Com podem fer una ciència més connectada a la societat i l’entorn que l’envolta?

Per a qui i per a què fem recerca? Tot i que aquestes preguntes poden semblar de resposta immediata, en realitat obren la porta a reflexions profundes i a múltiples implicacions. Des de les institucions científiques, investiguem no només per satisfer la curiositat de comprendre com funciona el món, sinó també per respondre als grans reptes del nostre temps, generar coneixement útil i transformador, millorar els sabers existents i aprofundir en la comprensió del nostre entorn. Ho fem moguts per la passió de descobrir, el compromís amb la societat, la responsabilitat de preservar el planeta i la voluntat de contribuir a un futur més just i sostenible.

En aquest context, la recerca científica —els sabers, les eines i les pràctiques que en deriven— té com a horitzó la societat i les seves necessitats, tant presents com futures.  

Des del CREAF, aspirem a que la nostra ciència inspiri noves maneres de viure i conviure que garanteixin un planeta habitable per la natura i les persones. Creiem fermament en una ciència que sigui alhora excel·lent i rellevant, capaç de generar coneixement per entendre la natura, anticipar amenaces i aportar solucions als reptes ambientals i climàtics, millorant així la salut dels ecosistemes i la relació que hi tenim les persones.  

Formem part de la natura, tot i que sovint, això no ens resulti tan evident. Les persones som un agent clau en els ecosistemes, amb un paper que pot ser transformador tant en positiu com en negatiu. Per això, per al nostre àmbit de recerca pot ser especialment essencial incloure persones i institucions no acadèmiques en els processos d’investigació que duem a terme.  

La relació entre la societat i la ciència es construeix mitjançant les interaccions entre el personal investigador, les institucions de recerca, la ciutadania i diverses organitzacions civils com entitats, ONG i administracions públiques. És a través d’aquestes connexions que la recerca pot generar impactes que transcendeixen l’àmbit acadèmic: transformant pràctiques, informant polítiques i contribuint a afrontar reptes col·lectius. En aquesta nova entrada del Racó de l’Impacte, volem reflexionar sobre aquesta connexió essencial, com portar-la a la pràctica  i els seus potencials. 

Per a què la recerca sigui realment rellevant i beneficiosa per a la societat, no n'hi ha prou amb generar coneixement científic; cal que aquest coneixement sigui compartit, entès i, sobretot, utilitzat per persones, institucions, organitzacions, empreses i administracions més enllà de l’àmbit acadèmic. Això implica anar més enllà de la simple comunicació de resultats: vol dir incorporar la societat des del principi dels projectes, durant el seu desenvolupament i també un cop finalitzats. Per fer-ho possible, calen espais de col·laboració i confiança, on totes les parts —científics, ciutadania, entitats, professionals— puguin aprendre mútuament, formular preguntes, imaginar solucions i aportar els seus coneixements i experiències (en aquest article parlem d’aquest camí cap a l’impacte). 

Ara bé, tot i aquests esforços, cal ser conscients que l’impacte no és una cosa que els equips de recerca puguin generar o controlar directament. Podem crear les condicions per facilitar-lo —amb interaccions de qualitat, escolta i col·laboració activa i intercanvi de coneixement significatiu—, però el fet que la recerca sigui adoptada, aplicada i generi canvis concrets depèn també dels contextos socials, polítics i institucionals en què es mou. En aquest sentit, el valor de l’impacte el determina qui el rep: no és una propietat automàtica del coneixement, sinó el resultat d’un procés col·lectiu i relacional, on la ciència pren sentit en diàleg constant amb la societat. 

Si aterrem aquest discurs idealitzat de les interaccions, els beneficis i les col·laboracions amb la societat, ens trobem sovint en que no tenim del tot clar qui són en concret aquests possibles col·laboradors i quina implicació pot tenir cadascún d’ells en el marc de la recerca. És per això, que pot ser rellevant fer un mapeig per a conèixer qui pot sentir-se interpel·lat amb una recerca concreta i conéixer quin grau de vinculació i influència pot tenir-hi.  

