els artròpodes terrestres o les plagues dels cultius.

A aquests obstacles s’hi sumen altres 15. Per exemple,  molts d’aquests seguiments  no comparteixen les seves dades sobre l’estat d’una espècie o un hàbitat, i això  dificulta poder comparar els resultats amb d’altres obtinguts a diferent escala geogràfica. Un altre és que falten eines que processin les dades de manera automàtica i puguin transformar les dades recollides al camp en indicadors útils i comparables. 

Per fer l’estudi, s’han analitzat 17 programes de seguiment  d’ecosistemes aquàtics, marins i terrestres que es coordinen a nivell europeu. Per cada programa s’ha descrit com es fa el monitoratge, a quina escala i cada quant de temps i s’ha avaluat la seva capacitat per proporcionar Variables Essencials de Biodiversitat (EBVs).  

Les EBVs són un conjunt  de mesures  estandarditzades que permeten avaluar i seguir els canvis en la biodiversitat al llarg del temps i de l'espai, tant  a nivell d’espècies com d’ecosistemes. Per posar un exemple, dins de les dades que es recullen en el programa europeu de seguiment de papallones hi trobem informació sobre  dos EBVs,  un sobre l’abundància total de papallones i un altre sobre com els hi afecta els canvis estacionals al seu cicle biològic. Perquè siguin útils, aquests dos indicadors s’han de poder avaluar al llarg de l’espai i el temps dins dels seguiments de papallones que hi ha a Europa.  El problema el trobem quan les dades que obtenim dels seguiments d’espècies i hàbitats no s’ajusten exactament a la definició de la EBV. En aquests casos, ens trobem amb un nou coll d’ampolla que impedeix que aquestes dades que obtenim puguin ser útils per donar resposta a les polítiques ambientals.  

Cadascun dels obstacles que analitza l’estudi apareixen en diferents moments, des de que es recullen les dades fins que s'integren a nivell subnacional, nacional, o europeu.  La investigadora ho compara amb una escala en què cada esglaó pot presentar barreres o noves dificultats a l’hora d’obtenir variables essencials de biodiversitat: “cada obstacle dificulta progressivament la capacitat de compartir i integrar la informació i, en conseqüència, d’orientar les polítiques de conservació”.  

Per què passa això?  Molts països europeus fan seguiment de les mateixes espècies o hàbitats, però no sempre ho fan de la mateixa manera, ja que poden haver-hi diferències en el protocol a seguir, en les eines i els materials que s’utilitzen o fins i tot en la manera d’analitzar les dades. Aquesta manca d’estandardització dificulta comparar les dades al llarg del temps i entre territoris i integrar-les a escala europea per obtenir una visió global de l’estat de la biodiversitat.  

En aquesta línia, l’estudi proposa accions concretes per poder arribar a aquest objectiu a nivell europeu. Entre elles hi ha millorar la coordinació, establir protocols harmonitzats, disposar de dades obertes, ètiques i justes per a tothom i assegurar un finançament sostingut.  

El cas del finançament és important, perquè com comenta Blasi, “un finançament escàs fa que no hi hagi dades de seguiment a llarg termini, però també  afecta a la coordinació entre països, a la capacitat d’anàlisi de les dades que obtenim o a la automatització dels seguiments”. 

En aquest estudi es parla del què manca a nivell europeu, però també és necessari posar sobre la taula les iniciatives que s’estan fent des de Catalunya. En aquest sentit, cal destacar el projecte HARMON, que busca coordinar els seguiments de la biodiversitat a tot el territori i fer-los comparables a nivell europeu. Pel que fa als seguiments a Catalunya hi ha, per exemple, el programa de seguiment de papallones (cBMS) o el seguiment d’ocells comuns (SOCC), dos programes ben coberts a tot el territori i que aporten dades contínues que contribueixen a conèixer les distribucions i tendències europees d’aquest grup d’espècies. Les dades que recullen s’integren al Pan-European Common Bird Monitoring Scheme (PECMBS) i European Breeding Bird Atlas (EBBA2) en el cas dels ocells, i al European Butterfly Monitoring Scheme (eBMS) en el cas de les papallones. 

Les variables essencials de biodiversitat són clau en aquest estudi perquè són la referència per saber si estem seguint bé l’evolució de la biodiversitat  i quines dades ens falten per poder cumplir amb els objectius establerts en les polítiques de conservació. Aquestes  EBV les va desenvolupar GEO BON, la Xarxa d’Observació de la Biodiversitat del Grup sobre Observacions de la Terra, que aglutina dades de biodiversitat per fer-les accessibles a governs i gestors. A partir d’aquest marc, el projecte europeu EuropaBON va definir una llista de 84 EBVs, adaptades als requeriments  de les polítiques ambientals europees.

Per veure on es produeixen els colls d’ampolla, l’estudi va comparar aquestes EBVs a nivell europeu amb els programes de seguiment de la biodiversitat que ja funcionen a Europa. En concret, de les 84 EBVs que proposa EuropaBON, en aquest estudi se n’han analitzat fins a 37. Per a cadascuna es va elaborar una fitxa i, a partir de 16 criteris que poden convertir-se en obstacles per a la disponibilitat de dades, es va valorar fins a quin punt cada programa de seguiment té la informació necessària per complir amb la variable essencial i què s’hauria de millorar. La investigadora posa un exemple: “si un programa de seguiment recull dades cada cinc anys, però la variable essencial requereix una periodicitat de tres anys, es considera que hi ha un coll d’ampolla”. Identificar aquests colls d’ampolla és un primer pas per millorar els programes de seguiment i obtenir una imatge més completa dels canvis que experimenta la biodiversitat a Europa.

A partir d’aquí, l’autora destaca la importància de poder implementar el que ara per ara és un projecte pilot, que és el Centre Europeu de Coordinació de l'Observació de la Biodiversitat. Aquesta iniciativa, que neix d’EuropaBON, té com a objectiu harmonitzar el seguiment de la biodiversitat a tot el continent i aconseguir que tots els països utilitzin els mateixos criteris per avaluar la biodiversitat. Això farà que les dades puguin ser comparabes entre ells i, per tant, ajudar a orientar les polítiques ambientals.

Referència: Morán-Ordóñez, A., Blasi, M., Santana, J., et al. (2026). Europe’s bottlenecks to the operationalisation of Essential Biodiversity Variables for Environmental Policy Support. npj Biodiversity. https://doi.org/10.1038/s44185-026-00147-4