Vivim pensant que les plantes no es mouen, però sí que ho fan i poden transformar tot un paisatge. Avui es publica un estudi a la revista Ecology Letters, liderat per la Universitat d’Edimburg i el CREAF, que alerta que les espècies de plantes capaces de viure tant en latituds baixes de la tundra com al bosc boreal estan guanyant terreny a l’Àrtic. En concret, les espècies boreals que tendeixen a ser millors colonitzadores són les gramínies i els arbustos.
L’equip científic adverteix que l’avanç d’aquestes espècies podria tenir efectes sobre el clima, la fauna i les comunitats humanes. Per exemple, els líquens típics de la tundra són el plat principal dels caribús i els rens. El problema és que, sota l’ombra dels arbustos, els líquens podrien retrocedir i, si disminueixen, també ho fa l’aliment d’aquests animals. Això, al seu torn, amenaça la subsistència de les comunitats indígenes que depenen de la seva caça i del pasturatge, i que, a més, s’alimenten d’algunes plantes típiques de la tundra.
El clima també podria veure’s afectat per la borealització. Quan els arbustos i altres espècies llenyoses s’expandeixen, atrapen més neu a l’hivern i cobreixen el sòl a l’estiu. Això canvia la temperatura del sòl i pot accelerar el desglaç del permafrost. Com a resultat, es podrien alliberar grans quantitats de carboni que havia estat atrapat durant mil·lennis en aquesta “nevera congelada”, contribuint a l’escalfament global.
En aquest estudi hem comprovat que les plantes pròpies del bosc boreal i de la transició boreal-tundra s’estan expandint en regions àrtiques, tot i que amb magnituds diferents segons la regió. El fet que parts de l’Àrtic s’estiguin borealitzant podria tenir efectes en cascada en els ecosistemes de tundra.
“En aquest estudi hem comprovat que les plantes pròpies del bosc boreal i de la transició boreal-tundra s’estan expandint en regions àrtiques, tot i que amb magnituds diferents segons la regió. El fet que parts de l’Àrtic s’estiguin borealitzant podria tenir efectes en cascada en els ecosistemes de tundra”, destaca Mariana García Criado, investigadora Marie Skłodowska-Curie del CREAF i de la Universitat d’Edimburg, i primera autora de l’estudi.
Euràsia i les zones alpines, les que més es ‘borealitzen’
L’equip ha observat que la borealització és més intensa a la regió d’Euràsia i en zones alpines, on la distància entre el bosc boreal i la tundra és més curta. “Això facilita la dispersió de les llavors”, aclareix García Criado. L’expansió de la vegetació boreal també és més gran en les àrees més càlides i humides de l’Àrtic, condicions que afavoreixen l’establiment de les plantes.
Per ara no han trobat una relació directa amb l’augment de temperatura en les zones estudiades, “probablement perquè els majors increments de temperatura es donen en latituds altes on les espècies boreals tenen més dificultats per arribar”, explica la investigadora.
L’estudi també ha analitzat quines característiques fan que algunes plantes s’expandeixin amb més èxit que altres. Han descobert que les espècies boreals de menor alçada tenen més facilitat per avançar en la tundra que les més altes. A més, les gramínies i els arbustos han colonitzat més parcel·les que les espècies herbàcies, gràcies a avantatges adaptatius, com ara captar de manera més eficient els nutrients del sòl. Alguns exemples d’espècies boreals que han arribat a un gran nombre de parcel·les són la gramínia Carex bigelowii (càrice de Bigelow) i l’arbust Vaccinium vitis-idaea (nabiu vermell).
Realització d'estudis de plantes a Kilpisjärvi, Lapònia finlandesa. Imatge: Jiri Subrt
Persicaria bistorta (bistort comú) als Alps suïssos. Imatge: Mariana García Criado
Un plançó de Betula pubescens (bedoll pubescent) que creix entre Phyllodoce caerulea (bruc blau) a la tundra sueca. Imatge: Anne Bjorkman
L'arbust Vaccinium myrtillus (nabiu europeu). Imatge: Mariana García Criado
Quatre dècades d’expedicions
Per dur a terme la investigació, l’equip ha analitzat dades del consorci internacional ITEX (International Tundra Experiment), que recopila informació de parcel·les permanents distribuïdes per tot l’Àrtic des de fa quatre dècades. En total s’han estudiat més de 1.100 parcel·les i 287 espècies de plantes, mostrejades entre 1981 i 2023. “És una xarxa tremendament valuosa a nivell científic i de conservació, ja que tants anys de treball de camp en aquesta part recòndita del món, usant una metodologia similar, no són comuns”, destaca García Criado.
“El següent pas d’aquesta investigació és estudiar els impactes del procés de borealització en els ecosistemes i per a les comunitats indígenes de l’Àrtic”, conclou García Criado. A més, la investigadora explica que també està impulsant una nova línia de recerca per esbrinar com estan canviant les poblacions de líquens i molses en zones polars, “una cosa encara molt desconeguda”.
L’estudi ha estat liderat per la Universitat d’Edimburg i el CREAF, i compta amb la participació de més de 30 institucions de recerca d’arreu del món. Entre elles destaquen la Universitat Agrícola d’Islàndia i la Universitat d’Islàndia (Islàndia), la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia, la Arctic University of Norway (UiT) i la Universitat de Bergen (Noruega), la Universitat de Göteborg i el Gothenburg Global Biodiversity Centre (Suècia), la Vrije Universiteit Amsterdam (Països Baixos), la Universitat de Colúmbia Britànica i la Universitat de Waterloo (Canadà), la Universitat de Colorado Boulder i el USDA Forest Service (Estats Units), així com la Universitat d’Aarhus i la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca), i la Universitat de Hèlsinki juntament amb el Natural Resources Institute Finland (Finlàndia).
Article de referencia: García Criado, M., Barrio, I.C., Speed, J.D.M., Bjorkman, A.D. et al. (2025). Borealisation of Plant Communities in the Arctic Is Driven by Boreal-Tundra Species. Ecology Letters 28:e70209 https://doi.org/10.1111/ele.70209
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
