Hi ha idees que només poden néixer en els límits. A les zones de contacte entre ecosistemes, disciplines o mirades. És allà on floreixen noves preguntes, on la creativitat pot fer de pont entre mons aparentment allunyats. Amb aquest esperit neix la residència artística Jaume Terradas al CREAF: una proposta orgànica i col·lectiva sorgida d’ECOTONS, el grup d’art i ciència del centre.
Aquesta residència no parteix d’una convocatòria oberta, sinó que proposa un nou model de col·laboració fet a mida. Primer s’identifiquen grups de recerca interessats a treballar amb artistes. Després es busquen, amb molta cura, artistes que puguin connectar de manera genuïna amb les temàtiques i pràctiques d’aquests equips científics. Si una recerca explora els sons del paisatge, es proposen artistes que treballin amb el so. Si tracta de dades complexes, es busquen artistes que treballin en com convertir-les en altres llenguatges. L’objectiu no és fer art “sobre” la ciència, sinó art “amb” la ciència: amb diàleg, escolta i co-creació.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Una residència comissariada i radicalment col·laborativa
Per acompanyar aquest procés, ECOTONS ha convidat a Paula Bruna com a comissària de la residència. Ambientòloga i doctora en Belles arts, Bruna actua com a pont entre els llenguatges científic i artístic, facilitant un diàleg que sovint es mou entre conceptes tan abstractes com el carboni, els gasos o el temps.
Tot i que en la primera crida interna s’hi van mostrar interessats set grups de recerca del CREAF, i es van generar contactes prometedors amb diversos artistes, finalment la residència se centrarà aquest any en un únic projecte pilot, amb una col·laboració intensa i transformadora entre el grup d’Estefanía Muñoz i Filipe Andrade, i el col·lectiu artístic LaCuartaPiel, que ha escollit Ximo Berenguer, Ana Moure, Inés Miño i Carlos Pastor per fer-ho com a part del col·lectiu.
En aquest primer projecte, el diàleg ja ha començat a generar intercanvis riquíssims: des d’imaginar com encapsular aire en una joia fins a traduir dades científiques en experiències sensorials. L’objectiu no és simplificar la ciència, sinó obrir-la a noves capes de significat. Ara bé, aquest enfocament també demana un sobreesforç per part del personal científic, que ha demostrat una gran generositat i compromís posant-hi temps, energia i sensibilitat
La residència neix amb la voluntat de crear una relació profunda i recíproca entre artistes i científiques, més enllà d’una col·laboració puntual. Per això s’ha optat per un model fet a mida, que parteix de les necessitats i els ritmes de la recerca.
“En aquest primer projecte, el diàleg ja ha començat a generar intercanvis riquíssims: des d’imaginar com encapsular aire en una joia fins a traduir dades científiques en experiències sensorials. L’objectiu no és simplificar la ciència, sinó obrir-la a noves capes de significat. Ara bé, aquest enfocament també demana un sobreesforç per part del personal científic, que ha demostrat una gran generositat i compromís posant-hi temps, energia i sensibilitat”, comenta Paula Bruna.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Diàlegs entre codis, joies de carboni i aire dins d’ampolles
Estefanía i Filipe treballen en temes tan inaccessibles a simple vista com l’intercanvi de gasos i el cicle del carboni, i han obert generosament les seves dades, figures i metodologies als artistes. LaCuartaPiel, especialitzats en instal·lacions artístiques interactives, treballen des d’una mirada poètica i crítica sobre allò invisible, efímer o corporal. Les seves peces busquen provocar experiències sensorials i reflexives en el públic, i combinen disciplines com la joieria, la performance, l’arquitectura, la biologia, la materialitat científica i les arts visuals.
A les primeres trobades, les investigadores han compartit codis, figures, dades de torres de flux, i fins i tot anècdotes de camp que revelen la complexitat d’explicar allò intangible: “Un cop, tornant de recollir mostres gasoses al camp, en un control policial a Colòmbia, no sabíem com explicar que dúiem ampolles plenes d’aire al cotxe.” Aquest desig d’explicar sense simplificar, de compartir coneixement en tota la seva complexitat, ha estat fonamental perquè els artistes poguessin començar a crear des de la llibertat interpretativa.
Les artistes ens fan preguntes que no ens havíem plantejat, no tant per trobar respostes científiques, sinó per explorar significats. Ens interpel·len sobre la bellesa del que mesurem, sobre la dimensió emocional d’allò que és invisible. I això també transforma la manera com comuniquem i compartim el nostre treball.
“Ens atrau molt la possibilitat de mirar la nostra recerca amb ulls nous”, explica Estefanía Muñoz, “Les artistes ens fan preguntes que no ens havíem plantejat, no tant per trobar respostes científiques, sinó per explorar significats. Ens interpel·len sobre la bellesa del que mesurem, sobre la dimensió emocional d’allò que és invisible. I això també transforma la manera com comuniquem i compartim el nostre treball.”
El projecte està estructurat en una fase de recerca (juliol), una de producció (tardor) i una presentació final abans d’acabar l’any. La forma que tindrà el resultat final encara està per determinar, però es preveu que l’obra artística no només dialogui amb la ciència, sinó que també interpel·li el públic i el convidi a fer-se preguntes.
Treball de camp dels investigadors. Imatge Galdric Mossoll
La residència artística Jaume Terradas és, alhora, una aposta institucional per fer créixer la mirada del CREAF cap a l’art i una mostra del compromís de les investigadores i investigadors que han obert les portes dels seus laboratoris, dades i idees a altres formes d’expressar i entendre el món.
