Les poblacions d’insectes estan experimentant un declivi alarmant a escala global, i els pol·linitzadors no són una excepció a aquesta tendència. El declivi afecta especialment grups com les abelles, les papallones i els sírfids, afectats principalment pel canvi climàtic, l’ús de fitosanitaris, la pèrdua d’hàbitat i l’agricultura intensiva. Aquestes dades són preocupants entre d’altres perquè el 90% de les plantes amb flors depenen dels insectes per transferir el pol·len i assegurar la seva reproducció sexual.
La necessitat de frenar aquesta davallada ha motivat l’impuls el projecte transfronterer BeeConnected SUDOE, amb l’objectiu de restaurar els marges de les infraestructures verdes, per millorar la connectivitat dels pol·linitzadors silvestres entre hàbitats fragmentats d’alt valor natural. Les actuacions es duran a terme durant els propers tres anys a algunes províncies de França, Portugal i Espanya. En el cas de Catalunya, concretament es treballarà a les comarques gironines del Baix Empordà, el Gironès i la Selva.
La pol·linització és un procés ecològic clau per la producció de recursos essencials per a multitud d’espècies (incloent els humans) i és vital en la configuració de molts hàbitats i paisatges naturals que reconeixem i gaudim. Amb aquest projecte volem facilitar que els insectes estiguin ben connectats entre les infraestructures verdes com ara parcs urbans i les vies verdes per anar en bicicleta o passejar.
Anselm Rodrigo, investigador del CREAF
Tret de sortida a Girona
Recentment, BeeConnected SUDOE ha aconseguit asseure a la mateixa taula rodona representants institucionals, centres de recerca, associacions de conservació, centres d’educació ambiental, vivers i gestors d’espais naturals protegits. Durant la jornada de treball, celebrada a la Casa de la Cultura de la Diputació de Girona, els diferents actors han pogut discutir i definir les prioritats de les accions a executar, per tal d’adaptar-les a la realitat de socioambiental de les vies verdes de les comarques gironines.
Tots els actors coincideixen en la necessitat d’elaborar una guia de bones pràctiques per afavorir els pol·linitzadors silvestres en la gestió dels espais verds urbans i periurbans. En línia amb això, es vol impulsar una jardineria municipal més propera i amable amb els pol·linitzadors silvestres, ja que s’ha demostrat que els entorns urbanitzats no són incomptables amb la vida dels insectes pol·linitzadors, i alhora la seva presència dins els pobles, ciutats o infraestructures verdes pot afavorir el coneixement i permetre la implicació de la ciutadania en la seva protecció.
Bancs de llavors de plantes autòctones
Una de les problemàtiques recurrents a l’hora de restaurar espais o enjardinar zones urbanes favorables per pol·linitzadors és la falta d’estoc en llavors i plàntules d’espècies florals autòctones. “Això és deu a que els vivers tenen escassa demanda en aquest tipus de llavors i, per això, no les produeixen”, explica Iraima Verkaik, tècnica de recerca del CREAF. Per solucionar-ho, els participants han proposat crear un banc de llavors de plantes autòctones, per així poder diversificar les sembres i afavorir els hàbitats dels pol·linitzadors, ja sigui en espais urbans o periurbans, com són les vies verdes.
La falta d'estoc en llavors i plàntules d'espècies florals autòctones es deu a que els vivers tenen escassa demanda en aquest tipus de llavors i, per això, no les produeixen.
Iraima Verkaik, investigadora del CREAF
Per solucionar-ho, els participants han proposat crear un banc de llavors de plantes autòctones, per així poder diversificar les sembres i afavorir els hàbitats dels pol·linitzadors, ja sigui en espais urbans o periurbans, com són les vies verdes.
Pel que fa al control de la vegetació dels marges i espais públics mitjançant herbicides i segues, tots els actors de la jornada concorden que cal revisar i millorar aquesta pràctica. En aquest sentit es proposa definir protocols selectius per l’ús d’herbicides en casos concrets i segar marges i zones verdes de forma selectiva, per tal de mantenir en tot moment zones amb recursos florals durant el màxim de temps possible, sense comprometre, en cap cas, l’accessibilitat o la seguretat dels espais públics.
Segues selectives per mantenir recursos florals durant tot l'any al campus de la UAB. Imatge Galdric Mossoll
El projecte BeeConnected SUDOE compta amb fons Interreg SUDOE de la Unió Europea, es coordina des de la Universitat Autònoma de Madrid, i a la part científica hi participen la Universitat de Bordeus (França), la Universitat de Coïmbra (Portugal) i el CREAF. La Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, la Cambra Municipal de Coïmbra i la Diputació de Girona seran les institucions que s’encarregaran a desenvolupar les accions al territori, mentre que la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife) s’encarregarà de les accions de sensibilització.
