El seguiment de papallones metropolità arriba al riu Llobregat i revela que hi ha més abundància de papallones que als parcs i les platges metropolitans

Quan pensem en papallones urbanites pensem només en les que viuen als parcs i jardins de la ciutat. Tot i això, l’àrea metropolitana de Barcelona queda travessada per dos rius, el Besòs i el Llobregat, que són espais naturalitzats entremig de les ciutats amb un gran potencial per a la biodiversitat. Per poder-ho quantificar, l’Observatori metropolità de papallones mBMS, un projecte de ciència ciutadana coordinat pel centre de recerca en ecologia CREAF i impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha incorporat tres noves zones de mostreig a la llera del riu Llobregat. Les primeres dades obtingudes en aquests espais, que es publiquen al setè informe anual de l’Observatori, mostren que durant el 2025 aquests espais fluvials han registrat exactament la mateixa riquesa d’espècies que la mitjana dels parcs urbans metropolitans –18 espècies–, però en canvi la quantitat d’individus ha estat superior: l’abundància mitjana als espais fluvials ha estat de 28,2 papallones per mostreig, una xifra superior en 1,5 vegades a la mitjana de l’historial de dades dels parcs (19,3) i gairebé 3 vegades superior a la de les platges (10,2). Així, amb la mateixa quantitat d’espècies, als espais fluvials s’hi poden comptar més papallones en general.

Aquests primers resultats confirmen la importància ecològica dels espais fluvials dins l’entorn metropolità. “Si en només un any ja s’han trobat les mateixes espècies que de mitjana trobem als parcs, és probable que durant les properes temporades aquests espais fluvials vagin guanyant importància com a zones d’especial interès per a les papallones”, prediu Joan Pino, responsable científic de l’mBMS, director del CREAF i catedràtic d’Ecologia de la UAB. Alguns dels motius d’aquesta abundància és que hi predominen els hàbitats oberts amb una gran diversitat d’espècies de plantes i, a més, tenen períodes vegetatius i floració més llargs perquè hi ha més aigua, “per tant les papallones tenen més aliment i durant més temps”.

Tant és així, que en aquest primer any, en aquests espais s’ha detectat un individu de damer rogenc (Melitaea didyma), quan fins ara només s’havien detectat tres individus en tot el projecte –que va començar fa set anys– al parc de la Torre-roja (Viladecans) entre el 2021 i el 2022. “Aquesta observació destaca la importància de mantenir els esforços en els nous transsectes que es realitzen als trams dels riu Llobregat, ja que això permet detectar espècies pròpies d’ambients oberts i erms, així com de conreus en zones d’agricultura extensiva, com el damer rogenc”, apunta el Dr. Pino.

En concret, els tres transsectes fluvials on la comunitat de voluntaris i voluntàries ha fet el seguiment se situen als aiguamolls de Molins de Rei, al Parc Agrari de Sant Boi de Llobregat i a Ca n’Albareda (Sant Andreu de la Barca).  

L’anàlisi de la composició de les comunitats de papallones a aquests nous espais fluvials mostra una clara dominància de la blanqueta de la col (Pieris rapae), que concentra el 70,4 % de totes les observacions registrades i que estira cap amunt les dades d’abundància. Molt per sota està la bruna de bosc (Pararge aegeria) amb un 8,2 % d’observacions. La resta d’espècies fins arribar a les 18 es troben per sota del 3 % d’observacions. “La blanqueta de la col fa migracions seguint els cursos fluvials i això pot explicar l’espectacular dominància d’aquesta espècie als espais fluvials del Llobregat”, detalla Pino.

Més enllà de la incorporació dels espais fluvials, el 2025 ha estat un any especialment positiu per a les papallones metropolitanes. L’mBMS ha registrat 15.206 individus, la xifra més alta des de l’inici del projecte a l’any 2019, i també un rècord de diversitat amb 45 espècies detectades. “No s’havien vist mai tantes espècies en un sol any; fins ara el màxim havia estat al 2023, amb 44 espècies”, recorda Joan Pino, que afegeix que “en part es deu a la incorporació dels nous espais fluvials, més naturalitzats i favorables per a les papallones i que, és clar, les pluges dels darrers mesos han fet que almenys fins ara hagi estat un any bo per a les papallones en general”. Això és molt bona notícia, ja que les papallones són bioindicadores de la salut dels ecosistemes.

Tot i això, si ens fixem en termes de composició d’espècies en el conjunt dels espais de mostreig, tal i com passa als espais fluvials també hi ha una dominància clara de la blanqueta de la col (Pieris rapae), que concentra el 37,5 % de les observacions. La segona espècie més observada és també la bruna de bosc (Pararge aegeria), amb un 7,1 % de les observacions. “Detectem una millora en l’equilibri de les abundàncies respecte el 2024, però encara hi ha un desequilibri entre espècies i no s’ha recuperat la situació prèvia a la sequera, en què la blanqueta de la col era també l’espècie més observada però no passava del 20 % de les observacions”, adverteix Pino. 

Pel moment, el 2026 també apunta a ser un any positiu per les papallones: “els informes mensuals que elaborem ens indiquen que fins ara a cada mes s’estan veient més individus i més espècies que la mitjana del projecte”, avança Jesús Fernández, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Amb tot, la resta de la temporada dependrà dels episodis de calor extrema i de la precipitació que hi hagi durant l’estiu i la tardor.

Els resultats han estat possibles gràcies a la participació de 53 persones voluntàries que han realitzat 482 mostrejos al llarg de 2025, consolidant l’mBMS com una de les principals iniciatives de ciència ciutadana dedicades al seguiment de la biodiversitat urbana i metropolitana. “Amb la incorporació dels espais fluvials, l’mBMS amplia la seva capacitat per entendre com els diferents ambients metropolitans contribueixen a la conservació de les papallones, i amb aquesta informació es poden idear noves eines per orientar la gestió ecològica dels espais verds i blaus de l’àrea metropolitana”, destaca Jesús Fernández des de l‘AMB. Així, el projecte fa una crida a la participació ciutadana per sumar-se a aquesta recerca de papallones i convida a visitar el web del projecte per tenir-ne tots els detalls. Totes les persones papallonaires, naturalistes o interessades són benvingudes!