CREAF, COVAP i l’Associació ADROCHES-GDR Los Pedroches, dins del projecte Monalisa, han dut a terme una sembra de 1.000 aglans dividides en 90 punts en una finca situada a Los Pedroches (Còrdova) amb l’objectiu de reforestar alzines i mantenir el llegat de la devesa andalusa en el futur. Les llavors s’han col·locat a l’interior de dos tipus de dispositius que garanteixen un subministrament d’aigua durant els primers mesos, quan la plàntula encara és molt fràgil; i també s’ha establert un control on s’han plantat llavors sense dispositiu que proporcioni aigua.
Un dels sistemes que s’han utilitzat es coneix com a Cocoon, una tecnologia desenvolupada per LandLifeCompany. El dispositiu està fabricat amb cartró biodegradable i incorpora una metxa que condueix lentament l’aigua cap a la llavor, i és capaç de retenir-la durant un període d’entre 2 i 3 mesos.
Instal·lació del dispositiu de cartró biodegradable, Cocoon. Imatge: COVAP
Omplint la reserva d’aigua del Cocoon. Imatge: COVAP
Instal·lació del dispositiu de ceràmica, Tinatree. Imatge: COVAP
Plantació de glans al dispositiu de ceràmica, Tinatree. Imatge: COVAP
La segona tecnologia, batejada com a Tinatree i desenvolupada per COVAP, està elaborada amb argila i funciona com una petita cisterna subterrània. Quan plou, el sistema emmagatzema aigua i l’allibera gradualment per capil·laritat, ajudant a mantenir la humitat i la temperatura del sòl durant aproximadament 60 dies, temps suficient perquè la planta s’estableixi. Amb el temps, la peça ceràmica acaba fragmentant-se i s’integra al sòl.
Durant els pròxims tres anys compararem els dos dispositius amb el control, i també entre ells, per esbrinar quin dels dos és més beneficiós per al context de Los Pedroches, mesurant l’èxit en la germinació i l’arrelament, el creixement i l’estat fisiològic de les plantes, entre altres paràmetres d’interès.
Vicenç Carabassa, investigador del CREAF i membre del projecte
Ombra, aliment i menys erosió
Una de les activitats econòmiques més arrelades a Andalusia és el sistema agroforestal de la devesa, que engloba la ramaderia extensiva, inclosa la de porc ibèric, l’agricultura i l’aprofitament forestal. Segons les dades de COVAP, per exemple, a la província de Còrdova es troba la devesa contínua més gran del món amb una extensió de 300.000 hectàrees. En aquest ecosistema, les alzines són clau perquè, entre altres coses, amb les seves arrels ajuden a fixar el sòl i evitar l’erosió; proporcionen ombra al bestiar quan fa calor; i també són una font d’aliment.
Sabem que algunes alzines més grans no sobreviuran a les noves condicions climàtiques i a les plagues, per això és essencial avançar i treballar ja per reforestar la zona amb nous individus.
Cristina Domingo, investigadora del CREAF
Segons l’equip, a les perspectives climàtiques s’hi suma la plaga de la seca (Phytophthora cinnamomi), un fong que provoca que les arrels es podreixin i fa que l’arbre s’assequi; “hi ha focus d’aquesta plaga i hem de ser previsors”.
“Des de COVAP fa anys que treballem amb l’objectiu de reforestar i continuar cuidant el llegat de les deveses. Amb aquest projecte contrastarem nous sistemes de reg per cuidar el creixement de les nostres alzines i preservar les nostres deveses, extrapolant els resultats a les finques dels nostres socis”, explica Emilio de León, director de Produccions Ramaderes de COVAP.
"Per la nostra banda, des d’ADROCHES, com a membres del projecte Monalisa i coordinadors del Cas d’Estudi de Los Pedroches, considerem que aquesta iniciativa respon a una demanda local clara: combinar la sostenibilitat ecològica amb la viabilitat econòmica de les nostres explotacions. Una devesa restaurada és una devesa que perdura, generant ocupació i preservant el nostre patrimoni natural i cultural", destaca Manuel Salas, gerent de l’Associació ADROCHES-GDR Los Pedroches.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Cobertes vegetals i collars GPS per a les vaques
Més enllà de l’actuació a Los Pedroches, el projecte MONALISA desenvolupa altres cinc casos d’estudi en diferents territoris mediterranis especialment vulnerables a la desertificació, incloses regions de Turquia, Palestina, Creta i Itàlia.
A cada zona, el projecte avalua diferents solucions basades en la natura adaptades a les característiques locals. Entre aquestes destaquen les pràctiques d’agricultura de conservació, com les cobertes vegetals, que ajuden a retenir millor la humitat; o la rotació de cultius. També s’estudia l’ús de fertilitzants orgànics elaborats a partir de compost o fems per reduir la contaminació i afavorir la fertilitat del sòl; i la gestió ramadera enfocada a reduir el sobrepastoreig.
En el cas de Còrdova, l’equip també treballa a millorar la gestió del bestiar i dels oliverars. Per fer-ho, s’han col·locat collars GPS en bestiar boví que permeten monitorar els seus moviments i identificar les zones de pastura més freqüents.
Combinant aquesta informació amb imatges de satèl·lit, elaborem mapes per ajudar els ramaders a planificar rotacions més sostenibles i reduir la pressió sobre les àrees més sensibles de la devesa.
Ester Prat, investigadora del CREAF
La iniciativa finalitza el 2028 i compta amb 23 entitats sòcies. Amb totes aquestes mesures es busca adaptar les regions més vulnerables a la degradació del sòl, i replicar aquelles solucions que funcionin millor.
