CICLES 2025, la memoria anual d’un any que ha mirat de convertir els reptes en oportunitats

Com podem convertir els reptes ambientals en oportunitats? Aquesta és una de les idees que recorre la nova memòria anual del CREAF de l’any 2025 publicada avui. Com cada any, el document adopta un format de magazín online i imprès en paper per oferir una mirada més propera, visual i atractiva a la feina que es fa al centre, més enllà de les dades i els indicadors.

Així, aquesta nova edició gira al voltant del concepte oportunitat, entès com una manera d’afrontar els grans desafiaments del present i, alhora, de construir noves respostes per al futur. Noves preguntes científiques, aliances, eines i maneres de transferir el coneixement poden esdevenir palanques per avançar cap a territoris més resilients i cap a una societat més sostenible.

La memòria recull els principals avenços del CREAF durant el 2025 en àmbits com la recerca, la gestió del talent, la internacionalització, la ciència oberta o l’impacte, entre d’altres. Una etapa en la que, tot i el context d’incertesa política i econòmica, el centre ha mantingut la seva capacitat de creixement i ha assolit nous resultats. Entre aquests, destaca la qualificació A en la nova avaluació de la Institució CERCA, així com la màxima qualificació obtinguda en les dues narratives d’impacte presentades al Research Impact Assessment (RIA).

El 2025 també ha estat un any de desplegament del Programa Severo Ochoa, amb noves iniciatives per impulsar una ciència transformativa i una gestió excel·lent. El desplegament de la figura de coordinació tècnica de recerca, el Pla CoARA i el Pla de Ciència Oberta són alguns dels projectes desenvolupats en aquest marc. També s’ha posat en marxa CREAFBRUX, l’oficina del CREAF a Brussel·les, concebuda per reforçar la presència europea del centre i facilitar noves connexions amb xarxes de recerca i la captació de fons competitius.

La memòria també acosta una selecció de la recerca que es fa al CREAF a través de reportatges, entrevistes i cartes d’opinió. Biodiversitat, boscos, desenvolupament rural i de muntanya, agricultura, aigua o restauració ecològica són alguns dels àmbits que hi tenen protagonisme. Entre els continguts d’aquesta edició, celebrem els 30 anys del SIG MiraMon, parlem del nou bosc digital instal·lat a Collserola i conversem amb en Sebastià i la Carme, dos voluntaris jubilats vinculats a un projecte emblemàtic de ciència ciutadana del CREAF. També entrevistem Andrea Arnal, que des de fa dos anys coordina el projecte d’innovació periodística Esfera Climàtica. Les històries expliquen com el coneixement científic ajuda a entendre els canvis que viu el planeta i, cada vegada més, a traduir aquesta comprensió en decisions i actuacions concretes que poden transformar un territori, un barri o una persona concreta.

Aquesta connexió entre ciència i acció és precisament el fil conductor de la carta de presentació de la memoria que signa el secretari general Jordi Sargatal, que planteja la transició ecològica com una oportunitat de transformació social i econòmica. La conservació de la biodiversitat i la restauració dels ecosistemes poden contribuir a construir un país més resilient, amb ecosistemes sans i capaços de continuar proporcionant serveis essencials per a la societat.

Un exemple en marxa d’això és l’aprovació i desplegament del Pla Intersectorial de Conservació dels Pol·linitzadors Silvestres de Catalunya (PIPOL), l’impuls de la restauració ecològica o la col·laboració amb altres regions mediterrànies en matèria d’adaptació al canvi climàtic. 

La memòria anual és també un retrat del moment que viu el CREAF: un centre que creix, consolida capacitats i reforça les seves aliances, però que encara té reptes importants al davant. Entre ells, disposar de més espais i laboratoris, millorar les condicions laborals i continuar oferint oportunitats de desenvolupament al personal investigador són alguns dels objectius més immediats.

En la seva carta, el director del CREAF, Joan Pino, destaca precisament la capacitat de l’equip per afrontar l’adversitat i transformar els reptes en noves possibilitats. Una fortalesa que ha marcat el 2025 i que apunta també cap al futur.

La nova memòria anual recull, així, un any de feina, però també una manera d’entendre el paper de la ciència davant dels grans canvis que tenim al davant: identificar els reptes, generar coneixement i trobar les vies perquè aquest coneixement es converteixi en oportunitats d’acció.