De Catalunya a Botswana: l’oreneta que va volar més de 7.000 quilòmetres

Aquests dies, un any més, estan arribant les orenetes a Catalunya. Per a moltes persones són el símbol de la primavera. Però, què en sabem d’elles? Com migren? Quants anys viuen? Les que estan de pas per Catalunya, on van? Retornen al mateix niu cada any? L’anellament és una de les millor maneres de conèixer com viuen els ocells i també ens permet descobrir petites històries individuals d’algunes orenetes. Us n’expliquem un exemple!

Una oreneta anellada durant la migració de tardor a l’estació biològica de Canal Vell, Deltebre, el 26 de setembre de 1992 es va recapturar tres mesos més tard vora el riu Boteti, Maun, Botswana, a 7.176 quilòmetres de distància.

L’oreneta comuna és una espècie migradora de llarga distància amb una connectivitat clara i uns patrons molt marcats. Les poblacions que nidifiquen a l'Europa occidental estan connectades principalment amb llocs d'hivernada a l'Àfrica occidental, mentre que les poblacions més orientals  hivernen a la meitat sud de l'Àfrica oriental.  

De manera excepcional, els ocells de les Illes Britàniques i la costa oest noruega passen gairebé tot l'hivern a Sudàfrica. Les poblacions reproductores més septentrionals (incloses les Illes Britàniques) migren més al sud, principalment a Sudàfrica. Les dels Països Baixos i l'Europa central hivernen en una àmplia franja des de l'Àfrica occidental a través del Congo fins a Zàmbia. Per últim, les orenetes que crien al sud d'Europa estan connectades principalment amb llocs d'hivernada a Nigèria i la República Centreafricana. Tot aquests viatges es poden consultar al portal Bird Migration Atlas.

L’anellament és una de les millors tècniques d’estudi per conèixer com viuen els ocells. Consisteix a posar-los una petita anella metàl·lica a la pota, amb un codi únic per identificar cada individu. Així, se sap per on es mouen, quants anys viuen o si tornen als mateixos llocs any rere any.

Fins ara, a Catalunya s’han anellat més de 130.000 orenetes i es disposa de més de 400 recuperacions llunyanes d’ocells anellats a Catalunya i trobats a l’estranger, o a la inversa.. De fet, Catalunya és com una “àrea de descans” per als ocells, ja que la majoria  són poblacions de l’oest d’Europa, principalment de França, Alemanya, Bèlgica, Holanda i el Regne Unit, que es dirigeixen cap a l’Àfrica.  

“Les troballes com aquesta oreneta viatgera tenen molt valor perquè permeten reconstruir els seus viatges migratoris i  conèixer on passen l’hivern les poblacions d’orenetes d’arreu d’Europa”, explica Raül Aymí, Responsable de l'Oficina Catalana d'Anellament.

Els ocells anellats a Catalunya hivernen principalment a Nigèria on és coneix un dormidor immens a la localitat de Boje-Enyi amb milions d’orenetes dormint en uns camps de gramínies. Durant alguns anys aquest dormidor era explotat pels habitants del poble que cada any capturaven al voltant de 200.000 orenetes per al propi consum! Per sort, es van impulsar mesures per a la conservació d’aquest dormidor, considerat com el més gran d’Àfrica. 

Les orenetes acostumen arribar a Catalunya entre finals de febrer i principis de març, però no sempre ho fan exactament igual. De fet, gràcies a les observacions recollides per milers d’ornitòlegs voluntaris en portals de ciència ciutadana com ornitho.cat, podem veure com varien aquests patrons fenològics d’any a any i gairebé en temps real! Aquest portal documenta dades sobre els ocells des de fa 17 anys. Aquí, per exemple, es pot veure com aquest 2026 l’arribada de l’espècie a Catalunya està sent un pel més tardana que l’any passat.

Un objectiu de la comunitat científica és conèixer en temps real els patrons de migració dels ocells a Europa. Aquesta tasca l’està desenvolupant l’EuroBirdPortal (EBP), un projecte de l’European Bird Census Council coordinat per l’ICO amb la col·laboració del CREAF.

En paral·lel, el CREAF també està treballant per millorar la quantitat i qualitat de les dades d’aus a Europa a través del projecte LIFE EBP Reinforcement liderat per l’investigador del CSIC al CREAF Lluís Brotons. “Amb aquest projecte no només volem millorar les dades que disposen de les dades d’aus de tota Europa sinó que també volem reforçar les polítiques com la Directiva d’Aus i l’Estratègia de Biodiversitat 2030”, explica l'investigador.

La col·laboració entre l'Institut Català d'Ornitologia i CREAF és clau per avançar en el coneixement dels ocells i les seves migracions a diferents escales. “Sumem experteses per estudiar millor els ocells, la gestió de dades per tenir una visió més completa i rigorosa de la seva ecologia", conclou Sergi Herrando, investigador del CREAF i de l’ICO.