Quan l’impacte es fa cultura: el paper de les institucions en el canvi

En els primers quatre Racons de l’impacte hem parlat de què és l’impacte, de com fer una ciència més connectada amb la societat, de què valorem quan parlem d’impacte i de com mesurar-lo i aprendre’n. Ara fem un pas més: si volem que tot això no depengui només de persones o projectes, cal preguntar-nos com les institucions poden crear un entorn que ho faciliti i ho integri, una cultura que impulsi l’impacte de manera estratègica, estructural i compartida.

Quan parlem de cultura d’impacte, no ens referim a tenir un apartat en els projectes o a organitzar una jornada puntual. Parlem d’una institució que crea espai, estratègia i suport perquè l’impacte sigui possible i habitual. Una institució que no delega aquesta responsabilitat a persones individuals, sinó que la assumeix com a part de la seva identitat institucional.

Volem tancar aquesta primera temporada del Racó reflexionant sobre quines mesures o pràctiques poden promoure una aproximació saludable a la cultura de l’impacte a nivell institucional, quines són les limitacions, reptes i oportunitats més habituals, recolzant-nos en les reflexions que ja han fet abans les xarxes internacionals i les persones expertes en el tema. 

Abans de descriure els seus elements, cal començar per la definició. Una cultura d’impacte és el conjunt de valors, pràctiques i actituds que fan que una institució consideri l’impacte com una part essencial de la seva missió i de la seva manera de fer recerca. No és només parlar d’impacte, sinó integrar-lo en les decisions, en el reconeixement del personal acadèmic i de gestió i en les relacions que s’estableix amb la societat. 

Ara bé, què vol dir que aquesta cultura sigui saludable? Vol dir que no es limita a complir requisits externs, sinó que crea espais reals per fer possible l’impacte, amb estratègia, recursos i suport. Una cultura saludable és positiva, clara i compartida: tothom sap què és l’impacte, quin paper hi juga en la seva promoció i té les eines per anar fent-ho realitat. És una cultura que aprèn, que s’adapta i que connecta la recerca amb les necessitats socials de manera honesta i estructural.

Quan això passa, l’impacte deixa de ser una tasca extra i es converteix en una pràctica integrada en la institució. I així ho recullen en l’Institutional Healtcheck Workbook la Dra. Julie Bayley i el Dr. David Phipps, on descriuen quines són aquestes característiques, i et guien a través de les pràctiques i compromisos que promouen i faciliten una aproximació saludable a la cultura d’impacte a les institucions. 
 

Si les institucions no assumeixen un paper actiu, l’impacte queda massa lligat a la voluntat individual de persones investigadores concretes o a les exigències puntuals de les institucions finançadores. Això és fràgil: dependre d’iniciatives personals fa que els esforços siguin desiguals, vulnerables a canvis de personal i difícils de consolidar en el temps.

Cada vegada hi ha més iniciatives que ajuden les institucions a incorporar la cultura d’impacte de manera estratègica i útil. Des de xarxes com el grup temàtic EARMAImpact que té un grup de treball sobre Cultura d’Impacte, o la comunitat de pràctica d’impacte de l’institució CERCA, fins a eines com l’Institutional Healtcheck Workbook, entre d’altres.

També s’han publicat informes rellevants, com el del grup “Towards Transformation” de COARA, que proposa integrar l’impacte i la seva avaluació en els sistemes de recerca i en les polítiques institucionals. 

A l’hora d’impulsar de forma estratègica l’impacte a les institucions, existeixen diferents enfocs que generen oportunitats, reptes i limitacions durant el procés que us presentem de forma resumida a partir d’aquest informe de l’aliança ENLIGHT. Una aliança de deu universitats europees creada amb l’objectiu de contribuir a la transformació de l’educació superior europea, que està desenvolupant diferents accions i activitats al voltant (no només!) de la cultura de l’impacte. 

Limitacions i reptes a tenir en compte
-    Baix coneixement al voltant de l’impacte
-    Falta de finançament, d’oficines i de personal especialitzat en l’impacte
-    Falta de sistemes i eines per monitoritzar i avaluar l’impacte
-    Poques formacions i recursos a l’abast del personal de suport i investigador dins dels centres
-    Falta de lideratge, reconeixement i d’estratègies que impulsin l‘impacte
-    Dificultats en algunes àrees del coneixement (per exemple, la recerca bàsica) per sentir-se part d’aquest canvi

Oportunitats per les institucions
-    Ens trobem en un context favorable pel canvi
-    Moltes institucions han avançat molt
-    Co-creació amb stakeholders que es va incorporant a la recerca
-    Hi ha molts recursos publicats en obert
-    La intel·ligència artificial pot oferir ajut en algunes tasques relacionades amb l’impacte, tot i que, té diferents riscos i components ètics a tenir en compte

Potser la clau és entendre que la cultura d’impacte no es construeix amb una sola acció, sinó amb moltes decisions petites que van en la mateixa direcció:

-    Definir i comunicar clarament què és impacte.
-    Incloure’l en els plans estratègics i en els criteris d’avaluació del personal investigador.
-    Crear espais, oficines i formació per donar suport.
-    Fomentar la col·laboració interna i la co-creació externa.
-    I, sobretot, aprendre del procés, monitoritzar i adaptar-nos.

La cultura d’impacte és una estratègia col·lectiva. No és una moda ni una obligació: és una oportunitat per fer la recerca més rellevant, més oberta i més connectada amb la societat. Quan les institucions assumeixen aquest repte, l’impacte deixa de ser un objectiu llunyà i es converteix en una realitat compartida. I això, al final, és el que dona sentit a la ciència: contribuir a un món millor.

A mesura que avancem cap a models d’avaluació més responsables, col·laboratius i oberts, també s’obren noves oportunitats per repensar com es genera, es comparteix i s’aplica el coneixement científic. L’experiència acumulada en molts centres demostra que, quan hi ha voluntat institucional, recursos i una xarxa que facilita la co-creació, el camí cap a una recerca amb impacte més enllà de l’acadèmia és no només possible, sinó que també resulta enriquidor per a totes les parts i reforça alhora el paper de les institucions com a motors de creixement i de millora de l’entorn que les envolta.
 

-    White paper: Transformative Research Assessment: Integrating Societal Impacts into Evaluation Frameworks; COARA: Towards Transformation Working Group
-    Tool: Is your University Impact Ready? Enlight Toolkit for Self-Assessment of Universities Research Impact Awareness, Literacy and Readiness.
-    Book: Cornerstones of Impact Management, edited by: Anne-Maree Dowd, Thomas Keenan, Kathryn Graham.
-    Institutional Healtcheck Workbook, Dra. Julie Bayley i Dr. David Phipps.
-    Report on barriers and opportunities on R&I impact-driven agendes; ENLIGHT Deliverable 8.4