Vaques amb collars GPS: un model de pastura virtual per reduir el risc d’incendis forestals

A l’extrem nord de Catalunya, a tocar de la Jonquera, pastura una vaca peculiar. És la vaca de l’Albera, una raça autòctona d’aquesta zona que es coneix per ser una “desbrossadora natural” excel·lent. A més de pastures, s’alimenta de la vegetació arbustiva del sotabosc, cosa que la converteix en una bona aliada per prevenir els incendis forestals. Aquestes vaques són les protagonistes del projecte LifePyrenees4Clima, una iniciativa transfronterera que vol adaptar el paisatge i la vida dels Pirineus al canvi climàtic. Una de les línies de treball és provar un nou sistema de pastura virtual per millorar la gestió forestal del territori i reforçar la prevenció d’incendis.

Les accions de gestió forestal, com les aclarides, la reducció selectiva del sotabosc o la recuperació d’antigues pastures per mantenir espais oberts, són molt efectives per reduir el risc d’incendis. Ara bé, en disminuir la densitat del bosc, arriba més llum solar al sòl, fet que afavoreix el creixement d’arbustos i altra vegetació al sotabosc. Per això, si no es fa un manteniment periòdic, aquesta vegetació es pot tornar a acumular ràpidament i augmentar de nou el risc d’incendi.

Per altra banda, hi ha zones on aquest tipus d’actuacions són difícils d’implementar a causa de l’orografia irregular del terreny i de l’elevada densitat arbòria que en dificulten l’accés. N’és un exemple una finca particular de Requesens, al massís de l’Albera, amb 2.200 hectàrees de superfície, més del 95 % de les quals són forestals. En aquest entorn, un equip de recerca del CREAF està desenvolupant una prova pilot de pastura dirigida amb la vaca de l’Albera per afavorir la gestió forestal en zones boscoses de difícil aprofitament ramader i garantir que els efectes de la intervenció es mantinguin a llarg termini.

Per fer possible aquesta gestió, el projecte està posant a prova un sistema de tancat virtual que permet controlar el bestiar a distància i dirigir-lo a llocs estratègics. El sistema consisteix a col·locar uns collars amb sensors GPS que estan connectats a una aplicació per a mòbils o tauletes a través de la xarxa de telefonia mòbil i els satèl·lits.  

Des de l’app, es poden dibuixar els perímetres virtuals amb precisió. Així, quan els animals s’acosten al límit establert, reben primer un senyal acústic. Si no reculen, s’activa una lleu descàrrega similar a la d’un fil elèctric. Si, malgrat tot, alguna vaca surt del perímetre definit, el sistema ho notifica i el pastor sap en tot moment on té la vaca perquè la localització de l’animal s’envia molt sovint a l’aplicació.

“A diferència del sistema tradicional, amb la pastura virtual no cal preocupar-se del manteniment dels filats elèctrics, ja que sovint es trenquen i no es poden col·locar tan fàcilment a segons quins terrenys. A més, és un sistema molt més flexible que permet gestionar un paisatge sencer i no només parcel·les concretes”, explica la propietària de la finca de Requesens, Conxita Esteba.    

Aquesta iniciativa neix d’un llarg recorregut. L’equip del CREAF fa més d’una dècada que investiga noves formes de gestió del territori en un context de canvi climàtic. A través dels projectes LIFE MEDACC, LIFE MIDMAC i MONIMED, realitzant treballs a la mateixa finca de Requesens, la conclusió que n’extreuren és clara: la silvopastura dirigida és una eina clau per reduir la biomassa forestal, mantenir els espais oberts i, així, disminuir el risc d’incendis forestals.

La silvopastura consisteix a fer pasturar animals dins de zones forestals de manera planificada perquè tant el bosc com la ramaderia se’n beneficiïn. En aquest sentit, un dels objectius de Life Pyrenees4Clima és recuperar el mosaic silvopastoral combinant-lo amb eines com els tancats virtuals per mantenir el sotabosc a ratlla i recuperar els espais oberts que s’han perdut amb l’abandonament rural. “Tecnologies com aquesta poden ajudar a fer viable la gestió de finques grans i recuperar la pastura d’animals que s’han perdut amb els anys”, afegeix Eduard Pla, investigador del CREAF.  

Amb aquesta prova pilot, el projecte també explora la combinació de la pastura virtual amb criteris de ramaderia regenerativa. “Es tracta de rotar el bestiar perquè aprofiti una zona de manera intensa durant un període curt i, després, desplaçar-lo a una altra zona, deixant temps perquè la vegetació es recuperi. Aquest sistema millora la fertilitat del sòl, estimula la producció i la qualitat de les pastures, i evita que aquestes es degradin per sobrepastoreig”, expliquen els investigadors.

El projecte Life Pyrenees4Clima, amb el suport de la Unió Europea, està liderat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, vinculat a la Comunitat de Treball dels Pirineus. Forma part d’una iniciativa més àmplia destinada a desplegar l’Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic (EPiCC) a gran escala territorial.

Entre els seus objectius, el projecte pretén impulsar l’economia local de les zones de muntanya, fomentar la diversificació de l’agricultura de muntanya, revaloritzar recursos com la llana i la fusta, i promoure models de turisme sostenible. Life Pyrenees4Clima compta amb la participació de més de 40 socis de França, Espanya i Andorra, i té una durada prevista de set anys.