Quan passegem per una ciutat, de vegades, entre el gris, ens trobem amb petits oasis de vegetació on comunitats de ciutadans i ciutadanes de diverses edats s’ajunten per conrear aliments. A més de ser un punt de trobada social, aquests espais també són autèntics ecosistemes on viuen una gran quantitat d’insectes, com ara papallones i abelles solitàries que pol·linitzen la vegetació, cucs de terra o escarabats. Però, com influeix la manera de gestionar un hort al fet que hi hagi més o menys biodiversitat urbana? Aquesta és la pregunta que el nou projecte europeu GREENHANCENbt vol respondre. Per dur a terme la recerca s’hi han inclòs cinc horts urbans amb casuístiques i comunitats molt diferents: dos a Barcelona (Catalunya), dos a Torí (Itàlia) i un a Malmö (Suècia), on s’estudiaran tan aspectes sociològics, com ecològics. El projecte el finança el programa Biodiversa+, el coordina la Swedish University of Agricultural Sciences (SLU) i hi participen com a socis el CREAF, l’Agència de Desenvolupament Urbà de Barcelona, la Universitat de Torí i la Universitat de Sassari.
Aquest enfocament se centra a estudiar com s'influeixen mútuament les persones i natura. És a dir, abordem tant els aspectes positius que aporten els horts al benestar humà, com l'impacte que té la seva percepció i gestió sobre la riquesa o la abundància d’espècies.
“Aquest enfocament se centra a estudiar com s'influeixen mútuament les persones i natura. És a dir, abordem tant els aspectes positius que aporten els horts al benestar humà, com l'impacte que té la seva percepció i gestió sobre la riquesa o la abundància d’espècies”, destaca Corina Basnou, investigadora del CREAF i qui lidera els dos casos d’estudi a Barcelona. Per fer-ho, l’equip combinarà entrevistes i grups focals per entendre qüestions com ara quina és la diversitat de cultius que conreen o si s’organitzen activitats divulgatives; també mesuren indicadors ecològics, per exemple, la quantitat de papallones o la flora espontània que creix als marges; i analitzen aspectes relacionats amb la salut humana i mediambiental, com la presència de metalls pesants a les fulles de les plantes cultivades.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Cinc horts urbans
En el cas de Barcelona els horts escollits són el conegut com a ‘Can Mestres’, el primer hort municipal de la ciutat, que es va fundar el 1997 i se sitúa a Montjuïc, “acull majoritàriament persones grans i jubilades i impulsaen varies accions per promoure la biodiversitat, com el programa ‘Flora amiga’”, explica Basnou. L'altre és Pla i Armengol, ubicat al barri del Guinardó, un hort comunitari que va néixer el 2014 gràcies a la mobilització veïnal; “es tracta d’una comunitat amb persones de totes les edats, així que l’espai esdevé un punt de trobada per a l’educació ambiental, l’intercanvi de llavors i activitats culturals”, ressalta Basnou. En el cas de Torino es treballarà amb l'Orti Generali i Agrobarriera. Pel que fa a Malmö, la recerca es fa a un hort comunitari Botildemborg, amb una història molt inspiradora al darrera gestionat amb usuaris migrants, amb un fort component cultural i gastronòmic. “Aquesta varietat d’horts i comunitats ens permetrà aprofundir tant en la part sociològica de la recerca com en l’ecològica”, comenta Basnou.
En el projecte també participen la investigadora de l'IRBio-UB i adscrita al CREAF Yolanda Melero per a estudiar la biodiversitat de papallones en el cas dels horts de Barcelona. Yolanda coordina des de fa anys l'Observatori Ciutadà de Papallones Urbanes uBMS (urban Butterfly Monitoring Scheme); una xarxa col·laborativa de voluntaris i voluntàries que uneixen esforços per obtenir dades sobre les poblacions de papallones a les ciutats de Barcelona i Madrid. També l’estudiant de doctorat Shichun Ma, que treballarà temes relacionades amb protocols de dades de biodiversitat urbana.
Hort urbà a Barcelona, un espai verd clau per a la biodiversitat i la cohesió social. Imatge: Corina Basnou.
Una visió ampliada
Segons l’equip, aquest projecte parteix del concepte Nature-Based Thinking (Pensament Basat en la Natura), que va un pas més enllà de les conegudes Solucions Basades en la Natura. Això vol dir que no es tracta només d’utilitzar la natura per resoldre problemes ambientals o socials, sinó d’entendre com les persones, les comunitats i les institucions es relacionen i gestionen la natura. L’estudi també posarà èmfasi en aspectes socials com la governança compartida, les activitats interculturals, l’educació i el valor estètic del paisatge.
“Els resultats també serviran per elaborar indicadors de biodiversitat urbana, generar propostes de millora, protocols i una base de dades útil per a gestors i la ciutadania”, destaca Corina Basnou.
L’experta també destaca el projecte respon a varies reptes dels plans i iniciatives de la ciutat de Barcelona com ara l’Estratègia d’agricultura urbana 2019-2030, el Pla Natura i l’Estratègia d'alimentació saludable i sostenible Barcelona 2030.
Més informació a la pàgina web de l’entitat que lidera el projecte SLU.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
