Aquest 2026 el CREAF ha rebut un nou impuls per reforçar la seva recerca en restauració d’hàbitats degradats i en la conservació de pol·linitzadors, ho ha fet gràcies al projecte NewLIFE4BioIslands, un projecte que vol crear illes de biodiversitat en terrenys degradats per revertir el declivi dels pol·linitzadors silvestres, millorar la connectivitat dels hàbitats i restaurar els ecosistemes de manera més resilient al canvi climàtic, per exemple amb espècies més resistents a les sequeres.
El projecte es duu a terme en el marc del programa europeu LIFE i planteja una restauració del territori basada en el concepte d’illes de biodiversitat o “bioilles”, espais concebuts com petites superfícies de fins a 200 m² restaurades amb flora autòctona per generar una coberta vegetal diversa, que doti de refugi i recursos alimentaris a les comunitats de pol·linitzadors. Aquestes bioilles, a més, no funcionen soles, sinó que es distribuiran estratègicament en el territori per restablir la connectivitat ecològica.
Les bioilles es creen gestionant el sòl d’una forma que s’adapta a cada situació i hàbitat a restaurar. Per exemple, s’hi poden aplicar esmenes orgàniques per afavorir-ne la fertilitat, reduir el risc d’erosió i incrementar el segrest de carboni, i es fan sembres i plantacions amb espècies encebadores del sistema i pròpies de cada hàbitat objectiu.
Vicenç Carabassa, investigador del CREAF
També es generen illes d’exclusió d’herbivorisme, en aquells escenaris afectats per sobrepastura, o es fan servir protectors de plançons que a la vegada permeten captar aigua de boira i rosada, i augmentar així l’aigua disponible pels plançons.
L'objectiu central del projecte és revertir el declivi dels pol·linitzadors autòctons, en línia amb l'Estratègia Europea de Biodiversitat 2030 i d'acord amb el Reglament Europeu de Restauració de la Natura. Per al final del projecte s'espera aconseguir un increment del 20% en la diversitat i un 30% en l'abundància d'abelles, papallones i sírfids a les zones d'actuació.
Les primeres bioilles de Catalunya seran en una pedrera
En el marc de l'inici de les actuacions, el 4 de maig passat es va celebrar la primera reunió de coordinació per a les accions previstes a la província de Barcelona. La jornada va comptar amb la participació presencial del soci coordinador Gesplan i del Cabildo de Gran Canaria, implicat en la direcció tècnica del projecte. Per part de Catalunya hi van participar els socis CREAF i l'Institut Botànic de Barcelona, així com representants d'actors clau com l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Forestal Catalana SA i personal del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
La reunió va tenir una agenda de presentacions tècniques durant el matí, seguida d'una sortida de camp a la pedrera del Roure, zona d'implementació del projecte i una visita al Parc Natural de Sant Llorenç, doncs el projecte crea sinèrgies amb actuacions de restauració que el Parc està impulsant, com la plantació d'espantallops, planta nutrícia de Iolana debilitata, una espècie de papallona amenaçada.
La restauració de la pedrera El Roure, situada dins l’espai Xarxa Natura 2000 i en l’àmbit de la proposta d’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que impulsa la Diputació de Barcelona, permetrà recuperar hàbitats oberts clau per a espècies en regressió com la blaveta de l’espantallops, l’àguila cuabarrada o el botxí.
Des de l’Oficina hi aportem coneixement sobre hàbitats, espècies i gestió activa perquè aquest projecte esdevingui un model útil per a futures actuacions de restauració ecològica a Catalunya i Europa.
Daniel Pons, tècnic de conservació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
L’actuació en aquesta pedrera es farà en col·laboració amb el Programa de restauració d’activitats extractives abandonades, que la Generalitat de Catalunya està impulsant. Durant la trobada, la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, ha subratllat la rellevància d'aquesta col·laboració institucional, destacant que "aquest projecte és una peça clau per millorar la qualitat ambiental i la resiliència del nostre paisatge" i afegint que la iniciativa permetrà "afavorir la conservació de les comunitats de pol·linitzadors autòctons en un entorn que necessita una restauració específica i innovadora".
El projecte té un marcat caràcter internacional, amb un consorci format per vuit entitats d'Espanya, Itàlia i Grècia, i cinc localitats d'implementació distribuïdes a tres països: una a Gran Canària, una a la província de Barcelona, una a Itàlia i dues a Grècia. El projecte va ser impulsat des de l'administració pública canària, representada al consorci pel Cabildo de Gran Canaria i per l'empresa pública GESPLAN, que actua a més com a soci coordinador.
A Catalunya, les entitats participants són el CREAF i l'Institut Botànic de Barcelona; a Itàlia participa la Universitat Sapienza de Roma; i a Grècia hi intervenen la Universitat Aristotèlica de Tessalònica, la Universitat de Creta i l'ONG Societat Hel·lènica per a la Protecció de la Natura.
Amb un pressupost total de 7.179.440,97 euros, cofinançat al 60% per la Comissió Europea, el projecte va començar el desembre del 2025 i tindrà una durada de 72 mesos.
