Quan l’impacte no és com l’havíem imaginat

En la primera temporada del Racó de l’impacte hem parlat de què entenem per impacte, de la diversitat de camins per arribar-hi, de co-creació, de cultura d’impacte i del paper de les institucions a l’hora de facilitar-la. Al llarg d’aquests Racons ha anat prenent forma una idea clau: l’impacte no és lineal, ni immediat, ni totalment previsible.

En aquesta nova sèrie d’articles, volem començar per fer un pas més i posar sobre la taula una pregunta que sovint queda fora del relat habitual: què passa quan el resultat de la nostra recerca no és el que preveiem? 
I si, una innovació, una evidència o una aplicació tenen conseqüències no desitjades, o fins i tot negatives?

El sistema de recerca tendeix a donar visibilitat, sobretot, a allò que encaixa en el relat de l’“èxit”. En aquest Racó, però, volem reivindicar justament el contrari: parlar de l’impacte inesperat, accidental. També de l’impacte negatiu, com una part inherent del treball científic en contextos reals i complexos. Per exemple, durant la dècada dels anys 30, es van descobrir els CFC (o clorofluorocarbonis) que, degut a la seva “seguretat”, solucionaven el problema que suposava fins aleshores l'ús de gasos nocius i inflamables en la refrigeració dels processos industrials. Unes dècades més tard, en un article publicat a Nature1, es va descobrir que eren els responsables del forat de la capa d'ozó degut a la seva persistència en el sistema. Els CFCs van ser oficialment prohibits l’any 1987 en el Protocol de Montreal.

El camí cap a l’impacte pot prendre formes molt diverses, algunes d’elles inesperades. Aquesta idea no és nova. Ja l’any 1936, el sociòleg Robert K. Merton reflexionava sobre les conseqüències imprevistes de les accions socials amb un propòsit concret.

Una de les idees centrals que en podem extreure —i que continua plenament vigent— és que el fet que el resultat d’una acció no sigui el previst no implica necessàriament que sigui negatiu, tot i que pot acabar essent-ho. En contextos complexos, els resultats inesperats poden emergir tant de dinàmiques estructurals, com de la pròpia serendipitat de les accions, tal com han revisitat treballs més recents sobre anticipació i teoria del canvi (Andrews, 2024; Sørensen et al., 2025).

Així, les conseqüències no previstes poden anar des de beneficis inesperats que no havíem planificat, fins a inconvenients que apareixen durant el desplegament d’una recerca o innovació, o fins i tot, conseqüències negatives que produeixen l’efecte contrari al que es pretenia. Treballar cap a l’impacte implica, necessàriament, conviure amb aquesta incertesa.

Un element que apareix de manera recurrent és el risc associat a la combinació entre: la pressió per obtenir resultats i la manca d’espais per pensar què passa després d’un projecte. Quan no ens preguntem activament com s’utilitzarà el coneixement generat, en quins contextos o amb quines limitacions, poden emergir conseqüències a mig i llarg termini molt diverses.

No necessàriament perquè hi hagi una mala intenció, sinó perquè la complexitat del món real sovint supera la nostra capacitat de predicció, especialment quan no hi ha un seguiment explícit del camí cap a l’impacte (Sørensen et al., 2025). Incorporar aquesta mirada forma part d’una aproximació més realista i responsable a l’impacte.

En aquest context, la literatura especialitzada ha començat a utilitzar el concepte de grimpact, introduït per Derrick et al. (2018), per referir-se a qualsevol impacte derivat de la recerca que sigui negatiu. A través de diferents exemples, aquests treballs ens recorden que la recerca no és neutral i que, en determinades circumstàncies, pot reduir el benestar social, ja sigui de manera intencionada o no.

Parlar de grimpact pot resultar incòmode, però és necessari. I, paradoxalment, descobrir que un resultat no és positiu per a la societat pot ser, en si mateix, un impacte de gran valor. Fer visibles els límits, els errors o els efectes contraris als esperats, ajuda a evitar que aquestes situacions es repeteixin i contribueix a l’aprenentatge col·lectiu.

Reconèixer errors i conseqüències no desitjades forma part del mètode científic. Fer-ho de manera transparent és també un exercici de responsabilitat envers la societat. En alguns casos, una gestió adequada d’un grimpact pot acabar generant, indirectament, impactes positius, fruit de l’aprenentatge, la mitigació o la recerca derivada.

Als Racons anteriors hem insistit en la importància d’interactuar amb stakeholders per promoure l’ús i la mobilització del coneixement. Però aquestes interaccions no només són clau per generar impacte positiu, sinó també per detectar riscos i efectes no desitjats.

Sovint, els primers senyals d’un impacte inesperat apareixen fora de l’àmbit acadèmic. Actors locals, gestors, administracions o col·lectius afectats són qui identifiquen abans tensions, efectes col·laterals o conseqüències imprevistes. Mantenir relacions continuades, obertes i de confiança amb aquests actors permet anticipar problemes, obrir espais de diàleg i entendre millor la pluralitat d’efectes que pot generar la recerca.

Promoure una cultura d’impacte saludable, implica ser capaços d’explicar no només què ha funcionat, sinó també què no ha anat com esperàvem i què n’hem après. Una cultura que no es limita a mostrar resultats positius, sinó que incorpora la reflexió crítica i l’aprenentatge col·lectiu com a part del procés.

Si volem una recerca realment connectada amb la societat, hem d’acceptar que aquesta connexió comporta responsabilitats, dilemes i, de vegades, conseqüències incòmodes. Potser el repte no és evitar qualsevol impacte negatiu,  objectiu probablement impossible, sinó aprendre a anticipar-los millor, reconèixer-los quan apareixen i gestionar-los de manera responsable.

En definitiva, parlar d’impactes no intencionats ens convida a fer-nos preguntes difícils però necessàries: per a qui és beneficiós un impacte?, qui en pot quedar exclòs?, quines veus estem escoltant… i quines no? Incorporar aquestes preguntes a la nostra manera de fer recerca és també una manera d’entendre l’impacte com un compromís continu amb la complexitat del món que volem transformar.

• Merton, Robert K. (1936) “The Unanticipated Consequences of Purposive Social Action.” American Sociological Review 1, no. 6 (1936): 894–904. https://doi.org/10.2307/2084615  
• Sørensen, O.K. et al. (2025) “And then a miracle occurs—a review of theory of change models for societal impact of research”, Research Evaluation, Volume 34, rvaf057, https://doi.org/10.1093/reseval/rvaf057
• Derrick, G. et al. (2018). Towards characterizing negative impact: Introducing Grimpact. 1199-1213. Paper presented at 23rd International Conference on Science and Technology Indicators 2018, Leiden, Netherlands.
• Andrews, Clinton. (2024). Better Anticipating Unintended Consequences. IEEE Transactions on Technology and Society. PP. 1-1. https://doi.org/10.1109/TTS.2024.3403412