AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
Tot passa en algun lloc. Els Sistemes d’Informació Geogràfica o SIG són les eines que ens ajuden a visualitzar, emmagatzemar, editar i analitzar qualsevol mena d’informació que tingui alguna referència geogràfica, és a dir, a la seva posició en l’espai.
Hi ha una llarga llista de programes que són capaços de gestionar informació geogràfica. Al CREAF estem orgullosos de portar més de 30 anys desenvolupant el MiraMon, un programa SIG gratuït i complet que és una bona alternativa al QGIS i al ArcGIS, dos dels sistemes d’informació geogràfica més coneguts amb els quals el MiraMon s’integra sense problemes, i completa el conjunt d’eines SIG amb funcionalitats que aquests programes no inclouen.
Per celebrar els 30 anys de desenvolupament del MiraMon, els investigadors del CREAF Joan Masó i Núria Julià han compartit les seves reflexions sobre cap on avancen la ciència de la informació geogràfica i la teledetecció en les Jornades Ibèriques d’Infraestructures de Dades Espacials (JIIDE25) que s’han celebrat del 12 al 14 de novembre a la Universitat d’Oviedo.
Aquestes són les claus dels tres tallers que han impartit durant aquestes jornades, que han explorat:
Digitalització autoestructurada de MiraMon. Autoria: MiraMon.
Últimes funcionalitats que han arribat a MiraMon
El MiraMon és un programari gratuït que s’han descarregat més de dues-centes mil persones en 42 països diferents. El MiraMon és alhora una eina per a la teledetecció i per a la cartografia, ja que permet treballar tant amb dades ràster com vectorials. A més, permet dur a terme múltiples anàlisis a gran escala de forma automàtica i que els resultats heretin les metadades dels arxius originals mantenint així el llinatge.
En 30 anys hem passat de gairebé no disposar de dades digitals i haver-les de generar cada vegada a tenir una superabundància de dades provinents de tots els sectors de la societat, incloent-hi empreses i ciutadans voluntaris. Després de 30 anys de desenvolupament, el MiraMon està preparat per concentrar-se a treure profit de totes aquestes fonts, avaluar-les i extreure’n conclusions per donar suport a la presa de decisions.
Joan Masó, investigador del CREAF
En els darrers anys, l’equip de desenvolupament del grup Grumets ha ampliat les capacitats del programa per adaptar-se a les noves tendències del sector. Per exemple, amb el MiraMon es poden digitalitzar mapes amb topologia dinàmica. Això significa que, en crear punts, línies i polígons, el programa controla i ajusta com es connecten entre si, evitant errors. A més, el MiraMon està completament integrat amb el GDAL, la biblioteca de codi obert més gran per a dades geoespacials. Això permet que el MiraMon pugui obrir tota mena de formats SIG i alhora que els formats vectorials propis del MiraMon es puguin visualitzar, per exemple, directament en el QGIS.
Un altre canvi important ha estat reprogramar el MiraMon perquè funcioni amb processadors de 64 bits, cosa que garanteix que s’utilitzi tota la memòria disponible a l’ordinador, i amb arxius de més de 4 GB, superant una limitació intrínseca del llenguatge C amb què està programat. A més, el MiraMon compta ara amb més de 20 mòduls nous.
Els investigadors Joan Masó i Núria Julià durant el taller a la Universitat d'Oviedo. Autoria: MiraMon
Què són i per a què serveixen les OGC API
De la mateixa manera que l’Ikea va popularitzar la compra de mobles de mides, colors i formes estandarditzades, l’Open Geospatial Consortium té com a objectiu que tothom qui ofereixi dades d’informació geogràfica ho faci seguint una sèrie d’estàndards aprovats per la seva comunitat internacional.
Les OGC API són estàndards que permeten que qualsevol persona, sense importar la seva experiència prèvia, accedeixi, consulti, comparteixi o fins i tot processi dades geoespacials al web de manera més senzilla que amb els antics geoserveis de l’OGC. Les OGC API canvien les regles del joc i serveixen per obrir la informació geogràfica a altres comunitats i perquè es pugui integrar amb qualsevol altre tipus d’informació.
Les OGC API són tremendament útils, però cal donar suport a la comunitat geoespacial en aquesta transició i alhora continuar millorant-les. D’això anava aquest taller en què hem parlat en castellà de bones pràctiques i reptes amb altres membres del Fòrum Ibèric i Llatinoamericà (ILAF) de l’OGC.
Núria Julià, tècnica d'investigació del CREAF
L’ILAF OGC és el canal de comunicació de la comunitat de parla hispana i portuguesa i un vehicle per proporcionar suggeriments sobre els processos d’estandardització a la resta de l’OGC. Actualment està co-coordinat pel CREAF i l’IGN.
La Núria Julià presentant un taller sobre MiraMon. Autoria: MiraMon
Què són i per a què serveixen les metadades geoespacials
Les metadades geoespacials ens proporcionen informació que descriu les dades d’informació geogràfica. Responen preguntes com qui va crear una base de dades cartogràfica, què conté, a quin lloc fa referència, quin és el seu àmbit d’estudi, quina és la seva qualitat, la seva història, en quines condicions pot utilitzar-se i altra informació més tècnica.
Que la informació geogràfica contingui i conservi les seves metadades és completament necessari per treballar amb rigor. Però requereix un esforç que no sempre s’hi dedica. Si volem que el màxim nombre de professionals de la geografia completin les metadades, cal proporcionar-los eines que facilitin aquesta tasca.
Núria Julià, tècnica d'investigació del CREAF
El futur està en la usabilitat. El programa SIG MiraMon té un sistema propi que fa que gestionar metadades sigui molt més fàcil. GeM+ és una eina gratuïta i d’ús lliure que funciona a Windows i que permet crear, visualitzar, editar i exportar metadades de bases cartogràfiques en formats XML entre altres. La seva última versió permet fins i tot que GeM+ obri, editi i torni a desar metadades que estiguin emmagatzemades a GeoNetwork, el catàleg en línia més utilitzat per publicar metadades geoespacials seguint estàndards internacionals.
Sobre les JIIDE25
Les Jornades Ibèriques d’Infraestructures de Dades Espacials són el punt de trobada anual per a professionals de l’administració, el sector privat i la recerca que treballen en àmbits molt diversos de la informació geogràfica. El seu objectiu és ser un espai per discutir les darreres tendències en l’àmbit de la informació geogràfica i la teledetecció, així com servir d’altaveu per a les últimes tecnologies desenvolupades. El lema d’aquest any ha estat “IA i territori: explorant les noves fronteres del coneixement espacial”.
