La ciència del CREAF vol posar remei a la desertificació creixent

Si el canvi climàtic ens ha de complicar la producció d’aliments perquè ens degrada la terra, caldrà que ens hi posem a treballar el més aviat possible. No podem permetre’ns perdre sobirania alimentària, ni el què implica pel desenvolupament rural perdre la qualitat dels sòls.  

Per fer-ho, caldrà mantenir la nostra terra fèrtil, protegir-la perquè no es degradi fins a límits on ja no hi hagi marxa enrere, i fer-ho en un territori on tres quartes parts ja es troben en risc de desertificació. L’aridesa que vivim amb el canvi climàtic, les pluges mal repartides, els incendis, i l’acció humana, han deixat uns sòls a la península que s’acosten a l’abisme de la desertificació. 

Aquest és el repte, i en això treballa el CREAF des de fa ja uns anys gràcies a projectes com el NewLife4DryLands i el nou projecte en curs MONALISA, dues iniciatives que a més de ser rellevants pel futur del nostre territori, son rellevants pel CREAF, perquè uneixen dos grups de recerca en una missió compartida: prevenir i revertir la degradació de la terra àrida o semiàrida de l’àrea mediterrània. Combinen l'expertesa dels grups de recerca Protecsòls, especialitzat en restauració d’espais degradats, i Grumets, dedicat a la teledetecció ambiental.  

Gràcies al primer projecte, el NewLife4DryLands es va poder definir un protocol  per identificar, intervenir i fer seguiment de terrenys degradats. Per fer-ho es va dissenyar una eina de seguiment per satèl·lit que permetia veure l’evolució de les zones degradades i també es va crear una eina de suport en la presa de decisions que guia als gestors a l’hora d’escollir la millor solució basada en la natura segons la situació de degradació en que es trobi la terra que vulgui recuperar. 

Aquest és el punt de partida del projecte MONALISA, hereu del NewLife4DryLands, que en pren el relleu amb l’objectiu d’ implementar solucions basades en la natura que permetin revertir la degradació del sòl i  servir d’inspiració per altres territoris.  Per fer-ho, el projecte treballa en sis casos d’estudi on ja existeixen iniciatives prèvies i actors locals implicats,  disposats a implementar aquests canvis profunds colze a colze amb els socis científics. Els territoris escollits han estat Turquia, Palestina, Creta, Espanya (Córdoba), i Itàlia (Bari i Sardenya).  

Cada un dels llocs seleccionats treballa un repte concret i els actors locals i els socis científics analitzen la situació actual, les pràctiques que s’hi han dut a terme, es miren les necessitats i co-dissenyen innovacions que puguin donar-hi resposta. El CREAF lidera tots els processos de co-creació i a més fa la coordinació dels socis científics de cada zona. A més, porta un cas d’estudi concret, a Los Pedroches (Córdoba, Espanya).  

Als casos d’estudi escollits s’hi poden trobar, tan zones agrícoles com espais naturals i les solucions basades en la natura que es valoren en cada cas formen part d’alguna d’aquestes temàtiques:

• Solucions d’agricultura de la conservació: fomenten la salut del sòl i la biodiversitat agrícola mitjançant pràctiques com la sembra directa o la cobertura vegetal.
• Fertilitzants orgànics: aprofiten materials naturals com compost o fems per nodrir el sòl i els cultius, tancant cicles de nutrients i evitant la contaminació.
• Pràctiques regeneratives: restauren la funcionalitat ecològica dels ecosistemes agrícoles mitjançant rotacions, cobertes vegetals i integració de la ramaderia, augmentant la capacitat del sòl per captar carboni.
• Solucions de control i gestió ramadera per evitar la sobre pastura: regulen la pressió ramadera per permetre la regeneració natural de la vegetació i millorar la qualitat del sòl i de l’aigua.. 

Dels 6 casos el CREAF coordina el cas d’estudi de Córdoba, on ja es va treballar amb el Grupo de Desarrollo Rural Adroches en el context del projecte iCisk per desenvolupar-hi un Servei Climàtic. Aquest servei es va desenvolupar a partir dels models de clima, pluja i aigües freàtiques que tenia la Universitat Complutense de Madrid. A partir d’aquests models, i alimentant-los amb models de predicció  futurs, es va crear un servei que permet consultar, a escala de parcel·la, les previsions climàtiques i adaptar-hi de manera òptima els sistemes de reg i de cultiu.  

Ara, amb el MONALISA es vol treballar un segon servei, però en aquest cas un Servei de Sòls, que permeti millorar les pràctiques agrícoles que es fan a les deveses i plantacions d’oliveres de la zona. “La foto actual de les deveses cordoveses ens deixa veure un sistema que no té futur, on les alzines ja envellides no poden suportar bé les noves condicions climàtiques, la sequera, les plagues i els fongs”, comenta Domingo. Per mirar de revertir aquesta situació, el projecte proposa regenerar-les mitjançant la sembra directa de glans, utilitzant sistemes que les protegeixin del bestiar - que acostuma a menjar-se  els brots impedint la regeneració natural -- i que, alhora, els garanteixi un subministrament  d’aigua durant els primers estius quan l’arbre encara és un plançó fràgils. “El sòl d’aquesta zona és molt sorrencs, no reté massa aigua i és més aviat àcid, pel que la regeneració natural és complicada sense suport extern”, conclou.  

La innovació, en aquest cas, rau sobretot en el model de sistemes que es faran servir. Per una banda es provarà el sistema Cocoon, però en la versió versió 2.0, que té millores que el fan més adaptat al sistema àrid mediterrani. També es testejarà un model similar però creat al territori i inspirat en les tines d’aigua. Un recipient en forma de dònut, fet de terrissa, que s’omple d’aigua i s’enterra amb la gla plantada al centre. Aquella aigua va regant de manera gradual la glà fins a 60 dies durant l’estiu, pel que s’assegura la supervivència d’aquells dos mesos, els més complexos pel plançó.  El testeig es farà aquesta tardor on es plantaran 1000 aglans dels arbres de la pròpia finca en 90 llocs diferents i es seguiran les seves condicions amb la instal·lació de sensors d’humitat i temperatura al sòl.  

A banda de la regeneració de la devesa amb les noves aglans, el projecte també vol millorar la gestió del bestiar per evitar la sobre pastura i treballar en la gestió de les oliveres. Per fer-ho, s’han monitoritzat les vaques d’una finca amb collars GPS, per analitzar els moviments que fan, la pastura, etc, permetent fer mapes de posicionament identificar les zones més freqüentades i amb dades de satèl·lit donar suport al ramader per decidir una rotació més conscient. 

D’altra banda, s’està treballant en una millor gestió dels camps d’oliveres, on s’estudiaran mesures que puguin ser positives pels sòls i evitar que es degradin: l’aplicació de les restes de poda al sòl, les cobertes verdes, la no llaurada o l’ús dels cultius de cereals per fer compost o biochar, aprofitant també el residu de la oliva, la pinyolada.     

A nivell local l’objectiu és clar, testejar aquestes innovacions sobre el terreny i que puguin implementar en altres llocs si funcionen. Però, i a nivell europeu, què farà MONALISA? A nivell europeu es preveu construir un marc on es pugui oferir un assessorament i seguiment dels risc de desertificació amb tecnologies de satèl·lit. “Això ara mateix s’està fent amb indicadors desactualitzats o eines molt antigues que volem actualitzar amb el projecte”, explica Cristina Domingo, investigadora principal del projecte al CREAF. Gràcies als resultats del NewLife4DryLands es podran fer protocols i cartografia que ha de donar suport al European Soil Observatory del Monalisa