La ciència del CREAF sobre arbres urbans es fa sentir a l’Smart City Expo 2026

El debat sobre ciutats resilients al clima integrat a l'Smart City Expo 2026 ha comptat amb la veu de la ciència, en la seva edició d'aquesta setmana celebrada a Barcelona. El CREAF ha contribuït a reflexionar sobre natura urbana des de la recerca, amb sengles intervencions de Joan Pino Vilalta, director del centre, i la investigadora Mariona Ferrandiz Rovira. Joan Pino ha pres la paraula a la sessió 'Cooling, Greening and Financing Mediterranean Cities for Climate Adaptation' convocada per MedWaves, mentre que Mariona Ferrandiz ha presentat al pavelló de Corea del Sud el projecte ARSEC d'arbrat urbà i algunes de les seves intervencions.  

La fragilitat i rellevància de la infraestructura verda urbana ha sigut el paraigua de la intervenció de Joan Pino, que ha recordat la constant convivència entre natura i persones. El director del CREAF també ha insistit en la fragmentació del verd urbà, que creix acotat en parterres, mitjanes entre avingudes, escocells, horts urbans i algunes teulades verdes. Aquest context "limita que es desenvolupin les arrels i la connexió entre ecosistemes", apunta Joan Pino, que afegeix que "com a entorn artificial necessita un disseny i una gestió ecològics particulars, que permeti acollir fauna autòctona, com ara ocells i pol·linitzadors, a banda de resistir plagues i sequeres".  

Per això, va recordar Joan Pino, cal preveure l’aigua i els serveis ecosistèmics necessaris per mantenir el verd urbà. Malgrat la seva mida reduïda, aquesta natura ajuda a rebaixar l'efecte d’illa de calor i connecta les persones amb el medi ambient. Davant de l'augment de temperatures, el director del CREAF va apuntar l’oportunitat de mirar cap al nord d'Àfrica i l'Orient Proper per compartir experiències i bones pràctiques sobre com concebre ciutats resilients.

La taula rodona en què ha intervingut Joan Pino forma part de la missió Interreg Euro-MED Green Living Areas i hi han participat també Carolina López, investigadora de MedCities; Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament de Girona; Karim El Arnaouty, responsable del projecte AViTeM, i Daniel Martínez Aller, coordinador de la Fundació Espigoladors.

Les xifres dels 252.908 arbres que té plantats la ciutat de Barcelona i els 7.500 que van morir durant la recent sequera van ser el punt de partida de la investigadora Mariona Ferrandiz Rovira per explicar el seguiment que el CREAF en fa a la ciutat. Ferrandiz va anomenar també Sant Cugat del Vallès i Granollers com a municipis que han registrat pèrdues importants. La seva ponència 'From Urban Ecology to AI-Enabled Regenerative Cities: Insights from Barcelona' va plantejar que les causes de mortalitat de l'arbrat urbà i com prevenir-la es coneixen poc, perquè la natura urbana s'ha estudiat relativament poc fins ara.
 

Per contestar aquestes preguntes i aportar alternatives, s'han impulsat dues iniciatives científiques de seguiment de l'arbrat de la ciutat, en què intervenen el CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona Regional i Parcs i Jardins del consistori municipal. La primera, finançada per Almo Nature i Fondazione Capellino, avalua l'adaptabilitat real de dues espècies relativament noves a la ciutat, Zelkova serrata i Pistacia chinensis, plantades el març del 2026. La segona, finançada per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació 'la Caixa', permet analitzar com viuen les tres espècies més abundants de la ciutat, plantades fa dècades.

Des del CREAF s'han instal·lat dendròmetres que mesuren els canvis del diàmetre del tronc, a més de sensors de temperatura i humitat del sòl i de l'aire, per saber com creixen els arbres i si necessiten més aigua. El següent pas és connectar les dades a l'anomenat 'Internet de les Plantes' per poder gestionar l’arbrat urbà de manera semblant a com ja es fa a l’agricultura. "Aquest salt tecnològic implicarà un canvi profund en l'ofici de jardineria aplicat a la ciutat", apunta Mariona Ferrandiz.