Guia didàctica per aprendre a identificar les fonts que pots trobar a la natura

On hi ha una font, hi ha vida. Aquests espais d’aigua formen part del nostre patrimoni natural i cultural. Al llarg de la història, han inspirat contes, llegendes i són un símbol de molts municipis. Però, com es formen les fonts? D'on provés la seva aigua? Quines espècies de flora i fauna viuen a les fonts?  

Al CREAF, l’equip de recerca de Diversitat Elemental i Macroecologia, liderat per Marcos Fernández Martínez, i amb la col·laboració del naturalista i il·lustrador científic Jordi Corbera, fa anys que estudia les fonts per entendre millor el seu funcionament, la biodiversitat que acullen i els impactes que les amenacen. Ara, han elaborat una guia didàctica per aprendre com es classifiquen, tant per al públic general com per al col·lectiu docent.

L’aigua de les fonts fa un llarg viatge subterrani abans d’arribar a la superfície. Quan plou o neva, una part d’aquesta aigua s’infiltra al subsòl i recarrega els aqüífers, unes formacions geològiques de roques o sediments permeables capaces d’emmagatzemar i transportar l’aigua sota terra. Quan aquesta aigua troba una sortida natural a l’exterior, brolla en forma de font.

La quantitat d’aigua que emergeix per aquestes fonts depèn sobretot de la pluja acumulada i de l’estat dels aqüífers. Per això, les fonts acostumen a formar-se en indrets on l’aigua subterrània es troba molt a prop de la superfície. Això explica que n’hi hagi que ragen durant tot l’any, mentre que d’altres només ho fan en determinades èpoques o després de períodes de pluges abundants. 

Les fonts que troben a la natura es poden classificar en dos tipus segons l’estat del seu cabal d’aigua. Quan l’aigua brolla a l’exterior de manera natural és quan les anomenem com a fonts naturals, surgències o deus. En canvi, si l’aigua surt gràcies a alguna petita construcció feta per les persones, que centralitza i canalitza el flux de l’aigua, en aquest cas es classifiquen com a fonts seminaturals. 

Hi ha una gran varietat de fonts segons el seu context hidrogeològic, l’entorn on apareixen o el seu règim de cabal. Algunes es localitzen en ambients terrestres, com matollars o boscos, mentre que d’altres són subaquàtiques i emergeixen al fons de rius, llacs o al mar.

Pel que fa al cabal, poden ser perennes –amb aigua constant durant tot l’any- o estacionals, les que només ragen en algunes èpoques, depenent de les pluges o del nivell freàtic. Tot i que se n’han descrit fins a 16 tipologies diferents de fonts naturals, es poden agrupar en sis grans categories. 

Són fonts que combinen l’origen natural amb una intervenció humana senzilla. En algunes zones s’han aprofitat les surgències naturals d’aigua amb petites construccions per aprofitar millor l’aigua. En altres casos, fins i tot s’han excavat mines per arribar al nivell freàtic i canalitzar l’aigua fins a l’exterior. 

Les fonts són petits oasis de biodiversitat i ecosistemes d’un gran valor ecològic. Tot i ocupar espais reduïts, concentren una gran diversitat d’espècies i donen refugi, aigua i zones de reproducció a moltes espècies. Per a molts animals, les fonts són punts essencials per hidratar-se, refrescar-se i completar el seu cicle vital.

Les fonts que podem trobar a Catalunya estan dominades per briòfits i falgueres. Tant les unes com les altres, no produeixen flors ni fruits, sinó que es reprodueixen mitjançant espores, un mecanisme que els permet dispersar-se amb facilitat en ambients humits com les fonts. A banda d’aquestes plantes, també hi viuen algues microscòpiques com les diatomees o algues filamentoses.

Pel que fa a la fauna, a les fonts podem trobar moltes espècies d’invertebrats com àcars, nematodes i tardígrads; amfibis com granotes, gripaus i salamandres, i diversos insectes que completen el seu cicle vital com a larves a l’aigua.  

Les fonts són petits ecosistemes molts fràgils que estan amenaçats per diferents causes. La sobreexplotació dels aqüífers és una de les principals amenaces de les fonts. En alguns casos, per motius agrícoles, domèstics o industrials s’extreu més aigua de la que es recarrega.  

D’altra banda, moltes fonts han desaparegut o s’han degradat a causa de l’activitat humana, com la construcció d’infraestructures, carreteres o edificis, o bé per falta de manteniment. A aquest problema, s’hi suma la contaminació de l’aigua per l’ús de pesticides i l’excés de nutrients procedents de les activitats agrícoles i ramaderes intensives que poden contaminar les aigües subterrànies i les fonts que se’n nodreixen. El mateix passa amb les fuites procedents de zones urbanitzades, sovint carregades amb productes farmacèutics, hidrocarburs i microplàstics.

Per últim, el canvi climàtic també amenaça les fonts. L’augment de les temperatures, la sequera, i les pluges irregulars redueixen la recàrrega dels aqüífers i la disponibilitat d’aigua. Des del CREAF treballem en diversos projectes per fer-ne seguiment, estudiar la biodiversitat associada i fer-ne un seguiment del seu estat. Aquest treball es va realitzar principalment en el projecte ECOFONTS.