El canvi climàtic obliga els municipis de costa a repensar com gestionen el litoral i els recursos naturals per anticipar-se als seus impactes. Aquest va ser un dels principals temes de debat de la jornada «L’impacte del canvi climàtic als municipis de costa. Adaptació i resiliència mediterrània», celebrada divendres passat, 30 d’octubre, a Calonge i Sant Antoni. La trobada, organitzada per l’Ajuntament d’aquest municipi empordanès, va reunir més de vint ponents del món científic, tècnic i institucional per compartir diagnòstics i propostes d’adaptació davant els reptes climàtics que afronta el litoral mediterrani.
La jornada va comptar amb una destacada representació institucional i científica, amb la participació telemàtica de figures com la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera, i el ministre d’Indústria i Turisme del Govern espanyol, Jordi Hereu. Ribera va defensar la importància de prevenir els impactes climàtics abans que haver de reconstruir els danys, mentre que Hereu va destacar la necessitat d'avançar cap a un model turístic més sostenible. Entre els experts del vessant científic, el biòleg i socioecòleg Ramon Folch va fer una detallada diagnosi del canvi climàtic i el climatòleg Javier Martín-Vide va apuntar mesures municipals d’adaptació com incrementar la vegetació i els refugis climàtics per fer front a l’augment de temperatures i les pluges extremes.
En representació del CREAF, la investigadora Annelies Broekman va participar en un diàleg sobre els efectes del canvi climàtic en l’agricultura, l’aigua i els boscos, on va alertar que la degradació dels ecosistemes i la pèrdua de la diversificació agrària comprometen la capacitat d’adaptació i resiliència del territori. La seva intervenció va posar sobre la taula la importància de preservar tant la funcionalitat dels sistemes naturals com la vitalitat del món rural, posant en valor l’art i la cultura de la pagesia arrelada, la qual aporta la diversificació necessària per a l’adaptació dels territoris agraris al canvi climàtic.
Per reduir la vulnerabilitat hem d’entendre que els paisatges són sistemes complexos i fugir dels anàlisis sectorials que busquen aïllar el problema de la resta de factors, ja siguin tècnics, socials o polítics. A l’hora de dibuixar polítiques d’adaptació hem de tenir en compte les dimensions biofísiques, biològiques i humanes del territori i com s’interrelacionen entre sí. En cas contrari, podem caure en la maladaptació.
Annelies Broekman
Diàleg sobre els efectes del canvi climàtic en l’activitat agrícola, l’aigua i els boscos del territori durant la jornada. Hi van participar Jordi Agustí, Delfí Sanahuja, Annelies Broekman, Joan Rovira, Albert Planella i va estar moderat per Oriol Puig. Autor: Toni Forns
La protecció del litoral davant els temporals marítims a través de Solucions Basades en la Natura també va centrar bona part del debat. El director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, Manel Grifoll, va defensar la recuperació dels sistemes dunars i de les praderies de posidònia com a barreres naturals capaces de reduir l’energia de les onades. Per la seva banda, el catedràtic d’Hidràulica Mauricio González va alertar de l’augment de la freqüència dels temporals extrems i del cost que poden suposar per a les infraestructures del litoral.
També es va posar sobre la taula la importància de planificar el litoral amb una visió política integrada i a llarg termini. En aquesta línia, Albert Grases, coordinador del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral de la Generalitat de Catalunya, va abordar la necessitat de disposar d'eines de planificació capaces d'anticipar els efectes del canvi climàtic, compatibilitzar la protecció dels ecosistemes, els usos humans i l'activitat econòmica de la costa. Com a resultat de la trobada, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, va anunciar la proposta de crear una associació de municipis de costa de l’arc mediterrani per compartir experiències i impulsar solucions conjuntes.
ClimaGov, un projecte que treballa per millorar la governança ambiental
El que queda clar és que l’emergència climàtica requereix de polítiques d’adaptació i mitigació acordades per part de tots els actors territorials. En aquest context, el projecte ClimaGov del CREAF vol contribuir a millorar la governança ambiental per a l’adaptació al canvi climàtic basada en els ecosistemes. A través d’aquesta iniciativa, l’equip liderat per Annelies Broekman i Anna Marín treballarà per connectar el coneixement científic i les eines disponibles amb processos reals de presa de decisions i millorar la implicació dels actors locals en el disseny i l’aplicació de mesures d’adaptació. L’objectiu és superar barreres de coordinació i abordar els conflictes entre els diferents interessos del territori, un repte que esdevé especialment rellevant en la gestió dels municipis de costa.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
