El CREAF a la COP31 del clima: què hi anem a fer i què seguirem?

Una delegació del CREAF formada per Alícia Pérez-Porro i Anna de las Heras Carles, de l’Àrea de Relacions Institucionals i Interacció Política del centre, participa en la 31a Conferència de les Parts sobre el Canvi Climàtic (COP31), que se celebra del 9 al 20 de novembre a Antalya, Turquia. Aquesta trobada anual de les Nacions Unides reuneix representants de gairebé tots els països del món per negociar com fer front a la crisi climàtica, tant reduint les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com preparant-nos per als impactes del canvi climàtic que ja estem vivint.

Enguany no s’espera un nou gran acord, sinó avenços per posar en pràctica els compromisos que els països ja han assumit. En aquest context, el CREAF hi participa com a entitat observadora per aportar coneixement científic a les negociacions, seguir especialment els debats sobre adaptació al canvi climàtic i defensar el paper dels governs regionals i locals en les polítiques climàtiques.

Un dels principals objectius del CREAF a Antalya és seguir les negociacions sobre l’Objectiu Global d’Adaptació, que busca millorar la capacitat dels països per fer front a les conseqüències del canvi climatic que ja estem vivint en primera persona (sequeres, aigüats catastròfics, erosió de la costa, baixa productivitat dels cultius, etc). Adaptar-se vol dir, per exemple, recuperar zones inundables per reduir els danys de les riuades, crear refugis climàtics a les ciutats o gestionar els boscos perquè siguin menys vulnerables a la sequera i als incendis.

A la COP30 de Belém, celebrada al Brasil, els països van aprovar 59 indicadors per mesurar els avenços en adaptació, però encara falta definir com s’han de calcular. Aquesta qüestió, aparentment tècnica, és un dels principals punts de negociació a Antalya, després que les converses de Bonn del juny passat acabessin sense acord.

«Un resultat realista seria crear un grup de treball tècnic per definir com es mesuren els 59 indicadors d’adaptació que ja es van aprovar a la COP30 de Belém», assenyala Pérez-Porro. Segons l’experta, desbloquejar aquest procés amb un mandat clar ja seria un avenç important, encara que no generés grans titulars.

La dificultat és que no existeix una única manera de mesurar l’adaptació. Mentre que la reducció d’emissions es pot quantificar en tones de CO₂, preparar-se per a una sequera o per a una inundació requereix mesures diferents segons el territori. A més, cal assegurar-se que les solucions no generin problemes nous: per exemple, una infraestructura que protegeix una ciutat de les inundacions podria augmentar el risc aigües avall si altera el funcionament natural del riu.

El finançament serà un altre dels grans debats. Els països més vulnerables reclamen recursos per poder aplicar les mesures d’adaptació i consideren que no es pot exigir el compliment d’objectius sense garantir els mitjans necessaris. Aquest desacord entre els països sobre com vincular els indicadors amb el finançament és una de les qüestions que la COP31 haurà d’intentar desencallar.

El CREAF també seguirà de prop el paper dels governs regionals i locals, que són els responsables d’aplicar moltes de les mesures d’adaptació sobre el territori. Decisions sobre la gestió de l’aigua, la planificació urbana, els espais naturals o la prevenció dels riscos climàtics depenen, en bona part, d’aquestes administracions.

Amb aquesta participació, el CREAF vol continuar reforçant les connexions entre la recerca científica i les polítiques públiques, perquè els acords internacionals es puguin traduir en decisions útils per protegir les persones, els ecosistemes i el territori davant del canvi climàtic.