La ciència ciutadana marina, un mar de dades encara poc accessibles

El medi marí s’enfronta a reptes cada vegada més intensos: canvi climàtic, contaminació, sobrepesca, destrucció d’hàbitats o pèrdua de biodiversitat. Cada cop més la comunitat científica necessita entendre com respon l’oceà i quina gestió és més efectiva. En aquest context, la ciència ciutadana s’ha convertit en una eina clau per tenir més coneixement.  

Sovint, però, la comunitat experta té la percepció que en l’àmbit marí hi ha poques iniciatives en comparació amb el terrestre, ja sigui perquè és més difícil accedir al medi o perquè es necessita més formació, per exemple quan es tracta de fer fotografies sota l’aigua. A més, de les activitats que hi ha, es creu que estan explotades per sota del seu potencial des del punt de vista de la comunitat experta en ciència ciutadana perquè la majoria no tenen les dades obertes. 

Per això, un estudi internacional amb participació del CREAF posa sobre la taula totes les iniciatives de ciència ciutadana marina d'arreu del món per fer-ne un anàlisi extensiu i comprovar si compleixen amb els requisits bàsics de ciència ciutadana oberta. 

El treball, publicat a la revista Ambio, demostra que la participació ciutadana en la recerca marina és molt més extensa i diversa del que es podria pensar. En concret, es documenten més 1.260 iniciatives, però el fet de dir que una iniciativa existeix no vol dir necessàriament que es pugui accedir a les dades que genera. I aquí és on l’estudi ha fet una aportació especialment rellevant: analitzar com d’obertes són les dades produïdes per la ciència ciutadana marina.  

L’anàlisi l’ha liderat l’institut IHE (Delft Institute for Water Education) amb la col·laboració de l’investigador del CREAF Joan Masó, expert en interoperabilitat de dades i estàndards internacionals. Per fer aquestes comprovacions, s’han utilitzat els principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable (és a dir, dades localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables). Els FAIR són un conjunt de directrius estàndards que s’utilitzen a nivell internacional per garantir que les dades científiques es puguin fer servir per a la recerca, es puguin integrar en grans infraestructures de dades com GBIF o bé s’utilitzin per donar suport a polítiques públiques.

L’anàlisi mostra dades contundents: només el 18% de les iniciatives ofereixen accés complet i obert a les seves dades. Per anar més en detall, un 23% proporciona un accés parcial, per exemple, mitjançant informes o articles. Però el que més preocupa és que un 59% de les iniciatives no ofereix cap mena d’accés a les dades.  

Quan l’estudi avalua el compliment estricte dels quatre principis FAIR, els resultats són encara més reveladors: només dues iniciatives compleixen plenament tots els criteris. A més, si s’aplica un criteri rigorós d’interoperabilitat semàntica, és a dir, l’ús explícit de vocabulari estàndard per descriure les observacions, només l’1,8% de les iniciatives poden considerar-se realment interoperables. Segons l’article, el significat exacte de les dades depèn de la seva vinculació a diccionaris compartits, cosa que garanteix que es puguin combinar i reutilitzar de manera segura i coherent amb altres conjunts de dades. 

En aquest sentit, Masó destaca que “utilitzar vocabularis estandarditzats és clau per evitar la proliferació de terminologies incompatibles i facilitar la integració de dades entre projectes. Si no, és molt difícil agrupar dades provinents de diferents iniciatives o utilitzar-les en eines avançades com els bessons digitals.” 

Un altre obstacle important que impedeix que les dades dels projectes de ciència ciutadana es puguin utilitzar és la manca de llicències clares. L’estudi revela que només 73 projectes indiquen explícitament quina llicència s’aplica a les seves dades.  

“En la ciència ciutadana, el reconeixement de l’autoria de les dades o observacions és fonamental perquè sense aquesta informació, no se sap què es pot fer legalment amb les dades, cosa que en limita molt l’impacte. Adherir-se a un model de dades obertes com el Creative Commons es senzill de fer però encara hi ha molt desconeixement sobre la importància de llicències de dades”, adverteix Masó. 

A més, menys del 46% de les iniciatives tenen un mecanisme senzill d’accés a les dades, i només un 2,4% assignen un identificador persistent com un DOI, un requisit bàsic per fer que les dades siguin localitzables tant per a les persones com per als sistemes informàtics.  

L’anàlisi dels principis FAIR posa llum a un dels grans reptes del sector i ofereix una base sòlida per orientar futures iniciatives cap a pràctiques més obertes, interoperables i reutilitzables. Els autors de l’estudi assenyalen que aquest treball estableix les bases per crear un inventari acumulatiu d’Iniciatives de Ciència Ciutadana Marina (MARCSI), una eina clau per entendre millor què s’està fent, on i amb quins resultats en termes de dades. Per ara, el conjunt de dades creat, és a dir, l’inventari d’iniciatives de ciència ciutadana marina, està disponible a Zenodo. Els autors assenyalen avançar en aquesta direcció permetrà reforçar la recerca científica i amplificar l’impacte de la participació ciutadana en la gestió del medi marí i la sostenibilitat dels oceans. 

Aquests mateixos principis els apliquem a tres projectes Horizon Europe sobre temàtiques relatives a ciència ciutadana participats pel CREAF . D’una banda, CitiObs, que connecta observatoris ciutadans ambientals europeus a través de xarxes de col·laboració on es comparteixen bones pràctiques, eines innovadores i experiències en la gestió de les dades que recullen. D’altra banda, more4nature, una iniciativa que busca que la ciència participativa serveixi per garantir el compliment de les normatives ambientals europees, entre altres coses, mitjançant dades més FAIR i validades. I, finalment, Iliad, el projecte europeu encarregat d’establir un Bessó Digital de l’Oceà interoperable amb la major quantitat possible de dades sobre els oceans, incloent-hi la valuosa veu de la ciència ciutadana.

Wehn, U., Bilbao Erezkano, A., Somerwill, L. et al. Past and present marine citizen science around the globe: A cumulative inventory of initiatives and data produced. Ambio 54, 994–1009 (2025). https://doi.org/10.1007/s13280-024-02119-z