La solució que l'investigador Marcos Fernández vol provar amb la seva recent beca ERC Proof of Concept és utilitzar comunitats vegetals per recuperar metalls pesants de les depuradores d'aigües residuals i reutilitzar-los a la indústria. La proposta, anomenada eMINING, té també un evident benefici ambiental, si bé el component econòmic constitueix un canvi de paradigma en el tractament d'aigües residuals. L'investigador proposa un sistema organitzat a partir de vegetals que combina la fitoremediació i la fitomineria, amb l'objectiu d'eliminar metalls pesants i nutrients tant dels efluents com dels fangs de les depuradores, que també permet recuperar-los de la biomassa resultant. El treball científic està connectat amb el projecte ERC STOIKOS del mateix investigador. Per això, a partir de les anàlisis de composició vegetal d'aquest projecte i d’assajos preliminars, es podrà confirmar el rendiment de les espècies vegetals en condicions reals en una depuradora i es combinaran les espècies més adients per recuperar el màxim d’elements químics com ara ferro, coure, manganès, níquel, zinc, cobalt, cadmi, crom i plom. Alhora, aquestes instalacions redueixen els abocaments de nutrients que eutrofitzen (acumulació de sals minerals nutrients que comporta un creixement massiu d'algues) les aigües continentals, com ara el nitrogen i el fòsfor.
La voluntat d'aquesta proposta és convertir les estacions depuradores d'aigües residuals en proveïdores de metalls obtinguts de manera responsable i, alhora, protegir els ecosistemes aquàtics, fomentar les economies locals i circulars i contribuir a transformar el mercat europeu de tractament d'aquestes aigües.
Marcos Fernández
El significatiu abocament de metalls pesants i nutrients als ecosistemes aquàtics, essencialment rius, és una de les conseqüències del funcionament d'una depuradora d'aigües residuals. Això amenaça la biodiversitat i incrementa el cost de reutilització de l'aigua tractada. Altres residus, com ara els fangs de depuradora, s'incineren o es dipositen en abocadors, generant emissions de CO₂ i amb el risc que els metalls presants traspassin cap als sistemes aquàtics.
A banda, des de 2024 la Unió Europea estableix que totes les estacions depuradores han d'implantar tractaments terciaris als abocaments que alliberen als rius. Però val a dir que només entre el 10% i el 15% de les depuradores que disposen de tractaments terciaris utilitzen enfocaments basats en la natura. Per això, l'investigador del CREAF Marcos Fernández posa l'accent en què eMINING proposa "aplicar una solució basada en la natura rendible i eficient, que converteix el compliment normatiu de les depuradores en una opció econòmicament atractiva, gràcies a una font addicional d'ingressos derivada de recuperar metalls que els sistemes convencionals no poden oferir".
Testejar un concepte
El gran desafiament d'eMINING és que permetrà establir els protocols i demostrar la viabilitat econòmica necessaris perquè la solució es pugui adoptar per part de la indústria. La voluntat darrere d'aquesta proposta és convertir les estacions depuradores d'aigües residuals en proveïdores de metalls obtinguts de manera responsable i, alhora, protegir els ecosistemes aquàtics, fomentar les economies locals i circulars i contribuir a transformar el mercat europeu dels serveis de tractament d'aquestes aigües. "Cal testejar la quantitat de metalls que es pot extraure", explica Marcos Fernández, "i jo faig l’enllaç entre la ciència bàsica i la realitat empresarial, que per a mi és completament nova".
En l'origen d'aquesta idea s'hi troba l'evidència obtinguda amb el projecte científc STOIKOS sobre la quantitat de metalls pesats que acumulen les espècies vegetals. "Amb eMINING proposem recuperar aquests minerals dels efluents i fangs de les depuradores, no del sòl com fan altres projectes d'agromineria". Així mateix, l'investigador del CREAF explica que arriba a aquest àmbit de coneixement "una mica per curiositat", a partir de llegir treballs científics sobre agromineria i de conèixer la feina que es porta a terme des de l'Urban River Lab (UB, CSIC). "A més, em fa il·lusió començar alguna iniciativa més enllà de la ciència pura", afirma.
La beca ERC Proof of Concept està concebuda per reduir la distància entre la recerca acadèmica pionera i les primeres etapes de la innovació comercial o social. S'orienten a facilitar l'exploració del potencial comercial i de la innovació social dels resultats de la recerca. "Estic molt content", admet Fernández, "la beca és la confirmació que ha sigut una bona idea, però sobretot és un projecte majúscul perquè m'endinso en un terreny totalment nou per a mi".
