Camins compartits cap a l’impacte: com mesurar-lo, reconeixe'l i aprendre’n?

En les darreres entrades d’aquest racó hem intentat explicar què és l’impacte de la recerca, com podem fer una ciència més connectada a la societat i a què donem valor quan parlem d’impacte. Tot plegat forma part d’un sistema científic que busca noves maneres de reconèixer i avaluar la tasca investigadora de forma més holística, més enllà de la producció científica tradicional.

Al CREAF sovint ens preguntem: com podem saber si el que fem té impacte? Quina és la seva rellevància? La resposta, com moltes coses en recerca, és “depèn”. L’impacte rarament és fruit d’un únic projecte o d’un sol equip. Sovint és el resultat d’una xarxa de contribucions i interaccions: investigadors, tècnics, gestors, comunitats, administracions, ONGs i moltes altres persones que hi posen temps, coneixement, energia i passió (en parlem en aquest article).

Donar valor a tot allò en què invertim el nostre temps i energia, tant dins com fora de l’àmbit acadèmic, és essencial. Vol dir reconèixer que activitats com establir un grup de treball per millorar la gestió d’un parc natural o participar en iniciatives amb agents del territori també formen part del valor que aporta el personal investigador. Són accions que complementen la producció científica i contribueixen a transformar el coneixement en impacte real.

Ara bé, aquests processos sovint inclouen una part que no podem controlar ni preveure si donaran resultats tangibles o immediats. Tot i així, aprendre d’aquest recorregut, entendre què ha passat i reajustar les nostres accions és el que ens permet obrir nous camins cap al coneixement i l’impacte,  tant els planificats com els inesperats.

Per això, avui volem parlar del com i el perquè recollir aquest procés, i de quins mecanismes ens poden ajudar a fer-ne un seguiment. També volem reflexionar sobre els tipus d’evidències que podem utilitzar - tant quantitatives com qualitatives - per donar sentit i context a l’impacte que la recerca genera més enllà de l’acadèmia.

Quan es produeix un canvi - una nova política ambiental, una pràctica de gestió més sostenible, una millor comprensió de la biodiversitat - és temptador voler saber “qui ho ha fet possible”.  Però, en realitat, els impactes són col·lectius, fruit del treball en grup. El que podem fer és reconèixer la nostra contribució dins d’un procés més ampli: una peça del trencaclosques que ajuda a fer possible el canvi. Un entorn multiactor que ens demana honestedat a l’hora de reconèixer què hi hem aportat.

Això, ens allibera d’una visió lineal i ens convida a entendre l’impacte com un camí compartit on diferents iniciatives s’alimenten, es creuen, s’inspiren i s’amplifiquen mútuament. Al CREAF treballem amb aquesta mirada, posant en valor tant el que fem dins de l’àmbit acadèmic com el que fem més enllà de les fronteres de la recerca.

Parlem, doncs, de contribució més que no pas d’atribució, es tracta d’identificar com la nostra recerca ha estat un element clau dins d’un canvi més ampli. Això no resta mèrit ni èxit al projecte o grup de recerca, sinó que situa l’impacte en el seu context real, col·lectiu i compartit. Alhora, dona credibilitat a la feina feta, posant en valor la part del procés que hem ajudat a fer possible.

Si els camins són múltiples, les eines per seguir-los també ho han de ser. Per això, avaluar l’impacte i totes les activitats i interaccions que s’han de produir per assolir-lo (camí cap a l’impacte), vol dir combinar evidències quantitatives i qualitatives.

Inspirant-nos en el Contribution Framework de Matter of Focus, podem mapar les contribucions en el camí cap a l’impacte: quines activitats hem fet, quins resultats han generat, qui els ha utilitzat, i quin tipus de canvi  —gran o petit— s’ha produït com a conseqüència. No és tant buscar una relació causa-efecte directa, sinó entendre com hem contribuït a fer que aquell canvi fos possible.

