A la regió Mediterrània, s’espera que les sequeres siguin cada vegada més freqüents i intenses. Aquest fenomen té efectes pels nostres boscos i les espècies que hi viuen. Però també per altres ecosistemes sovint més invisibles: els sòls i, amb ells, l’aigua que hi flueix i que transcorre per les conques.
Els ecosistemes d' alta muntanya són especialment útils per estudiar aquests impactes, ja que actuen com a reservoris d' aigua i són sensibles als canvis d' humitat: quan no hi ha aigua disponible, el sòl s' asseca. Aquesta sequera té conseqüències importants ja que altera l'activitat dels microorganismes del sòl. Com a resultat, aquests microorganismes comencen a descompondre la matèria orgànica acumulada, alliberant compostos de carboni, nutrients i, amb ells, contaminants en forma soluble que posteriorment poden ser arrossegats per l' aigua fins a rius i rieres. Això pot empitjorar la qualitat de l' aigua i afectar els ecosistemes i els usos humans que en depenen.
Una major activitat microbiana, a més, fa que s'alliberi més carboni en forma de CO₂ a l'atmosfera. Això contribueix a augmentar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i, per tant, a intensificar l'escalfament global.
D’aquí neix el projecte DRYLAND, una iniciativa liderada per la investigadora del CREAF Sara Marañón. El projecte busca conèixer millor els efectes de la sequera sobre el carboni i els nutrients en sòls d’alta muntanya, així com el seu transport des del sòl a l’aigua i com afecta la seva qualitat. Per poder analitzar-ho, el projecte inclou diferents accions que van des de l’anàlisi dels sòls, la mesura de la qualitat de l’aigua al llarg de diferents gradients de sequera i, finalment, la modelització a gran escala.
Tots els processos que tenen lloc a l’alta muntanya, tenen repercussions aigües avall. Per exemple, durant els períodes de sequera, els metalls pesants poden acumular-se durant molt de temps i transformar-se en formes que es mobilitzen amb el pas de l’aigua. Les implicacions per a la salut humana són molt significatives
Sara Marañon, investigadora del CREAF i responsable de la iniciativa
Les torberes de La Vall de Molières, el punt d’estudi
En el cas del CREAF, és el responsable d’analitzar els processos que regulen la mobilització de carboni i nutrients des del sòl a l’aigua. Per fer-ho, el projecte inclou un experiment de manipulació de la sequera en condicions de laboratori. L’escenari escollit és la Vall de Molières (Vall d’Aran), una zona amb bona representació de torberes i on s’ubica la base logística de l’Estació Científica d’Alta Muntanya (CCiTUB).
“Les torberes ocupen poc espai a l’alta muntanya però, per contra, contenen una quantitat enorme de matèria orgànica, i, per tant, de carboni acumulat. La seva degradació pot posar en risc aquests embornals “, adverteix Marañón. Els resultats obtinguts es compararan amb els realitzats sobre sòls minerals, menys rics en matèria orgànica però que són la majoria dels que trobem a l’alta muntanya.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
L’impacte pot ser diferent segons el tipus de sòl
La investigadora planteja dues hipòtesis diferents per ambdós sòls pel que a l’efecte de la sequera. En el cas de sòls orgànics com les torberes, rics en matèria orgànica i pobres en oxigen, la baixada del nivell d’aigua durant la sequera afavoreix l’entrada d’oxigen i activa microorganismes aerobis, accelerant la descomposició de la matèria orgànica. Quan torna a ploure es pot donar un alliberament sobtat de carboni orgànic dissolt i nutrients, sovint associats a metalls pesants que passen a l’aigua i són transportats.
En canvi, en sòls minerals, la sequera redueix l’activitat microbiana i provoca una disminució de la connectivitat entre el sòl i l’aigua, afectant als fluxos de nutrients. La pluja, en aquest cas, reactiva l’activitat d’aquells microorganismes que transformen la matèria orgànica en formes inorgàniques com amoni i nitrats, els quals també seran transportats corrent avall.
Però els efectes de la contaminació no acaben a l’aigua. La sequera també modifica el balanç de gasos d’efecte hivernacle i contribueix a l’escalfament global. En torberes, la baixada del nivell d’aigua afavoreix una major respiració dels microorganismes que treballen amb oxigen, fet que provoca l’augment de CO₂ a l’atmosfera. En sòls minerals, en canvi, l’efecte més destacat apareix després de la pluja, “quan la hidratació del sòl reactiva els microorganismes que estaven latents i provoca un puls sobtat d’emissió de CO₂, conegut com a Birch effect”, assenyala Marañón.
En definitiva, la sequera és un fenomen global molt complex i de difícil solució. Conèixer quin tipus de sòl és més vulnerable davant la sequera, pel que fa a pèrdua de carboni o emissió de contaminants, és clau per poder anticipar-nos als seus efectes i millorar la capacitat d'adaptació dels ecosistemes d’alta muntanya davant del canvi climàtic.
El projecte es va iniciar el passat 2025 i acabarà el 2029. Hi participa el CREAF, responsable de l’estudi dels sòls d’alta muntanya, conjuntament amb altres institucions de recerca i universitats europees. El projecte està liderat per la Sara Marañón des del CREAF i en Luis Gómez del IDAEA, i està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i els fons FEDER de la U.E.
