CREAF

Des de fa temps se sap que la mida, forma i funcionament dels organismes canvia en funció de les condicions ambientals on viuen, però les causes i conseqüències d’aquesta diversitat encara no són prou conegudes. La biogeografia funcional intenta resoldre aquestes qüestions centrant-se en el concepte de tret funcional, definit com qualsevol característica d’un organisme que afecta la seva demografia, és a dir, el seu establiment, creixement, supervivència i/o fecunditat. Els trets funcionals permeten relacionar les propietats dels organismes amb les característiques dels sistemes que ells mateixos conformen (comunitats i ecosistemes), i complementen les aproximacions més tradicionals basades en la distribució geogràfica de les espècies.

La biogeografia funcional posa l’èmfasi en com varien els trets funcionals a escales geogràfiques grans (regional, global) i, en aquest sentit, és una disciplina relativament nova. D’aquesta manera, aporta eines molt potents per identificar les regions més vulnerables als canvis ambientals (per exemple, el canvi climàtic) i determinar quins seran els impactes d’aquests canvis ambientals en el funcionament dels ecosistemes i en els serveis que aquests aporten a la societat.

Les principals línies de treball i experteses del CREAF en aquest camp inclouen:

• Patrons de distribució relacions entre trets funcionals: Analitzem quins són els patrons globals en la distribució dels trets funcionals de les plantes i els animals. Com es relacionen aquests trets entre ells i fins a quin punt aquestes relacions reflecteixen lleis generals que regeixen el funcionament dels organismes.
• Resposta a les pertorbacions naturals: Estudiem quins són els trets funcionals que determinen la resposta de les plantes i els animals a les pertorbacions clau en un context mediterrani, com la sequera o els incendis. També analitzem els trets funcionals relacionats amb l’aprofitament dels recursos i els relacionats amb la resistència a les pertorbacions i amb la capacitat de regeneració després d’aquestes.
• Resposta a les pertorbacions antropogèniques: Estudiem quins són els trets funcionals que determinen la resposta de les plantes i els animals a les pertorbacions causades directament per les activitats humanes, com la urbanització o la desforestació.
• Canvis de composició i estructura de comunitats: Analitzem quin és el paper dels trets funcionals en els canvis en la composició i estructura (assemblatge) de les comunitats vegetals i animals al llarg de gradients ambientals. Valorem com repercuteixen aquests canvis en les propietats funcionals dels ecosistemes (e.g., fluxos d’aigua i carboni) i en els serveis ambientals que aquests ens proporcionen.