De moltes dades a bones decisions: el gran repte si volem conservar la biodiversitat a Europa

Aconseguir els objectius d’aturar el declivi de la biodiversat i millorar-ne el seu estat, com el conegut Marc Mundial per la biodiversitat Kunmin-Montreal, signat el 2022 per 196 països, implica obtenir dades que ens permetin respondre algunes preguntes com: Com poder conservar el 30% de l’àrea terrestre, i marina? On i com podem fer restauració dels hàbiats malmesos? De quines espècies tenim dades per saber si  millora la seva situació respecte d’anys anteriors?

Per fer-ho, es necessiten dades, sovint obtingudes a través de programes de seguiment d’espècies com el CBMS de papallones o Ratpenats.cat, que proporcionen informació clau sobre l’estat de les poblacions i els hàbitats al llarg del temps. En teoria, com de més informació es disposa, més acurades haurien de ser les decisions. Tanmateix, cada cop és més evident que el repte no és només generar dades, sinó saber com s’interpreten, s’integren i es transformen en coneixement útil per informar les polítiques públiques.

En aquest context neix el projecte europeu BioAgora, que treballa per per reforçar la connexió entre la ciència i les polítiques públiques de biodiversitat. El projecte està desenvolupant el futur Science Service for Biodiversity a escala europea, amb l’objectiu de millorar el disseny i l’aplicació de polítiques relacionades amb la biodiversitat.

Al CREAF, aquesta tasca la lidera l’equip de recerca Ecoland, coordinat per Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF. L’equip fa 3 anys que treballa al projecte BioAgora amb l’objectiu de crear i mobilitzar una xarxa de persones expertes que responguin a preguntes concretes que tingui la Comissió Europea sobre biodiversitat. Aquesta xarxa funcionarà com una plataforma online on persones expertes intercanviaran coneixement provinent de la recerca per respondre preguntes que hi hagi a la Comissió per poder millorar polítiques, per exemple en millores en l’elaboració d’informes de la Directiva Hàbitats i Ocells.

Una de les persones que participa en aquesta mobilització de coneixement és la Maria Blasi, investigadora del CREAF, que forma part de l’equip de BioAgora implicat en la creació i dinamització d’aquesta xarxa europea de persones expertes en la temàtica de seguiments de biodiversitat (Monitoring Expert Knowledge Network (KEN)) per donar suport a les necessitats de la Comissió Europea en matèria de biodiversitat. 

Ara bé, si tenir tota la informació ja és un gran repte que mobilitza centenars o milers de voluntaris arreu del món, i una quanititat de recerca científica que no és digerible per als que prenen les decisions, hi ha encara una sèrie de problemes que dificulten la tasca d'informar bones polítiques:

Hi ha grups d’espècies, com les aus o els mamífers, o inclús d’hàbitats, que estan molt més estudiats ja sigui per precedent històric, per legislació, per facilitat a l’hora de mostrejar o perquè hi ha més persones expertes que les estudien. En canvi, hi ha organismes dels quals encara ens falta molta informació. Son espècies que o bé no son tant carismàtiques, es troben en zones de difícil accés o a llocs on no hi ha diners per mostrejar. Parlem per exemple dels líquens, alguns insectes, zooplàncton i les plagues dels cultius.

Quan els seguiments no es fan de manera estandarditzada passa que, tot i que es segueixin les mateixes espècies o hàbitats, els mètodes utilitzats poden variar molt en funció del projecte, el país o fins i tot l’equip que els duu a terme: diferències en la freqüència de mostreig, en els protocols de camp, en les eines utilitzades o en la manera d’analitzar les dades.

Aquesta manca d’estandardització fa que sigui molt difícil comparar dades en el temps o entre territoris, i limita la possibilitat d’integrar-les a escales més grans, com l’europea. En conseqüència, dades que individualment són molt valuoses perden part del seu potencial quan es volen utilitzar per fer seguiments globals o per informar polítiques públiques. 
 

Per últim, també és molt difícil processar quantitats ingents de dades. Per exemple, en seguiments de bioacústica, on les gravadores poden estar tota la nit enregistrant sons, la tasca d’analitzar i processar tota aquesta informació pot ocupar molt de temps. El mateix passa amb les càmeres de fototrampeig, que normalment es deixen per períodes més o menys llargs al camp i generes centenars o milers d’imatges que després s’han de mirar una a una per a processar-les. Fins i tot amb mostres d’ADN, on les particularitats de l’anàlisi al laboratori pot fer que el procés sigui força lent.
A més, encara hi ha moltíssimes dades que es troben de forma dispersa entre diferents organitzacions i d’altres que s’acumulen o es troben amagades en col·leccions de museus que no estan registrades a les bases de dades.
 

En aquest context de limitacions amb les dades de biodiversitat, els espais d’intercanvi i coordinació a escala europea són clau per avançar cap a un seguiment de la biodiversitat més integrat i útil per a la presa de decisions. 

Un exemple és la Biodiversity Monitoring Week (BioMonWeek 2026), que tindrà lloc a Montpellier el maig de 2026 i que s’està organitzant des de BioAgora conjuntament amb altres socis. La trobada reunirà persones investigadores, administracions i altres actors clau per compartir metodologies, dades i experiències en monitoratge de la biodiversitat, i contribuir així a superar alguns dels reptes descrits en aquest article.

Més informació: https://www.biomonweek.eu/