Per a fer aquest exercici, es important tenir en compte tant els possibles beneficiaris directes com aquells que se’n poden beneficiar indirectament i, una forma de realitzar-ho, és categoritzar-los segons el seu possible grau d’implicació i capacitat d’actuació en el projecte, des d’agents més actius a els més passius. La J.Bayley, en el seu llibre Creating Meaningful Impact: The Essential Guide to Developing an Impact-Literate Mindset, els agrupa en diferents categories segons l’energia que hauríem d’invertir i les opcions d’ influència i interès que té cada potencial beneficiari (i evitar també frustracions per avançat), són els següents:

• Qui ho pot utilitzar i, per tant, qui pot implementar i participar directament de la solució i beneficiar-se’n. Té els recursos i les habilitats per a actuar i hauríem de destinar-hi les màximes energies possibles.
• Qui pot donar-hi accés i fer de pont entre les idees o solucions i els agents que les poden utilitzar. Sovint són claus per a arribar a les persones o entitats adequades.
• Qui pot fer d’altaveu i defensar-ho, pot ajudar a convèncer i a mobilitzar el coneixement ja que promou i amplica el missatge.
• Qui escolta i té una participació passiva, no té un compromís real pel que rep el missatge i no actua.
• Qui passa de llarg i no té un interès real, fa veure que escolta però no ho fa i en alguns casos, la seva actitud pot frenar o confrondre el procés. Sobretot, sinó ho detectem a temps i hi dediquem massa esforços i temps. 

Aquesta anàlisi ajuda a prioritzar esforços i a establir relacions significatives. També convida a reconèixer que la recerca pot tenir conseqüències no desitjades per a certs col·lectius, i cal incorporar una mirada ètica per minimitzar-les.

És igualment important revisar els propis biaixos i ampliar el mapa d’actors per incloure futures generacions, grups vulnerables o beneficiaris no humans. Aquests col·lectius, sovint invisibles, poden ser determinants per a identificar i aplicar les solucions que la ciència proposa, i cal tenir-los presents si volem una recerca realment inclusiva i transformadora.  

Un concepte d’interès en aquestes interaccions i que pren força en l’àmbit internacional és el de Knowledge Mobilisation (KMb), o mobilització del coneixement. A diferència de la transferència de coneixement tradicional, la KMb posa l’èmfasi en la co-creació, l’adaptació i la col·laboració entre agents socials i públics i les persones investigadores. No es tracta només de “compartir” el coneixement, sinó de fer-lo útil i rellevant de forma conjunta per a què totes les parts se sentin part activa de la ciència al mateix temps que l’enriqueixen, sovint, sense ser-ne plenament conscients.  

Tot i que el concepte és relativament recent, les pràctiques que el promouen tenen una trajectòria molt més llarga. La recerca amb implicació social no és una novetat: fa dècades que es duen a terme iniciatives de recerca que connecten el treball científic amb les necessitats i perspectives de la societat, amb diferències segons les disciplines i els contextos. Aquest vincle s’ha materialitzat en múltiples formes de col·laboració. Alguns exemples són tallers participatius o recerques-acció amb comunitats locals o amb actors diversos, “laboratoris vius” o (living labs), grups de treball mixtos amb l’administració pública pel co-disseny i avaluació de polítiques públiques, o projectes de ciència ciutadana que impliquen persones en fer recerca. Són formes degenerar coneixement que produeixen resultats més aplicables i contextualitzats, alhora que també enforteixen la relació entre ciència i societat.

És per això, que ens agrada veure aquest tipus de recerca com un procés compartit, on el personal investigador es facilitador del canvi i on no actua només com a únic “productor” de coneixement, i on la societat és beneficiària però també n’és part activa. L’impacte no només es genera a partir dels resultats de recerca, sinó també en aquest procés d’intercanvi i enriquiment mutu en el transcurs de fer recerca.  

Quan impliquem a les persones en la recerca, generem diàleg i construïm coneixement de manera compartida, donem lloc a una manera diferent de fer ciència capaç d’influir des del principi en les pràctiques, valors i formes de pensar de la ciutadania. Aquest enfoc és profundament transformador, tant per a la societat com per a les investigadores, i no es tracta d’una visió idealista ni pretensiosa del paper de la ciència. Davant dels grans reptes actuals, els problemes complexos exigeixen respostes interdisciplinàries i col·laboratives, que integrin la visió del màxim nombre d’actors —no només acadèmics— per co-crear solucions més holístiques, rellevants i resilients.

Per acabar, us volem deixar algunes preguntes per a la reflexió:  

• Qui pot necessitar o beneficiar-se de la recerca?  
• La solució que es planteja respon realment a una necessitat existent i al context que la pot incorporar?  
• Hem consultat els diferents agents implicats per entendre quins problemes identifiquen i com pensen que caldria respondre-hi?
• Hem reflexionat sobre la rellevància de la recerca tant per l’avanç del coneixement com per el seu potencial de benefici en la societat?