17/06/2025 Notícia

El CREAF contribueix a les directrius sobre restauració ecològica a territori espanyol

Comunicació i Relacions Internacionals

Adriana Clivillé Morató

Periodista convençuda del valor la comunicació per construir millors organitzacions. Endinsant-me en les relacions internacionals.

Els investigadors del CREAF Vicenç Carabassa i Josep M. Espelta han col·laborat juntament amb més de 100 especialistes al  document de síntesi ’Directrices y criterios  para la restauración ecológica en España' impulsat pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, que ha de servir de base per implementar el ‘Reglament europeu de restauració de la natura' (la Nature Restoration Law) i el desenvolupament del Pla Nacional de Restauració. Basat en un procés de discussió i consens, reuneix el coneixement científic i tècnic, així com l'experiència en restauració ecològica a Espanya. N’és el coordinador general el catedràtic d’Ecologia de la Universitat d’Alacant Jordi Cortina Segarra, vinculat a la Society for Ecological Restoration Europe.  

Aquest treball està concebut per donar suport al Ministeri en dissenyar eines de coordinació, finançament i suport, així com a les Comunitats Autònomes, que disposen de les competències per executar els plans de restauració. “El Reglament europeu de restauració de la natura és una oportunitat, és un instrument legal molt flexible que els estats membres de la CE poden adaptar als seus contextos ecològics i socioeconòmics", apunta Cortina Segarra. Com a informe de síntesi, les Directrius recullen les recomanacions que es deriven d'un estudi més extens. 

sequera_unplash_01

Sòl erosionat, un dels reptes que afronta la restauració ecològica a Espanya. Imatge Unplash

Concreció per a la resiliència 

Les directrius analitzen els reptes que encara el territori espanyol a l’hora de restaurar hàbitats terrestres (agraris, forestals i urbans/periurbans) i d’aigua dolça i marina, i ofereixen propostes concretes per orientar com planificar, executar i fer seguiment de les actuacions. “És un document molt concret”, argumenta l’investigador Vicenç Carabassa, “que es proposa portar indicacions i criteris per implementar la Directiva”. Així mateix, es plantegen estratègies per integrar la restauració ecològica a les polítiques sectorials, tot promovent la participació de les persones amb responsabilitat política de decisió. En paraules de Josep M Espelta, “més enllà de la seva importància per aconseguir una restauració ecològica de qualitat, aquestes directrius són clau per fomentar la resiliència dels ecosistemes davant la incertesa del canvi climàtic”. 

La directriu està concebuda per donar suport al govern central en dissenyar eines de coordinació, finançament i suport, així com a les Comunitats Autònomes, que disposen de les competències per executar els plans de restauració. 

Amb voluntat de generar un equip de veus el màxim d’heterogeni, hi han intervingut especialistes procedents de centres de recerca i universitats, així com representants d’empresa privada de cadascun dels àmbits analitzats. L’informe s’adreça a professionals de la política, la gestió i el sector ambiental, a banda de la ciutadania sensibilitzada per la restauració dels ecosistemes. La interpretació d'aquest contingut implica tenir en compte el moment en què s’ha elaborat i la seva funció com a punt de partida per al Pla Nacional.

Altres països europeus com ara Alemanya, Dinamarca i la República Txeca impulsen treballs similars.