“Els humans són una gran part dels ecosistemes que estudiem”. Amb aquesta idea com a punt de partida, el CREAF ha celebrat la cinquena edició dels seus Vermuts interns, una iniciativa que ja s’ha convertit en una de les trobades més estimades i esperades de la comunitat científica del centre.
Sota el títol Vermut Antròpic. The human dimension in ecology, prop d’un centenar de persones (entre personal investigador predoctoral, postdoctoral, sènior, tècnic i de gestió) es van reunir a la sala Josep Vendrell i Roca de la UAB per compartir la seva recerca, descobrir connexions inesperades i reflexionar plegades sobre una qüestió central: com interactuen els humans i la biosfera?
Perquè l’ecologia no es pot entendre separada de l’experiència humana. La biosfera modela les societats humanes, però alhora també és profundament transformada per les nostres decisions, economies, formes de consum i maneres d’habitar el territori. En aquest context, el Vermut Antròpic ha explorat com la recerca del CREAF contribueix a entendre aquesta relació complexa des d’una mirada multidisciplinària, transversal i profundament connectada amb els grans reptes socioambientals actuals.
Un viatge científic des del metà fins als Pirineus
Al llarg del matí es van succeir quinze presentacions breus en format 5+5: cinc minuts d’exposició i cinc més de preguntes i debat. Un format àgil que proposa condensar idees complexes en preguntes essencials: què investigues, per què ho fas i quin impacte té o podria tenir la teva recerca?
Les ponències van demostrar fins a quin punt la dimensió humana travessa disciplines molt diferents. Es va parlar, per exemple, de com una sola extracció del suro pot alterar durant dècades les emissions de metà de les alzines sureres; de l’impacte de les pràctiques forestals europees sobre les poblacions d’ocells; o de projectes de restauració ecològica co-dissenyats entre pagesia, personal investigador i altres actors del territori per afavorir els pol·linitzadors en camps de pomeres.
També es van presentar estudis sobre agricultura regenerativa, restauració de sòls en zones mineres, governança ambiental, recuperació d’espècies, polítiques de biodiversitat o percepcions socials sobre el futur dels Pirineus catalans. Tot plegat, una mostra de com el CREAF aborda els reptes ambientals combinant ecologia, societat, economia i presa de decisions.
Una ecologia que parla també de nosaltres
Més enllà dels resultats científics concrets, el Vermut Antròpic també va posar sobre la taula una idea que toca totes les arestes del CREAF: entendre els ecosistemes implica també entendre les persones. Moltes de les presentacions van evidenciar que els grans reptes ambientals no es poden abordar només des de les ciències naturals, sinó que necessiten incorporar mirades socials, culturals i polítiques.
Una de les coses que més ha ressonat durant la jornada és l’obertura que hi ha al CREAF per treballar fora de la caixa i incorporar metodologies qualitatives de recerca. Queda clar que no existeix una única manera de fer ciència i que les ciències socials també són imprescindibles per entendre els grans reptes ambientals. Al CREAF també som i fem socials.
Florencia Florido, Tècnica en Gestió del Coneixement i Ciència Oberta
Al llarg del matí també es va reflexionar sobre els anomenats llindars planetaris i sobre la necessitat de repensar la relació entre societat i biosfera des d’una mirada menys antropocèntrica i més ecocèntrica.
“Una de les primeres causes que la biosfera estigui en mal estat de salut es pot relacionar amb la desconnexió de la natura, que en definitiva anteposa una visió egocèntrica a una visió ecocèntrica, prioritzant els beneficis materials a curt termini”, reflexionava en Mariona Ferrandiz, investigadora del CREAF i ambaixador d’aquest Vermut Antròpic.
Hem de tenir present que som humans dins la biosfera, no pas humans per una banda i la biosfera per una altra
Marc Riera, tècnic del CREAF i ambaixador del Vermut Antròpic
Molt més que un simposi intern
Els Vermuts interns del CREAF van néixer amb un objectiu molt clar: conèixer millor la recerca que es fa dins del centre, generar xarxa i trobar sinergies entre persones i projectes. Però amb els anys s’han convertit en molt més que això. Són espais on la comunitat investigadora (tan diversa dins del centre) tria aturar-se, escoltar-se i descobrir què s’està movent. Espais on les i els predocs comparteixen idees amb personal sènior, on apareixen preguntes inesperades i, per descomptat, on moltes sinergies continuen durant el pica-pica final.
Després d’haver explorat en edicions passades temes com els boscos, la biodiversitat, els serveis ecosistèmics o la dimensió temporal de l’ecologia, aquesta cinquena edició consolida els Vermuts com una iniciativa viva, transversal i profundament humana que reforça la comunitat científica del CREAF i posa en valor la riquesa i diversitat de la recerca que s’hi fa cada dia.
