A què donem valor quan parlem d’impacte?

Vivim en una societat i un sistema de recerca on es jutja tot pels resultats: els premis, les mètriques, les notes, allò que podem mostrar i quantificar fàcilment. Correm el risc que aquest enfocament resultadista també es traslladi a la manera com mesurem l’impacte de la recerca en la societat. De manera que, només posem en valor el resultat final i ens oblidem de tot el camí que cal recórrer perquè aquest impacte sigui real i transformador.

Així, pot haver-hi projectes i col·laboracions que durant anys han mobilitzat equips de recerca, institucions i comunitats, han generat coneixement, relacions i innovacions que ja són valuoses per si mateixes, però que poden quedar invisibilitzades si només mirem el resultat tangible i immediat. Caldria doncs reflexionar sobre com entenem l’impacte: no només com una fita a assolir, sinó com un procés viu que requereix temps, cures i compromís perquè la recerca pugui arrelar i transformar la societat d’una manera sana i sostinguda. Per exemple, en la història d’impacte que publicàvem fa uns mesos (Conservar la natura va molt més enllà de les àrees protegides), us explicàvem els beneficis obtinguts a través de mesures de conservació i polítiques del territori, i que van ser fruit d’una col·laboració i treball intens de moltes institucions durant gairebé dues dècades. Durant aquests anys, els diferents actors ja estaven incorporant coneixements, noves maneres de col·laborar i de gestionar els entorns naturals de Catalunya temps abans d’aprovar les polítiques o els nous models de gestió. I és precisament d’aquest camí cap a l’impacte —i de tots els beneficis i dinàmiques que es generen ja des de les primeres etapes de la recerca, del que volem parlar avui al Racó de l’Impacte. Entenem “societat” en el sentit més ampli: no només persones o comunitats, sinó també el medi ambient, la salut, les tecnologies, les polítiques i molts altres àmbits que la recerca pot transformar. 

Si cerquem “Impact pathway” a qualsevol cercador, trobarem tota mena de models, marcs lògics o teories del canvi que descriuen les relacions causals que poden portar fins a l’impacte (aquí teniu la nostra!). Però el que sovint no expliquen tan clarament és que aquest camí no és lineal, únic ni totalment previsible: és múltiple, ple d’elements inesperats i pot avançar en direccions diverses. És una combinació de planificació i esforç constant, però també d’aquella serendipitat que, com va descriure l’escriptor Horace Walpole per primera vegada, pot fer aparèixer descobertes i resultats inesperats.  

Aquests models solen compartir cinc elements bàsics: inputs, activities, outputs, outcomes i impacts. Dit breument, els inputs són els recursos que fan possible la recerca com ara el finançament, el personal o els projectes.; les activities són la recerca en si; els outputs són els productes generats, per exemple, articles científics, noves eines i metodologies; i els outcomes són els usos a curt o mitjà termini d’aquests resultats com ara noves formacions o informar polítiques públiques; i, finalment, els impacts són els canvis reals generats. En el cas del CREAF tenim dos exemples propers: l’augment d’àrea forestal protegida o la implantació de noves tècniques per a restaurar sòls miners. Aquests impactes, sovint, arriben després d’anys de recerca, d’esforços, col·laboracions i, de vegades, gràcies també a factors inesperats que obren noves vies (Visiteu aquí l’article del Racó on parlem de l’impacte).  

Per això, cal entendre el camí cap a l’impacte com un procés a llarg termini, que sovint pot durar anys o fins i tot dècades. Un procés que hauria d'incorporar la participació activa d’agents diversos, més enllà del món acadèmic i, idealment, des de la fase inicial de disseny dels projectes. Uns actors que puguin contribuir a definir les preguntes de recerca, les hipòtesis i/o les possibles solucions. Aquesta implicació hauria de mantenir-se al llarg de tot el projecte. Per fer-ho s’han d’afavorir dinàmiques de col·laboració i co-creació amb tots els actors per a qui aquella recerca pot ser rellevant.

