Ciència i pagesia denuncien l'ús indegut del concepte d'agricultura regenerativa per part d'empreses privades

Un ampli grup d'entitats, entre els quals hi ha l'Associació d'Agricultura Regenerativa Ibèrica (xarxa ARI) i la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE) ha llançat una campanya col·lectiva sota el lema “Ni greenwashing ni verins camuflats: units per una agricultura regenerativa sense agrotòxics” amb l'objectiu de protegir la integritat del concepte d’agricultura regenerativa davant del seu ús indegut per part d'algunes empreses certificadores privades. Algunes companyies han desenvolupat segells “regeneratius” que permeten l'ús d'herbicides, pesticides i fertilitzants de síntesi, unes pràctiques totalment contràries a les bases de l'agroecologia i el model regeneratiu. L'agricultura regenerativa, fonamentada en els principis de l'agroecologia i recomanada per panells intergovernamentals com l'IPCC, busca regenerar, estimular i mantenir la fertilitat i la biodiversitat de la terra. Les entitats impulsores de la campanya treballen amb el CREAF com a entitat de referència científica experta en aquest àmbit des de fa anys i compten amb aquest centre de recerca com a assessor de la campanya. Els principis bàsics i innegociables de la pràctica regenerativa són el manteniment de l'estructura natural del sòl, l'augment de la biodiversitat, l'aprofitament òptim de l'aigua, la integració dels animals al sistema, la cobertura del sòl i l'eliminació total de l'ús de maquinària pesant i agroquímics.

Segons el Grup Intergovernamental d'Experts Sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el 24% del total de les emissions de gasos d’efecte d'hivernacle d'origen humà provenen de l'agricultura i la ramaderia convencional. A Espanya, pràcticament la meitat d’aquestes emissions estan generades per l’ús d’agroquímics i la gestió deficient dels sòls. Davant d’aquest context, el terme d'agricultura regenerativa està guanyant cada cop més protagonisme entre els discursos polítics, empresarials i climàtics, per la qual cosa el mateix organisme científic el qualifica de solució múltiple, per la seva capacitat de mitigació (emet menys carboni i en captura més) i pel seu paper en l'adaptació (resisteix millor les sequeres i no depèn de combustibles fòssils). Per desgràcia, com ja va passar amb els conceptes “eco” o “bio”, l'auge de l'agricultura regenerativa està sent acompanyat per un procés d'apropiació i buidatge de contingut amb finalitats publicitàries, comercials i de rentat d'imatge. Certificar com a aliments regeneratius aquells que s'han produït amb l'ús de substàncies químiques de síntesi és una contradicció i un engany per al consumidor. 

El model d'agricultura regenerativa, com han definit col·lectius de pràctica i centres de recerca, es basa en tornar la vida al sòl i a tots els ecosistemes adjacents a partir dels recursos propis de la natura. Els biocides (plaguicides, herbicides, fungicides, etc.) pretenen justament el contrari: eliminar alguns dels organismes vius de l'entorn. Nombrosos estudis han demostrat que restaurar la vida del sòl i els ecosistemes només és possible deixant d'utilitzar insums tòxics i adoptant pràctiques com ara la cobertura vegetal, el pasturatge rotatiu, l'agroforesteria o la diversificació productiva. De fet, un agroecosistema viu i regenerat no necessita agroquímics perquè permet que les espècies s'equilibrin entre si. Per exemple, les marietes són grans depredadores de pugó i poden controlar la seva proliferació com a plaga als cultius. 

D'una banda, l'aplicació de substàncies químiques sintètiques en l'agricultura augmenta gradualment la contaminació del sòl i l'aigua. Atès que els recursos hídrics són escassos i finits, el seu deteriorament mitjançant agroquímics mai no pot anar de la mà del model agroecològic o regeneratiu. D'altra banda, aquestes substàncies també es poden acumular en els mateixos aliments. Per tant, el menjar produït amb l'ús d'agroquímics serà menys sa per al consumidor. Les persones, com qualsevol altre animal, poden bioacumular aquests compostos químics als seus teixits i patir problemes de salut associats a això. A més, el model convencional, el que fa servir químics sintètics, depèn absolutament de les grans empreses agroquímiques i de l'encariment continu dels seus productes. Això se suma al fet que els ecosistemes agrícoles cada vegada són més resistents als efectes d'aquestes substàncies, per la qual cosa cal anar augmentant la seva dosi, com passa amb els antibiòtics en sanitat. Aquesta és una de les moltes raons per les quals s'ha demostrat, mitjançant un estudi recent del CREAF, que l'agricultura regenerativa pot produir la mateixa quantitat d'aliments que la convencional i, a la llarga, amb un cost econòmic igual o menor. 

El CREAF està treballant amb l'Associació d'Agricultura Regenerativa Ibèrica i productors regeneratius de tota Espanya per generar un marc de referència científica i pràctica al voltant del model d'agricultura regenerativa real en el context ibèric. El projecte, que es diu REGEN i està finançat per l'European Climate Foundation, està obrint debats sobre com adaptar aquest innovador model agrícola i ramader als diferents tipus de cultius i a les diferents regions climàtiques de la península. Per la seva banda, la Xarxa Ibèrica d'Agricultura Regenerativa fa anys que defineix i concreta què és i què no és aquesta agricultura, oferint pràctiques validades al camp i manuals tècnics amb base científica i pràctica.

Ara, els impulsors de la campanya contra la certificació regenerativa fraudulenta busquen el suport de tothom per a la seva difusió, demanant donar visibilitat a persones productores i expertes que practiquen o investiguen sobre agricultura regenerativa real i adherir-se al manifest “Ni greenwashing ni verins camuflats”.

Nota realitzada conjuntament amb l'Associació d'Agricultura Regenerativa Ibèrica, VerdCamp Fruits, A Regenerar i la resta d'entitats unides a la campanya en qüestió.