L’anàlisi mostra dades contundents: només el 18% de les iniciatives ofereixen accés complet i obert a les seves dades. Per anar més en detall, un 23% proporciona un accés parcial, per exemple, mitjançant informes o articles. Però el que més preocupa és que un 59% de les iniciatives no ofereix cap mena d’accés a les dades.
Quan l’estudi avalua el compliment estricte dels quatre principis FAIR, els resultats són encara més reveladors: només dues iniciatives compleixen plenament tots els criteris. A més, si s’aplica un criteri rigorós d’interoperabilitat semàntica, és a dir, l’ús explícit de vocabulari estàndard per descriure les observacions, només l’1,8% de les iniciatives poden considerar-se realment interoperables. Segons l’article, el significat exacte de les dades depèn de la seva vinculació a diccionaris compartits, cosa que garanteix que es puguin combinar i reutilitzar de manera segura i coherent amb altres conjunts de dades.
En aquest sentit, Masó destaca que “utilitzar vocabularis estandarditzats és clau per evitar la proliferació de terminologies incompatibles i facilitar la integració de dades entre projectes. Si no, és molt difícil agrupar dades provinents de diferents iniciatives o utilitzar-les en eines avançades com els bessons digitals.”