Les evidències quantitatives ens ajuden a dimensionar la contribució de la recerca d’una manera més interpretable però sovint requereixen context. Més que descriure tots els beneficis generats, posen xifra a aspectes concrets del camí cap a l’impacte. Per exemple, podem recollir el nº de persones que han assistit a formacions en gestió forestal i completar-ho amb les hectàrees de bosc on s’han implementat les noves tècniques adquirides i amb quins resultats (i sumar-hi evidències qualitatives!).

Les evidències qualitatives, igualment essencials i sovint sinèrgiques, poden incloure testimonis d’actors implicats, canvis de percepció, aprenentatges adquirits, noves dinàmiques de gestió o decisions observades a través d’entrevistes i enquestes. En aquest sentit, un relat ben documentat pot explicar millor l’impacte que una simple taula de dades i, tot i que ambdues dimensions es complementen i s’enriqueixen mútuament, de vegades poden ser l’única forma d’explicar i evidenciar els beneficis assolits. En l’exemple anterior, podríem afegir entrevistes o enquestes que ens donin informació de com els gestors forestals han implementat els canvis en la gestió de les seves parcel·les, quins beneficis han pogut detectar i com ha influït això en la seva percepció al voltant de la recerca o la presa de decisions en la gestió dels boscos. 

Monitoritzar no és només un exercici administratiu. Recollir i conservar informació sobre el que fem -col·laboracions, trobades, decisions, resultats petits o parcials - ens permet mirar enrere i comprendre què ha passat realment, què hem après i com podem millorar.

En realitat, hi ha molts elements que no es poden controlar en el procés de generació de  l’impacte: no sempre sabem què funcionarà, ni quins camins portaran a un resultat concret. Però aquest registre constant -aquesta atenció al procés- esdevé una font de coneixement que ens permet reflexionar sobre les activitats, valorar si el que havíem planificat funciona i descobrir nous camins, sovint inesperats.

Fer aquest seguiment i reflexió no és només una manera de rendir comptes, és una manera també d’aprendre i donar valor a l’experiència col·lectiva. Cal recordar que el monitoratge de l’impacte s’estén al llarg de tot el cicle dels projectes de recerca (també més enllà): comença durant la redacció de les propostes, continua durant l’execució —amb el seguiment i l’avaluació dels avenços— i arriba fins a la justificació final, on cal demostrar com s’han assolit els objectius i quins resultats s’han traduït en beneficis concrets en el marc del projecte.

Al final, parlar de contribució i de mesura d’impacte és parlar de valorar el temps i l’energia que invertim en allò que fem tant dins com fora de l’acadèmia. Cada reunió amb gestors del territori, cada activitat amb una escola, cada dada compartida o cada conversa inspiradora forma part d’un camí col·lectiu cap a l’impacte.

Com més informació, reflexió i aprenentatges acumulem, més valor donem al que fem. I potser no sempre sabrem exactament “què ha funcionat”, però sabrem que tot aquest procés ens ha ajudat a créixer, a millorar i a obrir nous camins – alguns de planificats i d’altres que encara no hem imaginat.

Per això, proposem repensar la manera com mesurem l’impacte i donar-li més pes al procés i les accions que es fan per aconseguir-lo. Creiem que l’avaluació no hauria de ser només un exercici finalista, sinó una oportunitat d’aprenentatge i millora contínua. Entendre el seguiment i la recollida d’evidències com un procés viu ens permet avançar cap a una ciència més oberta, col·laborativa i socialment rellevant.

Aquest enfoc també ens prepara millor per a futures propostes, projectes o avaluacions, i converteix el monitoratge en una eina per millorar el que fem i apropar-nos a l’objectiu final: contribuir a l’avenç del coneixement i al benestar de la societat i del medi ambient.

• Article: Progressing research impact assessment: A ‘contributions’ approach; Sarah Morton
• Evaluating Societal Impact (2024). Impact indicators - overview and selection menu, Erasmus University Rotterdam (EUR).
• Collecting Research Impact Evidence: Best Practice Guidance for the Research Community, Vertigo Ventures and Digital Science | June 2016