Què és la Directiva Marc de l'Aigua i per què està en risc?

Annelies Broekman (AB) – La Comissió Europea va aprovar aquesta normativa l’any 2000 després d’haver sofert diversos desastres ecològics i arran de l’existència de molts conflictes transfronterers al voltant de l’aigua: per exemple, rius com el Danubi, el Rin o el Soča, que travessen fronteres, obligaven diversos països a posar-se d’acord en la gestió de l’aigua. En el cas d’Espanya, per una banda, tot just acabàvem de signar amb Portugal el conveni d’Albufeira per l’aigua de diversos rius com el Miño, el Duero o el Tajo i, d’altra banda, es volia fer el transvasament de l’Ebre amb el Pla Hidrològic Nacional.

La DMA neix en aquest context i gràcies a un procés participatiu de cocreació amb el suport de la comunitat científica, la implicació local i la contribució d’entitats ambientalistes i ONG. Els seus principis bàsics es centren en establir criteris ambientals, i no només tècnics i econòmics, a la planificació i el preu de l’aigua: “qui contamina paga” o “només s’utilitza aigua si abans es garanteix que no es degradarà i que el seu medi es mantindrà en bon estat”. També decreta la conca hidrogràfica com a unitat de gestió, que aquí a Espanya ja s’usava, i introdueix el marc jurídic, tècnic i polític basat en l’impacte, el que avui es coneix com a evidence-based policy, en aquest cas sobre les masses d’aigua. Aquesta Directiva va consolidar la Nova Cultura de l’Aigua, una nova forma de veure la gestió i conservació dels recursos hídrics.

AB - L’aigua afecta absolutament a tot. Aquesta directiva incideix en molts aspectes de la vida quotidiana introduint uns principis de gestió que afecten tots els usos de l’aigua: garanteix els cabals ecològics dels rius, assegura la qualitat de les zones de bany i controla les principals fonts de contaminació. Ara bé, la legislació europea i espanyola referent a l’aigua no pot entrar en competències sectorials que no són seves. Per exemple, no pot decidir quanta superfície de reg hi ha als camps agrícoles, però el que sí que indica és quan se superen els límits del sistema natural. Per això diem que l’aigua necessita d’una governança coordinada entre tots els sectors de la societat.

AB - Sí, la DMA té tots els ingredients per poder-nos adaptar al canvi climàtic. Una altra cosa és si es gestiona correctament aquesta incertesa climàtica en la planificació, que és una qüestió difícil i cara. L’escenari més prudent seria assumir que alguns rius de Catalunya acabaran tenint un 30% menys d’aigua i planificar en conseqüència, però això implica molts diners.

AM - De fet, com el seu propi nom indica, la Directiva Marc de l’Aigua és un marc jurídic i és molt complex. Per poder filar més prim i adaptar-se a les necessitats de les diferents conques i països, han anat sorgint lleis relacionades com la Directiva de Risc d’Inundació, la de l’Aigua subterrània, la de l’Aigua Potable, la d’Aigües Depurades...

AB - És molt greu! La proposta ignora la importància dels ecosistemes per al benestar de la societat i segueix una lògica de creixement infinit. D’aquest tipus de corrents de pensament sorgeixen idees tan absurdes com voler que els nostres usos de l’aigua deixin de dependre de la pluja, reduint el problema de l’escassetat hídrica a un tema tecnològic i no de sobreexplotació crònica i creixement de la demanda. Un altre argument en la mateixa línia és el de l’eficiència: “podrem continuar fent el mateix perquè serem més eficients i necessitarem menys aigua per unitat de producció”. Això és una paradoxa tecnooptimista, ja que per finançar aquesta eficiència haurem de produir més i augmentarà el consum total d’aigua.

AB - Malauradament, es tracta d’una dinàmica i filosofia de desregularització ambiental a escala europea. És un projecte polític. Un altre exemple serien les dificultats que hi han hagut per a aprovar la Llei de Restauració de la Natura, la qual tenia molts interessos econòmics en contra i ha acabat una mica diluïda en comparació amb el plantejament que havia proposat la comunitat científica inicialment.

AB - Aquesta és la gran pregunta. Podríem pensar que un ciutadà no pot fer res contra poders econòmics i polítics tan grans, però com que hi ha molt en joc, hem de reaccionar. Existeixen moltes organitzacions civils i ONG que vehiculen missatges de pensament crític de la ciutadania cap a la política. Concretament, en relació amb l’aigua i la desregularització ambiental europea hi ha el European Water Movement o campanyes com Hands Off Nature o Save the Blue Heart of Europe, aquesta última dedicada a la protecció dels rius balcànics. Individualment, hem de prendre consciència de quina és la nostra relació amb l’aigua, d’on prové la que consumim, a quina conca hidrogràfica pertanyem, etc. També podem actuar en termes de política clàssica, és a dir, exigir als nostres representants polítics que reclamin i protegeixin aquests principis ambientalistes. Només aconseguirem fer la diferència si combinem l’acció individual amb la col·lectiva.