
Els conreus són zones de baixa combustió i, per tant, re-introduir-los entre les masses forestals a les zones periurbanes és clau tant per allunyar el foc de les persones com ajudar en les tasques d’extinció si arriba un incendi.
Aquests dies han circulat imatges molt impactants sobre els incendis forestals que està patint Califòrnia i, particularment, la ciutat de Los Angeles. Segons indiquen els experts, la combinació entre una forta sequera, l’alta velocitat del vent i la manca d’espais oberts entre el bosc, com podrien ser conreus o prats, han provocat que la propagació del foc hagi estat més ràpida del que els cossos de bombers poden assumir. I això també pot traslladar-se a Catalunya en molts sentits. Segons dades preliminars obtingudes en el marc del projecte Horizon Europe WildE, per evitar que el foc arribi a les zones urbanes de la regió metropolitana de Barcelona el punt més important és mantenir espais oberts al seu voltant, com si fossin cinturons de protecció. “Els conreus i pastures són zones de baixa combustió i, per tant, re-introduir-los entre les masses forestals a les zones periurbanes és clau tant per allunyar el foc de les persones com per ajudar en les tasques d’extinció si arriba un incendi. A més, també poden millorar l’economia local i la biodiversitat associada als espais oberts mediterranis”, explica Rodrigo Balaguer Romano investigador del CREAF i principal autor d’aquest estudi.
Ara bé, la gran pregunta és on posem aquests conreus? Segons els resultats d’aquesta recerca, “la millor opció per a la regió metropolitana barcelonina és recuperar els conreus que ja existien als anys 50 i es van abandonar i aprofitar els espais oberts que els efectes de les sequeres ja estan generant als boscos. Així ja ens avancem a les previsions dels escenaris de canvi climàtic i reduïm el risc en zones que tindran molt combustible acumulat per als incendis (la vegetació seca crema més)”, afegeix l’ecòleg.
La millor opció per a la metròpolis barcelonina és recuperar els conreus abandonats que ja existien als anys 50 i obrir-ne de nous en aquelles zones forestals que són susceptibles de patir grans sequeres.
Foc menys connectat
El factor clau que analitza aquest estudi és l’anomenada “connectivitat” del foc. Un incendi arrasa més hectàrees si el paisatge té més connectivitat, és a dir, si les masses forestals estan més connectades entre elles i faciliten que el foc salti de lloc a lloc. Per aquest motiu, trencar la connectivitat del bosc afegint espais oberts com els conreus és molt necessari.
En aquest sentit, els experts del CREAF han estudiat els usos que se li dona als sòls del territori (si és un sòl urbà, bosc o conreus) i la connectivitat del foc en cas d’incendi ara i fins l’any 2050 tenint en compte l’augment previst d’episodis de sequera. “Les zones de cultiu a prop dels nuclis són les que millor trenquen la connectivitat del foc i actuen com un cinturó que protegeix millor la zona urbana. Així, si arriba un incendi, cremarà més a poc a poc”, indica Balaguer-Romano. En el cas de la regió metropolitana de Barcelona, les dades apunten que la recuperació de 17.000 ha de conreus i pastures abandonats en els darrers anys juntament amb la transformació de les zones forestals propenses als grans episodis de sequera permetria disminuir un 30% de mitjana la connectivitat del foc en cas d’incendis.
Biodiversitat mediterrània
D’altra banda, aquesta estratègia de recuperar conreus en una zona on ja n’hi havien antigament i d’aprofitar els efectes de pertorbacions com les sequeres, que esdevindran més freqüents, no tan sols és beneficiós per a la prevenció d’incendis sinó que també contribueix al manteniment de la rica biodiversitat associada als espais oberts en les zones mediterrànies. “Sovint pensem que “renaturalitzar” un ecosistema vol dir re-introduir grans herbívors del passat, però recuperar el mosaic agroforestal en el que pertorbacions com els incendis, sense deixar de produir-se, tinguin una dimensió menys catastròfica, pot ser essencial pel manteniment de la integritat ecològica del paisatge i la seva biodiversitat”, explica Josep Maria Espelta, també investigador del CREAF, i coordinador junt amb Lluís Brotons del projecte wildE . Per exemple, una gran varietat de mamífers com el teixó, ocells d’ambients agrícoles com la tórtora euroasiàtica i pol·linitzadors com les papallones i les abelles són animals afavorits per la presència de conreus i altres espais oberts.
Aquest estudi està sent possible gràcies a les dades proveïdes pel programa BCN agraria de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona, qui ha fet un exhaustiu treball previ d’identificació de zones agrícoles potencialment recuperables, i les seves conclusions es presentaran properament en el congrés EGU 2025 a Viena en una sessió sobre innovacions en la gestió del risc d’incendi en interfícies urbà-forestals.