Hi ha plantes a l'Antàrtida? Sí, i així les estudia la ciència

Quan pensem en l´Antàrtida, probablement imaginem un paisatge dominat pel gel, la neu i pingüins. Però a les escasses àrees lliures de gel hi ha una comunitat vegetal capaç de sobreviure en un dels ambients més extrems del planeta. Les molses, els líquens i les plantes hepàtiques —cosines de les molses— desafien el fred, el vent i llargs períodes de foscor.

Entendre com sobreviuen aquests organismes i com respondran a l'escalfament global és l'objectiu del projecte BIPOLAR, liderat per la investigadora Mariana García Criado, actualment professora de la universitat Trinity College de Dublín i vinculada al CREAF com a investigadora postdoctoral Marie Skłodowska-Curie. Després de la seva primera campanya del projecte a la Lapònia finlandesa l'estiu de 2025, la científica ha participat en la seva primera expedició antàrtica juntament amb Claudia Colesie, professora de la Universitat d'Edimburg i especialista en flora d'ambients extrems.

L'Antàrtida és una de les poques regions del planeta que encara estan poc alterades per l'activitat humana, tot i que l'augment del turisme i de les espècies invasores comencen a canviar aquesta situació. Per a la ciència, segueix sent un autèntic laboratori natural sense grans herbívors terrestres ni infraestructures. A més, els nivells de contaminació són molt baixos en comparació amb altres països, encara que lamentablement, cada vegada s'està detectant més contaminació en aquest lloc tan remot. Aquestes condicions la converteixen en un lloc ideal per estudiar els efectes del canvi climàtic sobre les espècies i els ecosistemes sense gaires de les pertorbacions presents a altres regions del món.

Durant la campanya, les investigadores es van instal·lar durant un mes a la Base Científica Professor Julio Escudero, gestionada per l'Institut Antàrtic Xilè (INACH), des d'on van desenvolupar prop de vint dies de treball de camp.

Tot i que sovint es descriu l'Antàrtida com un desert gelat, les zones sense gel tenen una gran diversitat d'organismes adaptats a condicions extremes. Entre ells destaquen les molses, les hepàtiques i els líquens, que constitueixen la major part de la vegetació terrestre del continent. Alhora, aquesta vegetació ocupa una superfície extremadament reduïda d'uns 44 km², una petita fracció de les àrees lliures de gel permanent.

Precisament per ser tan escassa, aquesta vegetació és clau per al funcionament dels ecosistemes antàrtics perquè proporcionen refugi a nombrosos microorganismes i contribueixen al reciclatge de nutrients. Tot i això, encara es té poc coneixement de com es distribueixen, quina dinàmica de poblacions tenen i com responen a l'escalfament global, cosa que les converteix en una prioritat científica. A més, són especialment sensibles als canvis de temperatura i humitat, tot i que els impactes del canvi climàtic no els reflecteixen ràpidament perquè creixen molt lentament i, fins i tot, poden entrar en estat d'inactivitat, semblant a la hibernació en animals, quan les condicions ambientals no són les adequades.

Precisament aquí entra en joc el projecte BIPOLAR. L'equip busca entendre com varien aquestes comunitats vegetals segons les condicions microclimàtiques a l'Àrtici a l'Antàrtida. Per això, estudien la diversitat, l'abundància, la fisiologia i la distribució de molses, hepàtiques i líquens, relacionant-les amb factors ambientals com ara la temperatura, la humitat o l'exposició al vent gràcies al treball de camp, la teledetecció i els sensors de microclima.

Fer ciència a l'Antàrtida implica molt més que recollir dades. En un entorn tan remot i canviant, la logística es converteix en una part fonamental de la investigació. "A més de fer caminades llargues, molts desplaçament els hem fet amb barques petites o zódiacs, imprescindibles per accedir a diferents zones d'estudi". De fet, la investigadora explica que part de la campanya va tenir lloc a l'illa Ardley, una petita illa propera amb accés depèn de les marees. "Només durant unes poques hores al dia era possible creuar-hi a peu!".

Un dels elements més innovadors de la campanya va ser l'ús de drons per cartografiar la vegetació antàrtica. Des de l'aire, aquests dispositius capten imatges de resolució molt alta que permeten identificar comunitats de molses i líquens amb un alt nivell de detall i a una escala impossible d'obtenir des del terra. Gràcies a aquestes imatges, es pot mapejar la distribució de la vegetació, detectar canvis al seu estat i estudiar com respon a les condicions ambientals.

Però fins i tot la tecnologia més avançada depèn del temps atmosfèric. "Els drons són especialment sensibles a aquestes condicions. Per obtenir imatges útils calien cels clars, bona visibilitat i poc vent, una combinació que no sempre és fàcil de trobar a l'Antàrtida", explica la científica.

El projecte BIPOLAR no es limita a observar el que passa avui als ecosistemes polars, sinó que també incorpora estudis de paleoecologia basats en fòssils de fins a 11.000 anys d'antiguitat. Aquests registres permeten reconstruir com han evolucionat les molses i els líquens en ecosistemes antàrtics des del final de l'última glaciació i com van respondre a canvis climàtics ocorreguts en el passat. Així, combinant aquesta informació del passat amb grans bases de dades ecològiques i climàtiques podrem obtenir pistes sobre com respondran els ecosistemes polars a un planeta cada cop més càlid”, detalla la investigadora.

Aquesta expedició forma part de la seva carrera professional a l'estudi dels ecosistemes polars, però la seva intenció és formar una de les primeres xarxes de monitorització a llarg termini de microclima a l'Antàrtida. Per Mariana, l'expedició ha estat un somni fet realitat. "He treballat molt a l'Àrtic, inclòs Groenlàndia, però mai aquí. He pogut veure paisatges increïbles, conèixer nous col·laboradors i, per descomptat, he vist pingüins!", conclou satisfeta del viatge.

Aquesta expedició va rebre finançament del Programa de Recerca i Innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea a través del projecte de beca postdoctoral Marie Skłodowska-Curie BIPOLAR (grant agreement No. 101152158), i del programa Horitzó Europa mitjançant el projecte europeu POLARIN (Gr0 9)

Podeu llegir l'article de Mariana al bloc del grup de recerca Temporal Ecology and Biogeography Lab .