Aquest treball compartit no només pot generar beneficis directes per a les persones, comunitats o institucions implicades, sinó també transformar la manera com fem recerca: obrint noves perspectives, connectant amb necessitats reals i inspirant enfocaments innovadors que potser no hauríem considerat des de dins d’una institució de recerca. De fet, tot aquest procés —amb els aprenentatges, vincles i canvis que genera— ja pot ser considerat un impacte en si mateix: un èxit que enriqueix tant la ciència com la societat i obre camins nous que poden continuar donant fruits en el futur. 

L’impacte de la recerca no es produeix per una única via ni segueix un únic patró. Hi ha múltiples camins —combinables i complementaris— que poden facilitar que el coneixement generat arreli i transformi la societat. En destaquem alguns:

• A través de la comunicació i l’outreach. Explicar la recerca de manera accessible, creativa i rellevant pot fer-la arribar a nous públics, generar interès, confiança i inspirar accions. Xerrades, exposicions, formats audiovisuals, iniciatives en xarxes socials són exemples que poden ajudar a fer visible i útil el coneixement, especialment si es fa escoltant i dialogant amb la societat.
• A través de la innovació i transferència. Quan els resultats de la recerca es converteixen en tecnologies, serveis, productes o metodologies aplicables en entorns reals, es pot donar resposta directa a reptes socials, ambientals o econòmics. Aquesta via inclou la col·laboració amb empreses, emprenedoria, patents i altres formes de transferència de coneixement útil i transformador.
• A través de la co-creació i la recerca participativa. Quan col·lectius, entitats o persones són implicats des de l’inici i activament en la recerca, es construeixen coneixements compartits, s’enriqueix la comprensió del problema, es milloren les solucions i es genera una recerca més connectada amb les necessitats socials. Obrir la ciència per incorporar coneixements no científics pot contribuir de manera significativa al progrés de la recerca, aportant perspectives, sabers i experiències que sovint queden fora dels marcs acadèmics tradicionals.

• A través de la recerca interdisciplinària. Enfrontar problemes complexos sovint requereix combinar perspectives diverses. La interacció entre disciplines pot generar enfocaments innovadors, obrir nous marcs conceptuals i facilitar solucions més integradores. Permet resoldre de forma més eficient els reptes que tenim en l’actualitat.
• A través de la contribució a polítiques i pràctiques. La recerca pot informar, orientar o transformar polítiques públiques i pràctiques institucionals o sectorials. Ja sigui amb dades, evidències, models o recomanacions, pot influir en decisions que tenen efectes directes sobre la societat i el medi ambient. 

Ens preguntàvem a l’inici si el sistema de recerca dona massa importància als resultats finals. I sovint, tot i voler reivindicar el valor del camí recorregut, tornem a avaluar-ho tot amb mètriques com el nombre d’assistents, publicacions o audiència. Però... què és realment més important: què aconseguim o com ho fem?

Per respondre la pregunta, també és rellevant plantejar-se si és necessari aconseguir mesurar-ho tot. No tot es pot –ni cal– mesurar. Hi ha processos menys visibles que també generen impacte i als que hem de donar valor: crear dinàmiques, col·laboracions, espais compartits, comunitats. Promoure cultures que facilitin canvis a llarg termini sense obsessionar-nos per com es quantificaran després. Això no vol dir oblidar les mètriques, sinó entendre’n les limitacions i la necessitat de contextualitzar-les. Molts esforços valuosos no queden fàcilment recollits en xifresi és important reconèixer que l’impacte (gran o petit!) també pot adoptar formes inesperades: canvis culturals, nous aprenentatges, transformació de comportaments o apoderament social.  

Tot aquest procés implica una diversitat d’agents: actors socials, persones investigadores i també personal de comunicació, de transferència, de ciència oberta, d’impacte,... Tots ells contribueixen, d’una manera o altra, a fer possible l’impacte.

No hi ha una fórmula única per mesurar ni explicar l’èxit. Cadascuna de les històries de recerca –amb les seves interaccions, contextos i processos– ens parla del valor real del que s’ha aconseguit. Potser, al final, és just aquí on hauríem de posar més atenció: en el procés. 

Per a saber-ne més...

• Glossari sobre l’impacte de la recerca (CERCA).
• Understanding Pathways to Research Impact: From Concept to Practice (Research Impact Academy)
• Webinar: “Making a meaningful difference to society: An impact literate approach” by Dr. Julie Bayley